Gibraltar, 13 d'Octubre
Bo i els nombrosos incidents soferts, la ruta al Carib empresa l'any anterior va ser prou profitosa per a la CCIOc; prou com per a poder costejar un nou vaixell amb el superàvit i planejar una nova expedició, ara a les costes de Nova Granada. El nou vaixell era també un filibot, com els altres dos ja existents, comprat a Flandes i batejat com a "Cap de Salou"; comptava amb una heterogènia tripulació amb predomini de gibraltarencs i mallorquins, sota comandament del capità Josep Cabot, també mallorquí.
Les setmanes precedents, diversos vaixells de cabotatge havien anat transportant des del Principat a Gibraltar les mercaderies que els filibots carregarien - una apreciable quantitat de manufactures i teixits catalans, de millor qualitat que els que Espanya enviava a les seves colònies, però que s'haurien de contrabandejar a través de Curaçao o Tobago. Els filibots estaven ja carregats i llestos per a salpar, i només mancava ja que el comandant del petit estol donés l'ordre de salpar.
A última hora, però, van sorgir algunes desavinences entre els capitans, motivades pel fet que entre les manufactures carregades a bord hi havia una notable partida de fusells i pistoles de Ripoll; doncs la direcció de la CCIOc havia previst, prou fonamentadament, que aquestes prestigioses armes serien molt ben rebudes a les Amèriques i es pagarien a preu d'or. Allò en que no havien pensat és que les autoritats espanyoles considerarien aquesta mena de contraban com un acte criminal i hostil alhora, que de ben segur perseguirien i castigarien amb pena de mort.
Després d'un intens debat, els capitans van acordar sol·licitar de la CCIOc una escorta més potent que una simple goleta; sense arribar a demanar-ho explícitament, allò que tenien en ment era almenys una fragata. El temps corria en contra de l'expedició, doncs l'estiu havia acabat feia setmanes ja, i esperaven que això afegís pressió a la direcció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada