dijous, 30 de maig del 2019

Les Constitucions de 1714

Reial Monestir de Pedralbes, Maig del 1714

Si anys enrere el Principat s'havia alçat en armes contra el rei Felip, era precisament en defensa de les seves Constitucions; així que, un cop assolida finalment la victòria, calia revalidar-les i editar-les. Això tothom ho tenia clar, i l'Elisenda no n'era cap excepció. Així que el Parlament ("les Corts") fou convocat formalment i solemne en el Reial Monestir de Pedralbes, l'endemà mateix de la signatura del Tractat de Rastatt, esmerçant-se tot el mes d'Abril en adaptar les Constitucions a la nova etapa que ara s'obria.

Les relacions entre la Corona, les Corts, la Diputació del General i el Tribunal de Contrafaccions foren sistematitzades per primer cop, i s'actualitzà també la llista de drets comuns a tothom; privilegis i exempcions foren atorgats a les senyories feudals a canvi d'un ampli programa de manumissió i àdhuc s'hi introduí una menció explícita a la vigència de la Querimònia, consagrant així el dret històric aranès com a part integral de les Constitucions mateixes.

Una conseqüència indirecta d'aquesta convocatòria és que, sense que ningú s'ho hagués proposat d'antuvi, des d'aquesta històrica data el Reial Monestir de Pedralbes esdevindria la seu permanent de les Corts. La comunitat de monges clarisses que la regentava patia grans dificultats, per la qual cosa s'acabaria arribant a un arranjament de cessió el 1717, després d'una llarga negociació amb intervenció del Bisbat de Barcelona. La disponibilitat d'una seu permanent donaria gran impuls a les Corts, que aviat començarien a tenir sessions regulars, cada cop més sovintejades.

Però això són ja figues d'un altre paner; no avancem esdeveniments, que el 1714 resultarà ser més llarg del que ningú no preveia...

dimecres, 29 de maig del 2019

Defiant Principality engega de nou

Barcelona, Maig del 1714

Recomencem la singladura de "Defiant Principality" justament allà on la vàrem deixar uns anys enrere. En la nostra campanya anterior, el Principat assolia el seu objectiu de veure's inclòs al Tractat de Rastatt, mercès a una esclatant victòria a la dura i llarga batalla d'El Bruc (desembre de 1713), que va avortar l'ofensiva d'ocupació borbònica.

En aplicació de les clàusules del tractat, el país és ara un principat sobirà regit per l'Elisenda Folc de Cardona, abans comtessa de Prades i ara princesa amb el nom d'Elisenda I; sota una tutela conjunta de França i el Sacre Imperi, que té per finalitat assegurar la neutralitat del Principat en hipotètics litigis futurs entre ambdues potències.