Yeniçeri Kulesi (1)

Durazzo, 26 de Febrer

Aquell hivern de 1716 s'estava fent interminable, de tant de fred com hi feia. De setmanes ençà que els turons envoltant Durazzo eren ben coberts de neu, i en ocasions la ciutat mateixa matinava amb aquell fred sudari a les teulades; la neu a ciutat solia durar poc, però bastava per empastifar de valent els carrers amb una detestable mescla de gel, aigua i fang que feia la vida impossible als seus atrafegats habitants.

Per aquells carrers inhòspits deambulava amb dificultat l'afamat coronel de miquelets Antoni Vidal, tot encaminant-se al palauet del barri alt on el general Basset havia instal·lat el seu estat major, prop dels consulats britànic i holandès. No tenia cap idea de per què hi havia estat convocat, però intuïa que no es tractava de cap minúcia. Alguna cosa s'hi estava coent, si ho havia de jutjar pels enigmàtics termes de la missiva que el general l'hi havia fet arribar, poques hores abans.

El general el va rebre amb afabilitat, però sense compliments. Va entrar en matèria ben aviat, immediatament després de demanar unes tassetes de xocolata desfeta a un servent: --Coronel, hem tingut coneiximent que entre los aliats locals de Venècia hi ha molta mala maror, puix que la majoria de ciutats de Grècia que s'havien revoltat han estat recapturades pels otomans, sense que los venecians hagin fet res per aturar-los; o això diuen los grecs, almenys.

Intrigat, en Vidal es va limitar a assentir breument, mentre provava d'endevinar per on sortiria la llebre. Després d'una breu pausa que va aprofitar per xarrupar una mica de xocolata, en Basset va continuar: --Los contingents guerrillers de l'Èpir ja han anunciat que no pensen seguir obeint ordres dels militars venecians, i que aniran a la seua fins que estos hi posin remei. Fins que no reprenguen la iniciativa a terra ferma, i --amb una pausa efectista-- fins que no forcin l'alliberament de la seua líder, l'Helena Tzavelas.

L'Antoni Vidal començava a entrellucar per on anaven els trets: --I vós voldríeu que naltros, los catalans, mos avencéssem als venecians?

--Exactament, bon Antoni; exactament això --va respondre en Basset, tot dibuixant un ample somriure de satisfacció--. Hem de muntar una partida de gent capaç i valenta, que s'endinse en territori enemic i que alliberi l'Helena Tzavelas i la resta de presoners aliats captius a la presó otomana de Salònica, per a dur-los de tornada a Durazzo. Si ho assolíssem, no només tindríem los grecs de la nostra part, sinó que àdhuc los venecians s'haurien de plegar a la nostra estratègia.

--Vull que vós trieu i lidereu personalment aquest partida, coronel Vidal. No tenim gaire temps i s'ha de fer amb la màxima discreció. D'ací a deu dies partireu amb la vostra gent abord de la fragata Sant Francesc de Paula, que en un punt convingut us transferirà a un vaixell grec camuflat de mercant. Ells vos portaran tan a prop de Salònica com siga possible.

Preparant el següent moviment

Setmana del 12 al 18 d'Agost

Encoratjats potser en sentir les notícies de la doble derrota otomana a l'Èpir, els habitants de la ciutat tràcia de Kàvala havien aprofitat l'ocasió, la setmana anterior, per alçar-se en armes contra l'opressor. Això tindrà la seva importància els dies a venir, com podreu veure. Igualment, l'agent secreta Claire Baizanville s'havia endinsat en l'agrest geografia del nord de Grècia, a la recerca del comboi que portava els presoners greco-venecians a la Sublim Porta.

Els dies següents, la columna del general Basset va retrocedir més al nord, per por d'una incursió otomana vers la ciutat de Durazzo; això va permetre a les malmeses forces de l'Aga dels Jeníssers reagrupar-se a Monastir, tot esperant el reforç d'unes altres dues columnes otomanes que es trobaven pels volts de Ioannina. Encara una altra força otomana va desembarcar prop de Salònica.

Finalment els líders venecians (pressionats segurament pels seus aliats epirotes, així com per la recent victòria catalano-espanyola) decidien de moure fitxa i desembarcaven un important contingent a Avlona, on es va unir al cos expedidionari espanyol. Amb tot, la principal sorpresa de la setmana consistí en la presa de Fílibe pels rebels de Kàvala, tot tallant així la via més directa de comunicació terrestre entre Rumèlia i Constantinoble; alhora, una nova revolta esclatava a Bodrum (antiga Halicarnàs, a la costa sudoccidental d'Anatòlia), tot afegint pressió a les autoritats otomanes.

La fota imperial otomana havia cercat refugi a Creta, on el nou almirall va procedir a reorganitzar-la metòdicament. Aprofitant la inacció naval de l'enemic, la flota aliada va apressar-se a establir un blocatge naval sobre el port de La Cànea, negant així l'accés al mar dels otomans.

Desfeta otomana a Myzeqe

Setmana del 5 a l'11 d'Agost

Disculpes pel retard en escriure aquest article; la partida a què es refereix fou jugada dos mesos enrere, en realitat; però qüestions personals meves i problemes a l'hora d'editar el video s'han ajuntat per a retardar la narració dels èpics combats de mitjans d'Agost a Albània.

En l'article precedent d'aquest blog vam conèixer l'exitosa irrupció del cos expedicionari espanyol a la rereguarda otomana, a la batalla dels aiguamolls de Karavasta. De forma més o menys simultània (potser amb unes 24 o 48 h de diferència), l'exèrcit català comandat pel general Basset s'enfrontava a la poderosa avantguarda otomana, liderada per l'Aga dels Jeníssers en persona.

Les forces de Basset tenien avantatge en capacitat de reconeixement, així que van poder situar-se defensivament en terreny elevat (porció inferior del mapa). Desconeixedors del resultat de la batalla precedent, els otomans van intentar pressionar en tot el front, tractant de trobar el punt feble de l'enemic i estovar-lo amb foc artiller - però en aquest intercanvi de canonades l'artilleria catalana es va mostrar netament superior a l'otomana.

Per simular la incertesa abans esmentada, vam introduir un factor d'atzar utilitzant les cartes que el joc Maurice proporciona a aitals efectes: l'aparició de la carta #1 implicaria l'arribada dels espanyols pel flanc esquerre otomà, amb la carta #2 ho farien pel flanc dret, i amb la carta #3 no hi arribarien (pels motius que fos).

A l'enllaç YouTube adjunt hi trobareu el reportatge gràfic d'aquesta batalla, que va enfrontar el Cos Expedicionari català amb el gruix de l'exèrcit otomà - que fou literalment esclafat, com podreu veure.

Els espanyols entren en combat

Setmana del 5 a l'11 d'Agost

Durant les setmanes precedents, exèrcits i flotes d'ambdós bàndols havien estat jugant una ominosa dansa, evitant els encontres navals els uns i defugint enfrontaments terrestres els altres. Però les coses canviaren dràsticament aquesta setmana, a causa d'una astuta maniobra del general Basset que va passar inadvertida al jugador otomà (és a dir, jo), en inesperada combinació amb els seus antics enemics del Cos Expedicionari de Felip V.

Aquests darrers van sortir de Durazzo per a desembarcar a Avlona, tot avançant ràpidament cap a l'est mentre la columna catalana continuava pressionant cap al sud-est, tot agafant així la força otomana liderada per l'Aga dels Geníssers per dos fronts simultàniament.

La columna otomana està formada per uns 11.000 homes (1.000 de cavalleria süvarileri, 200 genets lleugers, 6.000 genissers, 1.400 sekban o infanteria a cavall i més de 2.200 lleves a peu), contra 4.000 espanyols (3.600 a peu i 400 a cavall) i uns 8.300 catalans (7.000 a peu i 1.200 a cavall).

