A la caça del Tresor

Entre Florida i les Bahames, 11 de Gener de 1716

Conclosa una nova profitosa campanya comercial al Carib, l'estol de la CCIOc va posar proa els estrets de Florida, amb ànim d'iniciar el retorn a Europa; durant la seva darrera escala a Jamaica, emperò, les notícies escoltades van fer pensar que potser pagaria la pena demorar-se una mica a les aigües somes entre Florida i les Bahames.

D'acord amb els rumors, gran part de la Flota del Tresor espanyola s'havia enfonsat per allà, uns pocs mesos enrere, durant un violent huracà. Durant aquest temps s'hi van muntar diverses expedicions per rescatar tripulants i (sobretot) tresors, però hi havia el convenciment que encara hi restava molta cosa per descobrir. Vista la perspectiva, i com que de totes formes havien de passar per allà per tornar a Europa, els capitans van acordar d'inspeccionar un grupet d'illetes especialment prometedores.

Com no podia ser d'altra manera, l'operació de rescat de tresors va ser qualsevol cosa menys fàcil, doncs aquelles aigües eren territori de caça de l'afamat corsari Amaro Pargo, dos de quins vaixells estaven patrullant la zona amb idèntiques intencions.

I a fe de Déu que s'ho prengueren força malament en comprovar que, a diferència dels catalans, no eren capaços de trobar cap tresor!

En aquest video de YouTube podreu presenciar l'encontre complet:

Comptat i debatut, no va ser un mal dia per a la CCIOc! Els tresors trobats compensaven a bastament els danys patits per la goleta "El Pobre", i triplicaven el valor de la càrrega total.

L'alè de Caront

Illes de Sotavent (Carib), 16 de Novembre

De poc serviren les protestes dels capitans de la CCIOc perquè la seva nova expedició al Mar Carib portés una escorta més potent, vista l'experiència anterior amb pirates i corsaris; l'Armada catalana ja s'havia estirat molt proporcionant suport naval al cos expedicionari català a Grècia, i tampoc no volia veure's directament involucrada en un possible conflicte amb Espanya en aigües espanyoles.

Tot i així, durant la seva ja tradicional escala intermèdia a Madeira, el comboi de la CCIOc va tenir la fortuna de coincidir amb una balandra corsària neerlandesa, anomenada "Amsterdam"; el seu capità, un tal Jaris Andringa, va accedir de bon grat a ser llogat com a escorta per un preu raonable, en el benentès que el comboi faria escala prèvia a Curaçao, just abans d'endinsar-se en aigües espanyoles.

La ruta no tingué cap incidència rellevant fins arribar a les Illes de Sotavent, a pocs dies de Curaçao. Tot de sobte una boira espessa va envoltar l'estol, i allò que s'esdevingué després serà tema de moltes futures balades:

Proa a les Amèriques, de nou

Gibraltar, 13 d'Octubre

Bo i els nombrosos incidents soferts, la ruta al Carib empresa l'any anterior va ser prou profitosa per a la CCIOc; prou com per a poder costejar un nou vaixell amb el superàvit i planejar una nova expedició, ara a les costes de Nova Granada. El nou vaixell era també un filibot, com els altres dos ja existents, comprat a Flandes i batejat com a "Cap de Salou"; comptava amb una heterogènia tripulació amb predomini de gibraltarencs i mallorquins, sota comandament del capità Josep Cabot, també mallorquí.

Les setmanes precedents, diversos vaixells de cabotatge havien anat transportant des del Principat a Gibraltar les mercaderies que els filibots carregarien - una apreciable quantitat de manufactures i teixits catalans, de millor qualitat que els que Espanya enviava a les seves colònies, però que s'haurien de contrabandejar a través de Curaçao o Tobago. Els filibots estaven ja carregats i llestos per a salpar, i només mancava ja que el comandant del petit estol donés l'ordre de salpar.

A última hora, però, van sorgir algunes desavinences entre els capitans, motivades pel fet que entre les manufactures carregades a bord hi havia una notable partida de fusells i pistoles de Ripoll; doncs la direcció de la CCIOc havia previst, prou fonamentadament, que aquestes prestigioses armes serien molt ben rebudes a les Amèriques i es pagarien a preu d'or. Allò en que no havien pensat és que les autoritats espanyoles considerarien aquesta mena de contraban com un acte criminal i hostil alhora, que de ben segur perseguirien i castigarien amb pena de mort.

Després d'un intens debat, els capitans van acordar sol·licitar de la CCIOc una escorta més potent que una simple goleta; sense arribar a demanar-ho explícitament, allò que tenien en ment era almenys una fragata. El temps corria en contra de l'expedició, doncs l'estiu havia acabat feia setmanes ja, i esperaven que això afegís pressió a la direcció.