diumenge, 4 de desembre del 2022

Jihad

Melilla, 3 de Setembre

Mig recolzat en un merlet de la muralla exterior, el soldat de guàrdia recorria amb mirada mandrosa les llunyanes posicions dels marroquins, que feia mesos que no registraven cap activitat digne d'esment, quan tot de sobte va copsar de cua d'ull un lleuger moviment, cap a l'extrem dret del seu camp de visió. Momentàniament reviscolat del seu mortal avorriment, l'home es va redreçar com una molla i va forçar la vista per tractar de confirmar allò que li havia semblat veure, fent-se visera amb les mans.

La bateria del cantó est; hi havia una evident agitació d'aquella banda. Això no podia ser bo. Mogut per un estrany pressentiment, va desplaçar la mirada cap al centre de la línia marroquina, on hi havia emplaçada una altra bateria. També s'hi observava molta agitació. "Ai ai ai, que n'estan preparant alguna..." va pensar l'home, abans de sortir disparat a la recerca del sergent de guàrdia.

El vigia no s'equivocava pas, ni de bon tros: al cap de ben pocs minuts, tots els canons de setge marroquins van començar a disparar furiosament i simultània contra la ciutat assetjada, amb una cadència enfollida que semblava voler posar a prova les capacitats dels artillers. En matèria de pocs instants, el diluvi de foc començava a abatre's sobre la desprevinguda guarnició amb violència inigualada des de feia mesos -potser anys i tot.

Ben lluny d'allà, al seu palau reial de Meknès, el soldà Moulay Ismail Ibn Sharif signava el decret que declarava la Guerra Santa del Marroc contra "totes les nacions cristianes d'Espanya" en represàlia pels seu suport a la pèrfida Venècia, en la seva guerra impia contra l'Imperi Otomà.

No feia gaire que la Sublim Porta havia proclamat als quatre vents la Jihad del món musulmà contra Venècia i els seus aliats, tot emparant-se en la seva condició honorífica de Califa de l'Islam. Moulay Ismail no creia que la seva adhesió a la Jihad fos esperada a Estambul, donades les gèlides relacions existents, a rel del desastrós intent d'invasió marroquina de l'Algèria otomana, una dotzena d'anys enrere; esperava que aquesta mesura sorprendria favorablement la Sublim Porta i li obriria la porta a una molt necessitada reconciliació - sobretot ara, que les maquinacions i actes de rebel·lia dels seus fills pronosticaven inquietants problemes dinàstics en un futur proper.

divendres, 25 de novembre del 2022

Batalla de Navarino

28 d'Agost

Durant la setmana del 26 d'Agost a l'1 de Setembre de 1715, els teatres d'operacions terrestres a Rumèlia van patir ben poques variacions; mentre que el Cos Expedicionari Català consolidava el seu domini a Albània, les forces otomanes anaven convergint al voltant d'aquesta regió, mirant de segellar la línia de front. Aparentment, la Sublim Porta havia relegat la revolta tràcia a un segon pla, limitant-se de moment a assegurar el perímetre de Salònica.

Les aigües del Mar Jònic, en canvi, veieren una de les més importants batalles marítimes de la campanya, tot just una setmana després de la ruptura del bloquieg naval de La Cànea. Confiant en la superioritat del seu estol de Cefalònia, els otomans van cercar la flota aliada amb ànim d'infligir-li un dur càstig; mentre que aquests, desitjosos de revenja per haver estat recentment burlats a La Cànea, provaven d'aprofitar que l'esquadra enemiga s'havia dividit en dos per picar-la fort. Com no podia ser altrament, ambdues flotes van xocar amb violència no gaire lluny de Navarino.

Com en d'altres ocasions, vam haver de fer un capmàs de totes dues flotes, per reduir-les a unes dimensions acceptables per a una taula de joc normal. A la batalla s'hi enfrontaren 9 vaixells de cada bàndol: pels otomans, 4 navilis de línia, 2 galions, 1 xabec gran i 1 xabec petit. Pels aliats hi havia 3 navilis, 1 fragata, 3 pollacres i 1 sagetia; dos navilis eren venecians, mentre que tota la resta de vaixells, portuguesos.

