Represàlia veneciana

Mar Adriàtica, 11-17 de Març del 1715

Tant bon punt va conèixer l'atac otomà a un vaixell venecià esdevingut la setmana anterior, i avançant-se a cap directiva emesa des de Venècia o Nàuplia, el vice-almirall Andrea Pisani va ordenar que dos estols diferents salpessin del port de Corfú, en una àmplia acció de reconeixement i represàlia.

El primer estol, compost per tres galeres i una galiota, va salpar en direcció Nord-Nordoest amb la intenció de temptejar les forces navals de Durazzo i Avlona, topant en pocs dies amb una esquadra otomana de dos xabecs i una galera; per bé que numèricament l'encontre afavoria els venecians, si ens atenyíem a la potència de foc la balança s'inclinava vers els otomans. Tenint ben present aquesta incertesa, ambdós bàndols s'aprestaren al combat.

Mirant de treure partit de vents inicialment favorables, els otomans van destacar un dels xabecs en un flanc, per tal d'enganxar per darrere el nucli central venecià, mentre que l'altre xabec i una galera es van dirigir al cantó oposat, intentant posar fora de combat la galiota que guardava el flanc d'estribord venecià. Fent gala d'astúcia i flexibilitat, però, els venecians es van anticipar a la maniobra, concentrant la seva potència de foc sobre aquest segon grup, aprofitant un canvi de vent que va deixar el primer xabec temporalment lluny del seu objectiu.

Els otomans van ser capaços de tornar a invertir els termes, mercès a la maniobrabilitat del xabec atacat, que el va permetre escapolir-se de les tres naus que l'atacaven simultàniament; mentrestant, la galera otomana mantenia ocupada una de les galeres venecianes. Això va donar temps al primer xabec de creuar ràpidament el front per acudir en ajut del flanc amenaçat.

El foc creuat d'ambdós xabecs aconseguí de calar foc en una galera veneciana; aquesta va acabar explotant però, en fer-ho, les flames van prendre també en la galera otomana i acabaren consumint-la. Prudentment, l'estol venecià va optar per retirar-se - oimés quan s'albirà que dos xabecs otomans addicionals provenint d'Avlona s'afegien a la batussa.

El segon estol venecià consistia en la fragata San Giovanni Battista escortada per tres galeres, que emprengueren ruta Sud-Sudest; en localitzar una vela que sortia del port de Prévesa, van seguir-ne ruta d'intercepció i, en acostar-s'hi, van veure que es tractava d'un xabec solitari (el mateix que havia ensorrat una nau veneciana la setmana abans).

L'encontre es va resoldre ràpidament i sense contemplacions; malgrat totes les seves maniobres d'evasió, el xabec otomà va ser interceptat i enviat a pic en un parell d'andanades de la fragata. Vendetta!

Partides que jugàrem el 18 de Juliol (!!) fent servir novament Galleys & Galleons. Resultats concrets a banda, els venecians ara saben que a Durazzo hi ha almenys 2 xabecs-fragata, que a Avlona hi ha almenys 2 xabecs petits, i que a Prévesa hi havia un xabec-fragata que ja no hi és.