Donada la posició i els moviments al mapa estratègic, he proposat als meus companys de joc resoldre aquest enfrontament mitjançant dues batalles simultànies, amb l'objectiu de simular: A) l'atac de flanc espanyol i el desviament obligatori d'una part de l'exèrcit otomà, per fer front a aquesta amenaça, i B) la batalla entre les poderoses columnes principals catalana i otomana. La meva proposta ha consistit a jugar primer la batalla A i, després, utilitzar els guanyadors d'aquesta com a força de flanqueig a la batalla B.

A l'enllaç YouTube adjunt hi trobareu un resum gràfic de la primera batalla, que va enfrontar el Cos Expedicionari espanyol amb la força de contenció destacada per l'Aga dels Geníssers - amb un resultat rotundament favorable als espanyols, com podreu veure.

Posant peu a Albània

Setmana del 15 al 21 de Juliol

Encara païnt la seva contundent derrota naval de la setmana anterior, els estols otomans amb prou feines registraren activitat, més enllà d'algun esporàdic reposicionament estratègic. Tampoc els exèrcits de cap bàndol van realitzar marxes ni instigar enfrontaments a camp obert amb l'enemic, limitant-se a centrar esforços a resoldre els setges en curs.

És aquí on els otomans obtingueren certa revenja, en trencar finalment la resistència greco-veneciana a la ciutat de Làrissa i prendre-la a l'assalt, tot esmicolant els defensors i fent presos els seus líders, el comte greco-venecià Georgios Theotokis i la líder rebel epirota Helena Tzavelas. No se'n pot saber el devenir, però no resulta aventurat que siguin duts a presència del Soldà de Constantinoble, perquè aquest en decideixi el destí.

La campanya prenia ara un nou gir dramàtic, en aconseguir el cos expedicionari català capturar la ciutat de Durazzo, prenent-la a l'assalt en una maniobra impecable, dissenyada pel general Basset mateix, que es va completar sense gaiebé baixes pròpies. Els catalans posaven doncs peu a Albània, obrint així un nou front inesperat en aquesta guerra desigual.

Fidel al seu ideal utòpic, Basset va començar immediatament a reorganitzar el poder civil de la ciutat amb membres prestigiosos de la comunitat, tot dotant-la a l'ensems d'una petita milícia amb funcions de policia urbana. En un gest no exempt de finalitats propagandístiques, Basset va també oficialitzar l'antiga ensenya de Skanderberg com a emblema de la ciutat.

En un altre ordre de coses, bo i que la revolta de les Illes Jòniques semblava ja sufocada, el descontentament de la població civil de Rumèlia no parava de créixer; i ara era l'antiga ciutat d'Atenes que es declarava en rebel·lió.

Derrota humiliant

Setmana del 8 al 14 de Juliol

Aquesta és la crònica del darrer torn completat de l'any 2021, amb una batalla naval que vam jugar el 23 de Desembre --si mal no recordo.

Bo i plena d'esdeveniments importants, la setmana central de l'estiu de 1715 passaria a la història de temps venidors, no pas per l'exitós desembarcament del cos expedicionari català en costes d'Albània, ni pels setges otomans de Làrissa o Quíos; sinó per la intensa i dramàtica activitat naval desplegada per ambdós bàndols en aigües dels mars Jònic i Tirrè.

Dedicada de ple a la recerca i captura de l'estol català, el gruix de la flota otomana va albirar en aigües jòniques la flota de galeres veneciana; assenyadament, les galeres liderades per Andrea Pisani van optar per evadir prudentment la potent esquadra otomana, que tenia Canim Hoca Kapudan Paixà en persona per almirall.

Un segon estol otomà va estar patrullant les boques del Mar Tirrè amb la mateixa intenció, però l'esquadra combinada catalano-portuguesa va poder evadir-la fàcilment, efectuant un desembarcament de manual a Durazzo; acte seguit, les naus porugueses es van fer a la mar de nou, tot topant amb els otomans a poques milles de la costa. La batalla que es produí a continuació fou certament terrible, amb un resultat que commouria la cristiandat, tot engrossint el prestigi de l'Armada portuguesa en dècades venidores.