Heus aquí el desenvolupament de la batalla:

Al capdavall, cap d'ambdues flotes va assolir una victòria decisiva, si bé els otomans hi van patir danys més severs.

dissabte, 8 d’octubre del 2022

Emboscada!

21 d'Agost

Com ja vaig comentar en l'article anterior, després de l'inesperat final del bloqueig naval de La Cànea, ens va semblar que el torn actual quedava una mica coix; així que ens vam empescar un escenari de skirmish aprofitant que la Claire Baizanville es trobava pels voltants de Monastir, on un exèrcit otomà hi estava acampat després de la seva humiliant derrota de dues setmanes enrere.

Apostada en un bosquet a la vora de la carretera, la Claire Baizanville va fer una darrera ullada a la barricada que la seva gent hi havia preparat. Emboscada darrere un gros tronc abatut que blocava el camí, la seva lloctinent Astrid Rohr va fer-li un lleu gest d'assentiment i tot seguit xiuxiuejà una breu ordre a la resta de la partida (un sorrut aventurer sicilià i dues endurides veteranes de l'antic Regiment Fiona McGregor).

La trampa estava parada, només restava esperar l'arribada del comboi otomà.

La Claire no dubtava en absolut que la seva partida actuaria amb la letal eficiència de sempre; però sí que tenia reserves amb la banda de kleftoi capitanejada pel jove Konstantinos Theotokis. Potser sí que el noi era de confiança, però la xurma que el seguia... "No té solta ni volta amoïnar-s'hi a aquestes alçades", va pensar la Claire. "Vejam de què són capaços, doncs el comboi ja és aquí!"

dijous, 29 de setembre del 2022

La flota otomana trenca el bloqueig

20 d'Agost

Aquest estiu tan tòrrid ens ha frenat molt el ritme de joc. Tot i això, aquestes darreres setmanes hem reprès l'activitat, amb un parell d'enfrontaments dignes d'esment. Heus aquí el primer, i per volum el més important, pel què la flota otomana ha aconseguit de trencar el blocatge a què la sotmetia la flota aliada.

Tot fent una mica de recordatori de l'article anterior, els otomans havien dividit la seva flota en quatre esquadrons, cadascun amb la missió de colpejar en seqüència un dels tres sectors en què l'estol veneciano-portuguès es repartia. Ningú no coneixia el detall dels ordres de batalla enemics, i els aliats desconeixien també on colpejarien primer els otomans. Altrament, després de cada enfrontament particular, els aliats podien redistribuir forces entre sectors contigus.

Emparant-se en la foscor de la nit, el primer esquadró otomà (integrat per un galió gran, un galió mitjà, la galera reial, quatre galeres normals, dues galiotes i un xabec va colpejar el flanc esquerre aliat, defensat per tres vaixells de línia (un de venecià i dos de portuguesos), una galiassa veneciana, una fragata, un bergantí i dues pollacres (aquests darrers, també portuguesos).

Gran part de l'esquadró otomà va aconseguir trencar el bloqueig (quatre galeres i el galió gran), però van perdre en combat el galió mitjà i una galera, a més de patir la captura del xebec, sense oblidar que les dues galiotes van haver de retornar a port. D'altra banda, els aliats van haver de plorar la pèrdua d'un vaixell de línia portuguès també enfonsat.

Abans del segon enfrontament, els aliats tenien opció de redistribuir els seus vaixells, però van decidir de no fer-ho. La seva sorpresa va ser majúscula quan van descobrir que el segon esquadró otomà també es dirigia al sector esquerre aliat! Aquest nou esquadró era molt més nombrós i potent que el precedent (quatre vaixells de línia, dos galions, un xabec-fragata i dos xabecs), així que els aliats van preferir fer-se prudentment a un costat, tot deixant passar l'estol otomà sense molestar-lo.

L'argúcia otomana va funcionar força bé, perquè ara els aliats es van convèncer que l'enemic planejava aconduir tota la flota per llur sector esquerre. D'aquesta manera, ara van ordenar a tots els vaixells del seu centre que es moguessin per reforçar aquest sector; mentrestant, llur ala dreta també es va desplaçar massivament cap al centre.

Amb això deixaven desprotegit llur sector dret; per a llur astorament i horror, aquest havia estat precisament el punt per on el tercer esquadró otomà havia d'atacar! Així que aquests també van poder evadir el bloqueig sense problemes.

Malgrat la decepció, els aliats van mantenir el seu pla de defensa en marxa tal com el tenien concebut, de manera que ara acumulaven tota la seva flota al seu sector esquerre... mentre el quart esquadró otomà navegava tranquil·lament cap al sector central, ara també desprotegit, i franquejaven el bloqueig sense haver de disparar ni un sol cop.

Tantes batalles com semblava que havíem de disputar aquest torn, però al final els déus de l'atzar ens han ben enganyat! Disposats a esmenar-ho i omplir el torn actual amb una mica d'acció, vam acordar forçar una partida de skirmish aprofitant que la Claire Baizanville estava sotjant un exèrcit otomà en terres de Macedònia.

divendres, 8 de juliol del 2022

Tòrrid Agost

Setmana del 19 al 25 d'Agost

Bo i estant dominada per moviments de consolidació per part d'ambdós bàndols, la penúltima setmana d'Agost del 1715 no és exempta d'encontres conflictius subsceptibles de desembocar en batalles obertes - com es pot veure al mapa adjunt més avall.

A la regió de l'Èpir, l'exèrcit català ha emprès una tasca de consolidació del territori al voltant de Durazzo, establint així un pont terrestre amb la ciutat epirota d'Avlona. Cosa semblant han fet els otomans al sud d'aquesta ciutat, tot eliminant les partides rebels a la regió. I encara els insurgents de Tràcia han eixamplat també la seva zona de control entre Kàvala i Fílibe, tot aguaitant els moviments otomans des de la veïna Salònica.

És precisament a l'extrem nord-oest del mapa, en terres montenegrines, on es produeix un dels "punts calents" de la setmana, quan una columna otomana prova d'emparar-se de la ciutat veneciana de Cattaro, totalment desguarnida en aquests moments; el moviment és intuït pels aliats, que hi despatxen un important contingent greco-venecià per a impedir-ho.

Comptat i debatut, els jugadors hem acordat de considerar que la força aliada entra a l'hex directament pel port de Cattaro, tot negant així el control de la ciutat als otomans; aquests no gaudeixen de la superioritat numèrica necessària per a establir setge sobre la ciutat, així que hauran d'abandonar l'hex. No hi ha batalla, doncs.

Un segon "punt calent" s'esdevé al sud del mapa, a l'illa de Creta; aquí, les flotes veneciana i portuguesa hi havien establert un blocatge naval sobre el port de La Cànea, on hi havia fondejat el gruix de l'armada otomana - i aquesta pretén ara de rompre el blocatge.

El jugador otomà hi ha declarat la intenció de trencar el blocatge amb tots els seus efectius, amb la intenció d'enviar les seves esquadres als punts marcats amb un interrogant ("?") en cas d'èxit. Òbviament, els jugadors aliats no estan disposats a permetre-ho, així que la batalla es confirma. Després de moltes consideracions, propostes i propostes, hem decidit de segregar l'enfrontament en quatre batalles consecutives. Ambdós bàndols hauran repartit prèviament les seves forces: els aliats en 3 sectors de front, i els otomans en 4 grups d'atac. A cada batalla, l'otomà llençarà un dels seus grups contra un sector aliat concret. Mentre que els grups otomans s'estableixen abans del primer enfrontament i són invariables, els aliats podran passar forces d'un sector a un altre de contigu entre batalla i batalla. Els otomans podran gaudir de l'avantatge d'operar nocturnament només durant el primer enfrontament. Ho jugarem fent servir Galleys & Galleons, de Ganesha Games.

I el tercer "punt calent" es produeix als altiplans de Macedònia, a la població de Monastir. Allà, l'agent secreta Claire Baizanville coincideix amb les restes de l'exèrcit derrotat pels catalans dues setmanes enrere, que s'hi està reorganitzant sota lideratge de l'Aga dels Geníssers. Claire prova d'esbossar sobre la marxa un pla per assassinar l'Aga.

