A primera línia, de nou

Mar Jònica, 17 de Maig

La fi prematura de l'hivern, aquest any de 1716, havia aconduït a un primerenc reinici d'hostilitats a Rumèlia, on els exèrcits de la Sublim Porta s'estaven batent amb una coalició cristiana encapçalada per Venècia, que els estava posant les coses força difícils. Per bé que les operacions de terra no estaven anant del tot malament, doncs les forces cristianes havien estat de moment incapaces d'arrabassar la iniciativa a les tropes del Gran Visir, no es podia dir el mateix de les operacions navals, on les esquadres venecianes estaven demostrant una superioritat difícilment discutible; doncs, en poques setmanes, la flota veneciana havia infligit dos severs correctius a la marina imperial otomana.

El primer d'aquests enfrontaments es va produir a Zacint el 4 d'Abril mateix, tot just encetada la campanya, i va culminar en la captura de l'almirall Morali Ibrahim Kapudan Paixà així com del seu vaixell insígnia, el formidable Kebir Üç Ambarli, amb tres cobertes de combat i 114 canons - entre d'altres pèrdues ben significatives.

La segona derrota és ben recent, del 12 de Maig, novament a Zacint. Com a resultat de càstigs tan severs, la moral entre els capitans de la Sublim Porta es troba en els seus moments més baixos en moltes dècades.

"I és per això que m'han cridat de tornada, i no per altra cosa" --pensa amargament Canim Hoca Kapudan Paixà, recolzat a la barana del castell de popa del seu vaixell, la galiassa Yilan Basli. Recentment exonerat de càrrecs i elevat novament a la condició d'almirall, no se li escapa que només la crítica situació de la Flota l'ha salvat de l'ostracisme. En la seva desesperació, els cercles afins al Soldà han xifrat totes les seves esperances en el poder inspirador de Canim Hoca, que és una llegenda entre els mariners otomans.

L'almirall Canim Hoca no és cap babau, però; i entén que la promoció d'avui pot esdevenir un mocador de seda* l'endemà. Malauradament, no té gaires opcions i ell ho sap. L'armada veneciana és manifestament superior a l'otomana, que s'ha quedat irremeiablement antiquada per l'obstinada resistència a la innovació dels mateixos cercles que ara l'envien a ell a l'ull de l'huracà.

"No els podem vèncer en combat obert; hem de trobar una estratègia que giri la truita o anem venuts" --rumiava ell, tot capficat.

*Mocador de seda: a l'imperi otomà, les persones d'alt rang condemnades a mort eren estrangulades amb un mocador de seda.

Yeniçeri Kulesi (1)

Durazzo, 26 de Febrer

Aquell hivern de 1716 s'estava fent interminable, de tant de fred com hi feia. De setmanes ençà que els turons envoltant Durazzo eren ben coberts de neu, i en ocasions la ciutat mateixa matinava amb aquell fred sudari a les teulades; la neu a ciutat solia durar poc, però bastava per empastifar de valent els carrers amb una detestable mescla de gel, aigua i fang que feia la vida impossible als seus atrafegats habitants.

Per aquells carrers inhòspits deambulava amb dificultat l'afamat coronel de miquelets Antoni Vidal, tot encaminant-se al palauet del barri alt on el general Basset havia instal·lat el seu estat major, prop dels consulats britànic i holandès. No tenia cap idea de per què hi havia estat convocat, però intuïa que no es tractava de cap minúcia. Alguna cosa s'hi estava coent, si ho havia de jutjar pels enigmàtics termes de la missiva que el general l'hi havia fet arribar, poques hores abans.

El general el va rebre amb afabilitat, però sense compliments. Va entrar en matèria ben aviat, immediatament després de demanar unes tassetes de xocolata desfeta a un servent: --Coronel, hem tingut coneiximent que entre los aliats locals de Venècia hi ha molta mala maror, puix que la majoria de ciutats de Grècia que s'havien revoltat han estat recapturades pels otomans, sense que los venecians hagin fet res per aturar-los; o això diuen los grecs, almenys.

Intrigat, en Vidal es va limitar a assentir breument, mentre provava d'endevinar per on sortiria la llebre. Després d'una breu pausa que va aprofitar per xarrupar una mica de xocolata, en Basset va continuar: --Los contingents guerrillers de l'Èpir ja han anunciat que no pensen seguir obeint ordres dels militars venecians, i que aniran a la seua fins que estos hi posin remei. Fins que no reprenguen la iniciativa a terra ferma, i --amb una pausa efectista-- fins que no forcin l'alliberament de la seua líder, l'Helena Tzavelas.