Impasse

Setmana de l'1 al 7 de Juliol

Novament, cap enfrontament destacable per segona setmana consecutiva; sembla com si l'arribada del cos expedicionari català hagués destarotat els plantejaments estratègics d'ambdós bàndols per igual. Era obvi que l'alt comandament otomà n'estava amoïnat, com demostra la sobtada dispersió de les seves flotes arreu de la Mar Jònica, a la caça de l'estol català. Previsorament, els comandaments aliats van despatxar la flota portuguesa a Bríndisi, amb l'evident intenció d'escortar i reforçar els nouvinguts.

A la vista d'aquest panorama inusualment calmat, els jugadors vam decidir de muntar una partida de figures amb el reglament Maurice, amb el doble propòsit de refrescar les nostres memòries i de familiaritzar els jugadors amb el nou exèrcit que estava a punt d'entrar en escena. I a fe que ens va comportar unes quantes sorpreses! Vegeu-ne el video a YouTube:

Uns reforços molt esperats

Setmana del 24 al 30 de Juny

En aquesta darrera setmana de Juny no hi hagué cap enfrontament destacable en alta mar, sinó només moviments estratègics: una considerable flota imperial otomana va blocar el port de Prévesa, en anticipació del setge imminent que la columna d'exèrcit del Bölük Paixà estava a punt de desencadenar; mentrestant, els seus estols provincials començaven a reagrupar-se, tot preveient la propera arribada de reforços cristians espanyols i catalans.

En l'aspecte terrestre, els exèrcits otomans maldaven per sufocar la rebel·lió epirota, amb resultats de moment molt migrats; doncs, si bé s'anava estrenyent el cercle sobre Làrissa, el primer assalt del Bölük Paixà a l'assetjada Prévesa havia estat contundentment rebutjat pels defensors.

Encoratjats potser per la tossuda resistència epirota, els rebels de les Illes Jòniques també resistien amb bon ànim, malgrat l'arribada per mar d'una nombrosa columna otomana, que acabava d'establir setge sobre Quíos - infructuosament al primer intent.

A tot això, el cos expedicionari català acabava de fer presència en aigües de la Mar Jònica; tot fent una darrera escala al port napolità de Bríndisi, abans de decidir per on desembarcava per colpejar els otomans. Al seu front hi havia en Joan-Baptista Basset, com a general en cap de totes les forces terrestres i navals aplegades.

Batalla de Cefalònia

Setmana del 10 al 16 de Juny

La primera quinzena de Juny es tancà amb un nou xoc naval entre les flotes otomana i aliada, quan aquesta darrera va salpar de Corfú amb ànim de trencar el bloqueig naval de Zacint i, pel camí, va topar amb l'esquadra de la Sublim Porta que li ho volia impedir. L'enfrontament es va produir en un dia de particular mala visibilitat, amb boira persistent i vents febles que van propiciar una confusa melée, que l'estol aliat va aprofitar per forçar el pas vers Zacint; el xoc es va saldar amb un galió otomà ensorrat i una goleta portuguesa capturada. Havent patint força danys, l'esquadra otomana va cercar refugi al port de Cefalònia, mentre que els aliats aconseguien d'arribar a Zacint i foragitar l'estol otomà que en blocava el port.

En terra ferma, l'inesperadament derrotada columna de Kolchak Paixà es va reunir amb l'exèrcit del Bölük Paixà, que avançava resoltament vers la regió de Tessàlia amb ànim d'esclafar la revolta epirota. No paraven de créixer els problemes a la rereguarda otomana, mentrestant; doncs l'illa de Quíos acabava de sumar-se a la rebel·lió.

Entretant, el cos expedicionari català salpava de Càller i enfilava per fi vers Nàpols - l'última etapa abans d'entrar en combat.

Nota: De comú acord, els jugadors hem acordat un canvi en la mecànica de la campanya, consistent en que les flotes que un torn donat hagin combatut, al torn següent hauran de descansar a port. Esperem amb aquesta mesura desfer la tendència a concentrar les flotes, que estava provocant continuats enfrontaments de grans dimensions i pobre resultat un torn rere l'altre. Veurem si funciona!