Hem pensat d'utilitzar aquest possible escenari per provar el reglament anomenat Flashing Steel, també de Ganesha Games; emperò, mancats de cap experiència en jocs de "skirmish", no sabem encara com establir l'escenari (forces, terreny, etc). Agrairíem de tot cor qualsevol mena d'ajuda o suggeriment que els lectors ens hi vulgueu prestar!

dimecres, 29 de juny del 2022

Preparant el següent moviment

Setmana del 12 al 18 d'Agost

Encoratjats potser en sentir les notícies de la doble derrota otomana a l'Èpir, els habitants de la ciutat tràcia de Kàvala havien aprofitat l'ocasió, la setmana anterior, per alçar-se en armes contra l'opressor. Això tindrà la seva importància els dies a venir, com podreu veure. Igualment, l'agent secreta Claire Baizanville s'havia endinsat en l'agrest geografia del nord de Grècia, a la recerca del comboi que portava els presoners greco-venecians a la Sublim Porta.

Els dies següents, la columna del general Basset va retrocedir més al nord, per por d'una incursió otomana vers la ciutat de Durazzo; això va permetre a les malmeses forces de l'Aga dels Jeníssers reagrupar-se a Monastir, tot esperant el reforç d'unes altres dues columnes otomanes que es trobaven pels volts de Ioannina. Encara una altra força otomana va desembarcar prop de Salònica.

Finalment els líders venecians (pressionats segurament pels seus aliats epirotes, així com per la recent victòria catalano-espanyola) decidien de moure fitxa i desembarcaven un important contingent a Avlona, on es va unir al cos expedidionari espanyol. Amb tot, la principal sorpresa de la setmana consistí en la presa de Fílibe pels rebels de Kàvala, tot tallant així la via més directa de comunicació terrestre entre Rumèlia i Constantinoble; alhora, una nova revolta esclatava a Bodrum (antiga Halicarnàs, a la costa sudoccidental d'Anatòlia), tot afegint pressió a les autoritats otomanes.

La fota imperial otomana havia cercat refugi a Creta, on el nou almirall va procedir a reorganitzar-la metòdicament. Aprofitant la inacció naval de l'enemic, la flota aliada va apressar-se a establir un blocatge naval sobre el port de La Cànea, negant així l'accés al mar dels otomans.

dimecres, 15 de juny del 2022

Desfeta otomana a Myzeqe

Setmana del 5 a l'11 d'Agost

Disculpes pel retard en escriure aquest article; la partida a què es refereix fou jugada dos mesos enrere, en realitat; però qüestions personals meves i problemes a l'hora d'editar el video s'han ajuntat per a retardar la narració dels èpics combats de mitjans d'Agost a Albània.

En l'article precedent d'aquest blog vam conèixer l'exitosa irrupció del cos expedicionari espanyol a la rereguarda otomana, a la batalla dels aiguamolls de Karavasta. De forma més o menys simultània (potser amb unes 24 o 48 h de diferència), l'exèrcit català comandat pel general Basset s'enfrontava a la poderosa avantguarda otomana, liderada per l'Aga dels Jeníssers en persona.

Les forces de Basset tenien avantatge en capacitat de reconeixement, així que van poder situar-se defensivament en terreny elevat (porció inferior del mapa). Desconeixedors del resultat de la batalla precedent, els otomans van intentar pressionar en tot el front, tractant de trobar el punt feble de l'enemic i estovar-lo amb foc artiller - però en aquest intercanvi de canonades l'artilleria catalana es va mostrar netament superior a l'otomana.

Per simular la incertesa abans esmentada, vam introduir un factor d'atzar utilitzant les cartes que el joc Maurice proporciona a aitals efectes: l'aparició de la carta #1 implicaria l'arribada dels espanyols pel flanc esquerre otomà, amb la carta #2 ho farien pel flanc dret, i amb la carta #3 no hi arribarien (pels motius que fos).

