dimarts, 30 de març del 2021

Batalla de Kythera

Kythera, 20 d'Abril del 1715

Mentre dues grans columnes de l'exèrcit otomà establien setge a la ciutat de Corint i s'acostaven a Lepant, dos esquadrons navals turcs avançaven vers la darrera posició coneguda de la flota veneciana comandada pel vice-almirall Andrea Pisani, pels voltants de l'illa de Kythera (situada estratègicament entre el Peloponès i Creta).

Amb els informes de reconeixement a la mà, que assenyalaven que un d'ambdós esquadrons otomans constava de naus més modernes i poderoses que l'altre, Pisani va decidir d'avançar-se, picar el segon esquadró i evadir el primer; suposant fonamentadament que l'almirall otomà, Canim Hoca Mehmed Paixà, comandaria el més potent d'ambdós.

El primer esquadró otomà constava de 6 navilis, 6 galions, la galera reial, 6 galeres ordinàries, 5 xabecs petits i grans i 5 galiotes, comandades per l'almirall otomà com s'ha dit. En canvi, el segon esquadró es componia de 4 navilis, 4 galions, 3 galiasses, 6 galeres ordinàries, 5 xabecs petits i grans i 5 galiotes. Finalment, l'esquadra veneciana comptava amb 4 navilis, 2 fragates i 2 galeres comanades per Andrea Pisani.

ESCENARI: Vista l'enorme desproporció d'ambdues forces (de 10 a 1, ben bé), els jugadors vàrem acordar de reescalar la batalla, i també du subdividir-la en dos enfrontaments separats, sota la següent premissa: si l'estol venecià, representat per 1 navili i 1 fragata, aconseguia escapar del segon esquadró enemic per l'extrem oposat al del seu desplegament, hauria tingut èxit i hauria escapat de la pinça parada pels otomans. Aquests hi serien representats per 1 navili, 1 galió, 1 galiassa, 1 xabec gran i 1 galiota.

En cas contrari (és a dir, si sortien de taula per qualsevol altre punt), haurien de patir un segon enfrontament amb l'altre esquadró otomà, representat per 2 navilis, 1 galió, 1 galera i 1 xabec petit. L'única opció possible de fugida seria novament l'extrem oposat al del seu desplegament.

Una altra premissa important del joc era que cap de les flotes no perdria més vaixells que els presents a taula.

AFTER ACTION REPORT: Contra tot pronòstic, els venecians aconseguiren evadir l'encerclament otomà, arribant a inutilitzar una galiota del segon esquadró, ensorrar-ne una galiassa i capturar-ne un navili en un abordatge agònic. Això sí, perderen la fragata "San Pietro Apostolo" i el navili "Aquila Valiera" de poc no naufraga també. Vegeu-ne el video a YouTube:

dimecres, 17 de març del 2021

Setge de Corint (1)

Corint, 19 d'Abril del 1715

Travessant sense oposició l'estret de Corint, l'exèrcit otomà s'escampa com una marabunta per la plana, ocupant la ciutat baixa en un sol dia. Però darrera la mil·lenària ciutat s'hi alça un imposant penyal de gran alçada, fortificat pam a pam en el decurs dels segles, on s'hi ha tancat la guarnició de la ciutat: l'Acrocorint. I no pensen cedir la plaça.

Impertèrrit davant les formidables defenses de l'Acrocorint, el Gran Visir ordena iniciar els treballs de setge, consistents en envoltar el seu perímetre amb una llarga i ampla trinxera, proveïda d'emplaçaments artillers a intèrvals regulars, on es van disposant les 4 bateries de setge que el seu exèrcit porta amb ell.

Amb l'excavació de la trinxera encara en curs, els pesants canons otomans comencen a piconar sense descans les muralles venecianes. Podrà Corint resistir l'atac?

NOTA: en un primer torn d'assalt, les 4 bateries otomanes no aconsegueixen d'obrir cap bretxa. El setge continua, doncs.

dimecres, 10 de març del 2021

Portugal s'hi involucra

Lisboa, 18 d'Abril del 1715

Responent a les inflamades crides de Sa Santedat Climent XI per a la reconstrucció de la Santa Lliga en auxili de Venècia, Sa Magestat Joan V de Portugal ha reunit d'urgència el seu Consell d'Estat al palau, o paço, de Ribeira, amb la possibilitat de trametre-hi un cos expedicionari sobre la taula.

De resultes de les deliberacions, s'ha acordat finalment d'enviar a Grècia un poderós estol de quatre navilis sota comandament de l'almirall Lopo Furtado de Mendonça (el Nossa Senhora da Conceição de 80 canons, en funció de vaixell insígnia; el Nossa Senhora das Necessidades de 66, el Santa Rosa de 66 també, i el São Lourenço de 58 canons). Aquestes quatre grans naus aniran escortades per 3 fragates, 8 caravelas redondas (equivalent a pollacres, petites o grans) i 5 altres vaixells aportats per particulars sota patent de corsa (2 bergantins, 2 caravelas latinas (que equipararem a sageties) i una goleta.

