Sant Feliu de Guíxols, 8 de Març
A ulls dels guixolencs, aquell seria un dia memorable, que havia de ser recordat per generacions. Una gran gentada de locals i forasters passejava embadalida pels carrers guarnits amb banderoles i garlandes de flors, envoltats pels acolorits guarniments i domassos de les façanes. Com en una lenta processó, la gernació anava confluïnt a la platja; en arribar, els esguards inevitablement reposaven en un enorme embalum que semblava reposar a la sorra, com una gegant bèstia marina prenent el sol.
Apuntalat encara a platja per una filada de troncs gruixuts, l'imposant buc d'un navili de 60 canons acabat de calafatar i pintar s'alçava magestuós, esperant impassible el moment de ser avarat. Com si estigués contribuïnt a la seva manera a l'ambient festiu, l'enorme vaixell estava també coronat per gran nombre de banderes, estendards i gallardets; blanques o grogues amb l'àguila bicèfala les unes, quatribarrades de roig i or les altres, i encara més amb la creu de Sant Jordi.
Poc a poc, la gentada es va anar distribuïnt al llarg de la platja, a ambdós costats d'una gran plataforma al davant del buc, guarnida amb els escuts d'armes de la Corona, la Diputació General i el municipi. En aquell tinglado s'hi havien anat congregant nombroses autoritats, mudades com si haguessin d'anar a un ball a Versailles. Al bell mig d'aquestes, i essent el blanc de tot de mirades embadocades, s'hi estava l'Elisenda I, resplendent en un vestit immaculadament blanc i coronada per un airós barret a la moda de les dames de Londres. Tot aquell que observés amb certa atenció no la veuria tibada i formal com de costum, sinó departint distesament i somrient amb un jove aristòcrata desconegut de la multitud.
Durant uns minuts carregats d'emoció, s'anaren abatent els pilars que subjectaven el buc, que començà a lliscar amb suavitat vers l'aigua, fins a reposar plàcidament damunt les aigües, com si ho hagués fet de tota la vida. Alçant-se del seu seient, l'Elisenda va alçar una gran copa de vi en direcció al gran vaixell, que li presentava la proa com esguardant-la, i va dir amb veu potent: --Oh vaixell de Sant Feliu! Jo et batejo com a "Roger de Llúria"; porta arreu amb orgull la nostra ensenya! Havent dit això, la princesa va oferir la copa de vi al mestre d'aixa principal, com era tradició --i la gentada va esclatar d'alegria, emmig del xivarri de fanfarres i sacs de gemecs.
El primer navili de l'armada catalana s'havia fet a la mar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada