dissabte, 28 de desembre del 2019

La revolta, estrangulada

Esmirna, 8 de Novembre del 1714

Un cop desembarcada a la costa de Jònia, la milícia rebel de l'illa de Samos es va encaminar cap a Esmirna, amb la intenció de sumar aquesta població a la revolta contra la Sublim Porta. Comptava en aquells moments amb 300 homes a peu i 100 a cavall. A les envistes de la ciutat, conegueren que era desproveïda de tropes regulars, doncs totes havien marxat un parell de setmanes enrere en direcció a Bodrum; només la milícia local custodiava la ciutat.

L'eufòria els va durar poca estona, però. Els milicians d'Esmirna es van mostrar inamoviblement fidels a l'imperi, tancant-se rere les muralles i barrant-ne el pas als revoltats. Tot de sobte, llur veritable situació se'ls va mostrar amb tota cruesa: si bé la captura d'Esmirna hauria significat un estímul cabdal a la propagació de la revolta, la seva hostilitat declarada negava als expedicionaris tota possibilitat d'èxit.

Pitjor encara: privats d'on port on reembarcar, els expedicionaris no tenien ara cap opció de tornar a casa. Només els restava provar sort amb una altra població, o intentar sumar-se als revoltats de Bodrum.

Mentrestant, les tropes otomanes tancaven el cercle al voltant de Bodrum i es preparaven per a assetjar la ciutat.

dilluns, 16 de desembre del 2019

Tornada a Càller

Càller, 5 de Novembre del 1714

Conclosa la seva ruta pels estats del nord d’Itàlia, el marquès de Vilana va fer novament escala a Càller, on fou rebut pel seu amic el marquès de Rubí, que el convidà a dinar.

Còmodament asseguts en un salonet del palau virreinal, ambdós amics es posaren a prendre uns digestius i a fumar unes pipes, mentre s’explicaven les darreres notícies que els havien arribat a les oïdes.

--Com t’ha anat per Itàlia, doncs? --va preguntar Rubí tot d'una.

--Pse, una de freda i una altra de calenta –-va respondre Vilana amb una ganyota--. He trobat bona acollida a Mòdena i als estats més petits de la rodalia, però el duc de Savoia s’ha mostrat fred i elusiu, defugint tot compromís explícit. Confesso que m’inquieta aquesta actitud.

--Hum, sí –-va remugar Rubí--; molt em sembla que se li han apujat els fums, des que l’han fet rei de Sicília.

--Espero que només sigui això –-va respondre Vilana, meditatiu--. Altrament, hi albiro unes relacions futures cada cop pitjors.

-- I el cas és que necessitem assolir una aliança amb Savoia, sinó...

--sinó... els interessos de Catalunya i Savoia en aquesta regió acabaran xocant –-va concloure Vilana.

Ambdós prohoms restaren en silenci una estona, concentrats en les dolces flaires que emanaven de les seves pipes. El marquès de Rubí va ser el primer a trencar aquell mut recolliment:

--Escolta, tens molta pressa per tornar a Barcelona?

--No pas immediatament; abans volia anar a Nàpols. Per què?

--Aquest proper cap de setmana tindré una reunió amb la Diputació General del regne, i m’agradaria convidar-t’hi; a veure què n’opines.