El cos expedicionari es completarà amb un batalló de infanteria de marina repartit entre totes les naus, un esquadró de dragons (Olivença) i dos batallons d'infanteria (el 1er de Bragança i el 2on de Porto).

S'estima que aquesta força expedicionària podrà salpar en cosa de 4 setmanes.

dissabte, 6 de març del 2021

Empesa al matrimoni?

Barcelona, 17 d'Abril del 1715

--NO FOTIS!! --La princesa Elisenda ho havia deixat anar impulsivament, per passar a enrojolir intensament a continuació, dolorosament conscient de la impropietat de l'exabrupte en aquella situació. Al seu voltant, els membres del seu Consell d'Estat la miraven amb la sorpresa pintada al rostre.

Amb l'esguard compungidament abaixat, el marquès de Vilana va respondre amb un fil de veu: --De veres que em sap molt de greu, Altesa; però és allò que el virrei imperial de Nàpols m'ha fet saber, literalment --el bon marquès estava avergonyit, certament; però no pas pel sobtat estirabot de l'Elisenda, sinó pel tràngol d'haver-li hagut de comunicar la notícia. --Sa Magestat Imperial posa, com a condició d'acceptar la vostra presidència del Consell d'Espanya, que accediu contreure matrimoni amb Carlo Acquaviva d'Aragona, hereu del napolità Principat de Caserta.

--Aquí hay gato encerrado, vive Dios; pero honestamente no acabo de verlo --va remugar el mariscal Villarroel, amb evident incomoditat.

De tots els presents, només en Feliu de la Penya mantenia un posat assossegat i reflexiu. --Aquests... Acquaviva d'Aragona... deuen ser importants allà a Nàpols, no?

--Certament, sí. Una de les famílies que més obertament van recolzar la causa, allà a Nàpols... --va respondre el marquès de Vilana, encuriosit i reviscolat per la flegma de Feliu de la Penya.

Capcot, l'home va sospesar la resposta de Vilana per una estona fins que sobtadament es redreçà, tot dient-li a l'Elisenda amb vehemència: --No hi consentiu d'entrada, Altesa. No, si el pretendent no renuncia abans als drets del seu llinatge.

--Com? --va preguntar l'Elisenda, desconcertada.

--Ja entenc què vol dir en Feliu de la Penya, Altesa; --va intervenir Vilana-- si hi accedíssiu i tinguéssiu un descendent, aquest seria jurídicament un Acquaviva, no un Cardona, amb totes les implicacions d'herència dinàstica que això comporta. No li retrec a Sa Magestat l'Arxiduc Carles que vulgui recompensar els napolitans, però no ho ha de fer a expenses del vostre propi llinatge, Eli... vull dir, Altesa.

--La forma de donar-li la volta a tot això és que el pretendent sigui adoptat per un Cardona, i aleshores passarà jurídicament a ser un Cardona ell mateix, no ja un Acquaviva. --va reblar Feliu de la Penya amb parsimònia-- Ja s'ha fet d'alres cops.

--Pero, en cambio, vuestro eventual heredero sí que podrá optar a derechos dinásticos en Nápoles... Redondo, sí; redondo. --va continuar Villarroel, sorprès de la seva pròpia reflexió.

dimarts, 2 de març del 2021

L'exèrcit del Gran Visir

Tebes, 15 d'Abril del 1715

La flota que havia transportat de Salònica a Tebes la primera meitat de l'exèrcit d'invasió ja s'havia fet novament a la mar i, després d'haver deixat enrere la península d'Àtica, prenia finalment rumb sudest i posava proa vers la flota veneciana que aguardava a Kythera.

Simultàniament, el Gran Visir Silahdar Damat Alí Paixà s'havia desplaçat també per mar amb la segona meitat de l'exèrcit, i es preparava ja per passar revista a les seves tropes: 60.000 homes en total, entre sipahis, jeníssers, sekbans, artillers, pioners i milícies voluntàries. "Els escombrarem de Morea com una brisa de tardor s'emporta les fulles seques", pensava satisfet mentre els capitans s'anaven reunint a la seva tenda.

Tots els líders de regiments i brigades eren ja allí reunits, encapçalats pel general suprem dels jeníssers i segon en l'escalafó militar, Kürt Hasan Aga; el tercer en comandament amb el títol de Bölük Paixà, Kara Mustafa Paixà; l'albanès Topal Osman Paixà, el militar cristià de major rang a l'exèrcit otomà, i, finalment, en Hussein Kolchak Paixà, d'origen moldau. Tots ells l'esguardaven expectants i en silenci.

--Bé, senyors: això és el que farem --engegà el Gran Visir, i començà a exposar els seus plans de batalla.