A l'enllaç YouTube adjunt hi trobareu el reportatge gràfic d'aquesta batalla, que va enfrontar el Cos Expedicionari català amb el gruix de l'exèrcit otomà - que fou literalment esclafat, com podreu veure.

dilluns, 4 d’abril del 2022

Els espanyols entren en combat

Setmana del 5 a l'11 d'Agost

Durant les setmanes precedents, exèrcits i flotes d'ambdós bàndols havien estat jugant una ominosa dansa, evitant els encontres navals els uns i defugint enfrontaments terrestres els altres. Però les coses canviaren dràsticament aquesta setmana, a causa d'una astuta maniobra del general Basset que va passar inadvertida al jugador otomà (és a dir, jo), en inesperada combinació amb els seus antics enemics del Cos Expedicionari de Felip V.

Aquests darrers van sortir de Durazzo per a desembarcar a Avlona, tot avançant ràpidament cap a l'est mentre la columna catalana continuava pressionant cap al sud-est, tot agafant així la força otomana liderada per l'Aga dels Geníssers per dos fronts simultàniament.

La columna otomana està formada per uns 11.000 homes (1.000 de cavalleria süvarileri, 200 genets lleugers, 6.000 genissers, 1.400 sekban o infanteria a cavall i més de 2.200 lleves a peu), contra 4.000 espanyols (3.600 a peu i 400 a cavall) i uns 8.300 catalans (7.000 a peu i 1.200 a cavall).

Donada la posició i els moviments al mapa estratègic, he proposat als meus companys de joc resoldre aquest enfrontament mitjançant dues batalles simultànies, amb l'objectiu de simular: A) l'atac de flanc espanyol i el desviament obligatori d'una part de l'exèrcit otomà, per fer front a aquesta amenaça, i B) la batalla entre les poderoses columnes principals catalana i otomana. La meva proposta ha consistit a jugar primer la batalla A i, després, utilitzar els guanyadors d'aquesta com a força de flanqueig a la batalla B.

A l'enllaç YouTube adjunt hi trobareu un resum gràfic de la primera batalla, que va enfrontar el Cos Expedicionari espanyol amb la força de contenció destacada per l'Aga dels Geníssers - amb un resultat rotundament favorable als espanyols, com podreu veure.

dimecres, 2 de març del 2022

Neguit creixent

Quinzena del 22 de Juliol al 4 d'Agost

A les espaioses sales i amples corredors del palau de Topkapi, un cert desassosec havia començat a instal·lar-s'hi, a causa de l'atropellat progrés de la campanya militar a Rumèlia. Si bé és cert que els exèrcits imperials liderats pel Gran Visir Silahdar Damat Alí Paixà havien aconseguit reconquerir la península de Morea conforme a la planificació prèvia, en canvi no s'havia Pogut encara doblegar l'esquadra infidel; ans al contrari, aquesta s'havia imposat a la flota imperial en nombroses ocasions, tot retenint el control de la Mar Jònica i mantenint les illes fora de l'abast otomà.

Un factor important de la creixent inquietud a la cort del Gran Soldà era, sens dubte, la revolta general de la població rumèlia, sens dubte instigada per la pèrfida Venècia, que s'havia arribat a ensenyorir de l'Èpir i la Tessàlia, tot amenaçant d'estendre's a l'Arxipèlag. Les tropes del Gran Visir estaven ja en curs de suprimir la revolta, reconquerint Quíos, Mitilene i Atenes en poques setmanes; nogensmenys, aquestes accions punitives mermaven la força dels exèrcits principals, tot privant-los d'expulsar els venecians dels seus baluards continentals.

En tot això, la sensació d'inseguretat a la rereguarda dels exèrcits estava començant a minar la moral de la cort i el Soldà mateix - doncs res no garantia que en qualsevol moment no pogués esclatar una nova revolta en alguna altra ciutat. Calia posar-hi remei d'alguna forma, i Ahmed III havia començat ja a ponderar diverses alternatives.

El líder militar de Constantinoble, Mustafà Sekban Paixà (que secretament ambicionava d'esdevenir Gran Visir) li havia estat insistint en la necessitat d'implantar la llei marcial a Rumèlia i ocupar-la militarment, tot reemplaçant les milícies provincials i tropes feudals amb la reserva de l'exèrcit imperial, que romania estacionada encara a Constantinoble i Anatòlia.

