dimarts, 21 de març del 2023

Proa a les Amèriques, de nou

Gibraltar, 13 d'Octubre

Bo i els nombrosos incidents soferts, la ruta al Carib empresa l'any anterior va ser prou profitosa per a la CCIOc; prou com per a poder costejar un nou vaixell amb el superàvit i planejar una nova expedició, ara a les costes de Nova Granada. El nou vaixell era també un filibot, com els altres dos ja existents, comprat a Flandes i batejat com a "Cap de Salou"; comptava amb una heterogènia tripulació amb predomini de gibraltarencs i mallorquins, sota comandament del capità Josep Cabot, també mallorquí.

Les setmanes precedents, diversos vaixells de cabotatge havien anat transportant des del Principat a Gibraltar les mercaderies que els filibots carregarien - una apreciable quantitat de manufactures i teixits catalans, de millor qualitat que els que Espanya enviava a les seves colònies, però que s'haurien de contrabandejar a través de Curaçao o Tobago. Els filibots estaven ja carregats i llestos per a salpar, i només mancava ja que el comandant del petit estol donés l'ordre de salpar.

A última hora, però, van sorgir algunes desavinences entre els capitans, motivades pel fet que entre les manufactures carregades a bord hi havia una notable partida de fusells i pistoles de Ripoll; doncs la direcció de la CCIOc havia previst, prou fonamentadament, que aquestes prestigioses armes serien molt ben rebudes a les Amèriques i es pagarien a preu d'or. Allò en que no havien pensat és que les autoritats espanyoles considerarien aquesta mena de contraban com un acte criminal i hostil alhora, que de ben segur perseguirien i castigarien amb pena de mort.

Després d'un intens debat, els capitans van acordar sol·licitar de la CCIOc una escorta més potent que una simple goleta; sense arribar a demanar-ho explícitament, allò que tenien en ment era almenys una fragata. El temps corria en contra de l'expedició, doncs l'estiu havia acabat feia setmanes ja, i esperaven que això afegís pressió a la direcció.

dijous, 16 de març del 2023

Redempció o parany

Cartagena, 12 d'Octubre

Aquest dia gris i ventós, el gran port militar bull d'una inusual activitat; una gernació de soldats en rigorosa formació aguanta estoicament durant hores el vent persistent, mentre les files i columnes es van desgranant poc a poc en direcció a les incomptables barques amarrades als molls, sota els brams i imprecacions dels sergents; per als qui mai no vas prou de pressa, ni guardes la formació prou adequadament, ni mantens la postura d'impertorbable dignitat que, al seu parer, tot soldat d'Espanya hauria de mantenir a tothora i a tot arreu.

Malgrat el guirigall més que notori i la evident trascendència de la mobilització, poca cosa se'n sap d'aquella operació, quina destinació final roman en el més absolut dels secrets; només el general en cap d'aquella expedició i potser (només potser) el seu estat major més immediat en coneixen tots els detalls, i no han badat boca encara.

Parlant del general en cap, aquest està ara mateix contemplant el desenvolupament de l'operatiu amb cara d'avorriment des de la cabina del seu carruatge, del que no n'eixirà fins que la majoria de la tropa hagi ja embarcat. Sota el seu posat de tedi aparent, emperò, en Guillem Ramon de Montcada, marquès d'Aitona, en realitat està sospesant amb preocupació els riscos de la missió que Sa Magestat el rei Felip V li ha encomanat. Del seu èxit se'n podria derivar la rehabilitació a ulls de la Cort, però un nou fracàs el condemnaria a un ostracisme definitiu.

La seva comesa consisteix en realitzar la invasió per sorpresa d'un país hostil, apoderar-se de la regió que envolta una plaça forta ja en mans d'Espanya i fer-s'hi fort en cas d'una eventual resposta enemiga. La força que l'hi ha estat confiada és prou apreciable: dues brigades senceres d'infanteria, que inclouen dos excel·lents batallons d'irlandesos, mitja dotzena d'esquadrons a cavall, tres bateries artilleres i àdhuc una companyia d'enginyers.

Nogensmenys, les limitacions de la intel·ligència espanyola en aquell país que desconeix omplen la seva missió d'incerteses, com ara la força real de l'enemic a la zona o els recursos amb què compta; però també de certeses funestes, com és la manca de queviures o aigua sobre el terreny, que obligarà les seves columnes a parar tanta atenció als subministraments com a les ordres rebudes. Per un moment només es planteja si aquesta comesa no és, en realitat, un parany hàbilment parat pels seus enemics a la Cort de Madrid, per tal d'ensorrar-lo definitivament.

dilluns, 6 de març del 2023

Incursió nocturna

Costa d'Algèria, 2 d'Octubre

Només dues nits després, un petit estol maltès es va endinsar secretament en aigües algerianes.

Havent localitzat fàcilment la badia on es concentrava la flota barbaresca, gràcies a les indicacions donades pels seus espies, l'estol va aprofitar la foscor de la nit per assaltar els vaixells algerians amb una munió de barques i canoneres, sense més suport que el d'una pollacra.

Sorpresos del tot, els algerians foren incapaços de reaccionar a temps, la qual cosa va resultar en una aclaparadora victòria maltesa. L'amenaça barbaresca havia estat conjurada - a curt termini, si més no.