Bandera Coronela

Barcelona, 14 de Març

"Havent Nós observat, ja sia directament o per via dels Nostres generals, la gran variació i disparitat de banderes Coroneles que llueixen los regiments de milícia d'aquest Principat, en pretesa representació de la nostra Corona però en realitat mostrant atributs de sobirania que ja no poden ésser considerats propis del país; la qual cosa indueix a confusió entre regiments al Camp de Batalla, i a més perjudica el prestigi internacional que aquesta Nació mereix, en virtut dels poders conferits Nós hem resolt dictar i dictem:"

"Primer - Tots els regiments d'aquesta Nació lluiran d'ara endavant dues menes de bandera; essent la principal o Coronela sempre feta de tafetà blanc, amb lo Nostre escut d'armes centrat a l'anvers i el revers sense excepció. Aital bandera principal acompanyarà sempre el coronel del regiment i marcarà la seva posició al Camp de Batalla, i serà quadrada de 10 pams als regiments a peu, rectangular de 8 per 6 pams als cuirassers i corneta de 10 per 6 pams als regiments de dragons."

"Segon - La segona bandera o Regimental seguirà com fins ara a criteri de cada Coronel, seguint la tradició i les maneres de cada regiment, sempre i quan observi les mateixes mides que la Coronela respectiva; una d'aitals banderes acompanyarà sempre la Coronela i marcarà la posició del primer batalló o esquadró del regiment al Camp de Batalla. Si el regiment gaudís d'un segon batalló o esquadró, aquest enarborarà dues banderes Regimentals iguals."

"Tercer - Semblantment, totes les milícies ciutadanes d'aquesta Nació lluiran també una bandera Coronela de tafetà blanc, amb l'escut d'armes del Principat centrat a l'anvers i el revers sense excepció, amb idèntiques mides, funció i protocol que les Coroneles de l'exèrcit regular. Podran aquestes milícies enarborar també d'altres banderes d'acord amb la tradició de cada localitat, tot observant sempre les mateixes mides, funció i protocol que les Regimentals de l'exèrcit regular."

"Quart - És la Nostra voluntat que aitals disposicions siguin bonament executades a la major brevetat, tenint en compte les particulars vicissituds de cada regiment, sia dintre del País o en expedició a l'Estranger; en el benentès que si un regiment sense banderes preceptives és equivocadament atacat al Camp de Batalla per un regiment amic, ningú no serà culpat per la confusió ni se'n cercarà cap càstig."

"Publicat a Barcelona el catorze de Març del 1716. Així sia, Elisenda I princesa."

L'avarament

Sant Feliu de Guíxols, 8 de Març

A ulls dels guixolencs, aquell seria un dia memorable, que havia de ser recordat per generacions. Una gran gentada de locals i forasters passejava embadalida pels carrers guarnits amb banderoles i garlandes de flors, envoltats pels acolorits guarniments i domassos de les façanes. Com en una lenta processó, la gernació anava confluïnt a la platja; en arribar, els esguards inevitablement reposaven en un enorme embalum que semblava reposar a la sorra, com una gegant bèstia marina prenent el sol.

Apuntalat encara a platja per una filada de troncs gruixuts, l'imposant buc d'un navili de 60 canons acabat de calafatar i pintar s'alçava magestuós, esperant impassible el moment de ser avarat. Com si estigués contribuïnt a la seva manera a l'ambient festiu, l'enorme vaixell estava també coronat per gran nombre de banderes, estendards i gallardets; blanques o grogues amb l'àguila bicèfala les unes, quatribarrades de roig i or les altres, i encara més amb la creu de Sant Jordi.

Poc a poc, la gentada es va anar distribuïnt al llarg de la platja, a ambdós costats d'una gran plataforma al davant del buc, guarnida amb els escuts d'armes de la Corona, la Diputació General i el municipi. En aquell tinglado s'hi havien anat congregant nombroses autoritats, mudades com si haguessin d'anar a un ball a Versailles. Al bell mig d'aquestes, i essent el blanc de tot de mirades embadocades, s'hi estava l'Elisenda I, resplendent en un vestit immaculadament blanc i coronada per un airós barret a la moda de les dames de Londres. Tot aquell que observés amb certa atenció no la veuria tibada i formal com de costum, sinó departint distesament i somrient amb un jove aristòcrata desconegut de la multitud.