Bo i valorar positivament la proposta, Ahmed III no la considerava adient encara, pel temor que promogués encara més descontentament del que ja hi havia, així com pels signes de feblesa que podria oferir a les cancelleries estrangeres. No, resultava més útil cercar un boc expiatori i castigar-lo públicament, per refermar la percepció pública que el Gran Soldà seguia manant amb mà de ferro. Aquest boc expiatori ja havia estat assenyalat per alguns elements de la cort: l'almirall Canim Hoca Kapudan Paixà, sota quin comandament la flota otomana havia estat humiliada recentment.

dissabte, 5 de febrer del 2022

Posant peu a Albània

Setmana del 15 al 21 de Juliol

Encara païnt la seva contundent derrota naval de la setmana anterior, els estols otomans amb prou feines registraren activitat, més enllà d'algun esporàdic reposicionament estratègic. Tampoc els exèrcits de cap bàndol van realitzar marxes ni instigar enfrontaments a camp obert amb l'enemic, limitant-se a centrar esforços a resoldre els setges en curs.

És aquí on els otomans obtingueren certa revenja, en trencar finalment la resistència greco-veneciana a la ciutat de Làrissa i prendre-la a l'assalt, tot esmicolant els defensors i fent presos els seus líders, el comte greco-venecià Georgios Theotokis i la líder rebel epirota Helena Tzavelas. No se'n pot saber el devenir, però no resulta aventurat que siguin duts a presència del Soldà de Constantinoble, perquè aquest en decideixi el destí.

La campanya prenia ara un nou gir dramàtic, en aconseguir el cos expedicionari català capturar la ciutat de Durazzo, prenent-la a l'assalt en una maniobra impecable, dissenyada pel general Basset mateix, que es va completar sense gaiebé baixes pròpies. Els catalans posaven doncs peu a Albània, obrint així un nou front inesperat en aquesta guerra desigual.

Fidel al seu ideal utòpic, Basset va començar immediatament a reorganitzar el poder civil de la ciutat amb membres prestigiosos de la comunitat, tot dotant-la a l'ensems d'una petita milícia amb funcions de policia urbana. En un gest no exempt de finalitats propagandístiques, Basset va també oficialitzar l'antiga ensenya de Skanderberg com a emblema de la ciutat.

En un altre ordre de coses, bo i que la revolta de les Illes Jòniques semblava ja sufocada, el descontentament de la població civil de Rumèlia no parava de créixer; i ara era l'antiga ciutat d'Atenes que es declarava en rebel·lió.

diumenge, 23 de gener del 2022

Derrota humiliant

Setmana del 8 al 14 de Juliol

Aquesta és la crònica del darrer torn completat de l'any 2021, amb una batalla naval que vam jugar el 23 de Desembre --si mal no recordo.

Bo i plena d'esdeveniments importants, la setmana central de l'estiu de 1715 passaria a la història de temps venidors, no pas per l'exitós desembarcament del cos expedicionari català en costes d'Albània, ni pels setges otomans de Làrissa o Quíos; sinó per la intensa i dramàtica activitat naval desplegada per ambdós bàndols en aigües dels mars Jònic i Tirrè.

Dedicada de ple a la recerca i captura de l'estol català, el gruix de la flota otomana va albirar en aigües jòniques la flota de galeres veneciana; assenyadament, les galeres liderades per Andrea Pisani van optar per evadir prudentment la potent esquadra otomana, que tenia Canim Hoca Kapudan Paixà en persona per almirall.

Un segon estol otomà va estar patrullant les boques del Mar Tirrè amb la mateixa intenció, però l'esquadra combinada catalano-portuguesa va poder evadir-la fàcilment, efectuant un desembarcament de manual a Durazzo; acte seguit, les naus porugueses es van fer a la mar de nou, tot topant amb els otomans a poques milles de la costa. La batalla que es produí a continuació fou certament terrible, amb un resultat que commouria la cristiandat, tot engrossint el prestigi de l'Armada portuguesa en dècades venidores.