Durant uns minuts carregats d'emoció, s'anaren abatent els pilars que subjectaven el buc, que començà a lliscar amb suavitat vers l'aigua, fins a reposar plàcidament damunt les aigües, com si ho hagués fet de tota la vida. Alçant-se del seu seient, l'Elisenda va alçar una gran copa de vi en direcció al gran vaixell, que li presentava la proa com esguardant-la, i va dir amb veu potent: --Oh vaixell de Sant Feliu! Jo et batejo com a "Roger de Llúria"; porta arreu amb orgull la nostra ensenya! Havent dit això, la princesa va oferir la copa de vi al mestre d'aixa principal, com era tradició --i la gentada va esclatar d'alegria, emmig del xivarri de fanfarres i sacs de gemecs.

El primer navili de l'armada catalana s'havia fet a la mar.

Yeniçeri Kulesi (1)

Durazzo, 26 de Febrer

Aquell hivern de 1716 s'estava fent interminable, de tant de fred com hi feia. De setmanes ençà que els turons envoltant Durazzo eren ben coberts de neu, i en ocasions la ciutat mateixa matinava amb aquell fred sudari a les teulades; la neu a ciutat solia durar poc, però bastava per empastifar de valent els carrers amb una detestable mescla de gel, aigua i fang que feia la vida impossible als seus atrafegats habitants.

Per aquells carrers inhòspits deambulava amb dificultat l'afamat coronel de miquelets Antoni Vidal, tot encaminant-se al palauet del barri alt on el general Basset havia instal·lat el seu estat major, prop dels consulats britànic i holandès. No tenia cap idea de per què hi havia estat convocat, però intuïa que no es tractava de cap minúcia. Alguna cosa s'hi estava coent, si ho havia de jutjar pels enigmàtics termes de la missiva que el general l'hi havia fet arribar, poques hores abans.

El general el va rebre amb afabilitat, però sense compliments. Va entrar en matèria ben aviat, immediatament després de demanar unes tassetes de xocolata desfeta a un servent: --Coronel, hem tingut coneiximent que entre los aliats locals de Venècia hi ha molta mala maror, puix que la majoria de ciutats de Grècia que s'havien revoltat han estat recapturades pels otomans, sense que los venecians hagin fet res per aturar-los; o això diuen los grecs, almenys.

Intrigat, en Vidal es va limitar a assentir breument, mentre provava d'endevinar per on sortiria la llebre. Després d'una breu pausa que va aprofitar per xarrupar una mica de xocolata, en Basset va continuar: --Los contingents guerrillers de l'Èpir ja han anunciat que no pensen seguir obeint ordres dels militars venecians, i que aniran a la seua fins que estos hi posin remei. Fins que no reprenguen la iniciativa a terra ferma, i --amb una pausa efectista-- fins que no forcin l'alliberament de la seua líder, l'Helena Tzavelas.

L'Antoni Vidal començava a entrellucar per on anaven els trets: --I vós voldríeu que naltros, los catalans, mos avencéssem als venecians?

--Exactament, bon Antoni; exactament això --va respondre en Basset, tot dibuixant un ample somriure de satisfacció--. Hem de muntar una partida de gent capaç i valenta, que s'endinse en territori enemic i que alliberi l'Helena Tzavelas i la resta de presoners aliats captius a la presó otomana de Salònica, per a dur-los de tornada a Durazzo. Si ho assolíssem, no només tindríem los grecs de la nostra part, sinó que àdhuc los venecians s'haurien de plegar a la nostra estratègia.

--Vull que vós trieu i lidereu personalment aquest partida, coronel Vidal. No tenim gaire temps i s'ha de fer amb la màxima discreció. D'ací a deu dies partireu amb la vostra gent abord de la fragata Sant Francesc de Paula, que en un punt convingut us transferirà a un vaixell grec camuflat de mercant. Ells vos portaran tan a prop de Salònica com siga possible.