L'Antoni Vidal començava a entrellucar per on anaven els trets: --I vós voldríeu que naltros, los catalans, mos avencéssem als venecians?

--Exactament, bon Antoni; exactament això --va respondre en Basset, tot dibuixant un ample somriure de satisfacció--. Hem de muntar una partida de gent capaç i valenta, que s'endinse en territori enemic i que alliberi l'Helena Tzavelas i la resta de presoners aliats captius a la presó otomana de Salònica, per a dur-los de tornada a Durazzo. Si ho assolíssem, no només tindríem los grecs de la nostra part, sinó que àdhuc los venecians s'haurien de plegar a la nostra estratègia.

--Vull que vós trieu i lidereu personalment aquest partida, coronel Vidal. No tenim gaire temps i s'ha de fer amb la màxima discreció. D'ací a deu dies partireu amb la vostra gent abord de la fragata Sant Francesc de Paula, que en un punt convingut us transferirà a un vaixell grec camuflat de mercant. Ells vos portaran tan a prop de Salònica com siga possible.

Revolta!

Prévesa, 15 de Desembre

Per bé que relativament curt, el combat als carrers de Prévesa va ser ferotge, un veritable bany de sang. Agafada per sorpresa i composta majoritàriament per novells mal entrenats, la tropa de guarnició va patir enormes baixes en les primeres hores de la revolta, i només la presència d'un batalló de sekban imperials (és a dir, geníssers a cavall) va evitar-ne un complet col·lapse el mateix dia de l'alçament.

Emperò, per més entrenats i motivats que estiguessin aquests sekban, les forces otomanes a Prévesa havien quedat en franca minoria, després del cop inicial; i el que és pitjor, havien estat privats de molts dels principals punts estratègics de la població. No els restava altra opció que resistir contra un enemic ferotge i determinat, que semblava no tenir res a perdre amb la mort. En cosa de vint-i-quatre hores o així de lluita incessant carrer per carrer, els pocs supervivents van abaixar les armes i es van entregar. La lluita havia estat terriblement sangonosa, arribant les baixes a superar el miler entre ambdós bàndols; al capdavall, no gaire més enllà d'un centenar de rebels romanien en peu, així com una xifra similar de presoners turcs.

Havent triomfat la revolta, ara tocava reparar els danys causats a les cases i béns, organitzar la subsistència per l'hivern que s'acostava inexorablement i provar d'assegurar la llibertat acabada d'assolir. Aviat hi va destacar un personatge molt estimat a la vila, en Georgios Romanos, fill de l'afamat corsari Eustathios Romanos, de qui havia heretat el sobrenom de "Manetas" i un xabec armat. Deixant el seu germà Andreas a càrrec de la reconstrucció i defensa de la vila, Georgios es va embarcar en direcció a Avlona, a la recerca de suport i reforços. Tot i el curt trajecte (unes 100 milles), la proximitat de l'hivern feia la travessia molt perillosa; l'èxit del viatge era tot incertesa... però s'havia de fer.

Batalla de Navarino

28 d'Agost

Durant la setmana del 26 d'Agost a l'1 de Setembre de 1715, els teatres d'operacions terrestres a Rumèlia van patir ben poques variacions; mentre que el Cos Expedicionari Català consolidava el seu domini a Albània, les forces otomanes anaven convergint al voltant d'aquesta regió, mirant de segellar la línia de front. Aparentment, la Sublim Porta havia relegat la revolta tràcia a un segon pla, limitant-se de moment a assegurar el perímetre de Salònica.

Les aigües del Mar Jònic, en canvi, veieren una de les més importants batalles marítimes de la campanya, tot just una setmana després de la ruptura del bloquieg naval de La Cànea. Confiant en la superioritat del seu estol de Cefalònia, els otomans van cercar la flota aliada amb ànim d'infligir-li un dur càstig; mentre que aquests, desitjosos de revenja per haver estat recentment burlats a La Cànea, provaven d'aprofitar que l'esquadra enemiga s'havia dividit en dos per picar-la fort. Com no podia ser altrament, ambdues flotes van xocar amb violència no gaire lluny de Navarino.

Com en d'altres ocasions, vam haver de fer un capmàs de totes dues flotes, per reduir-les a unes dimensions acceptables per a una taula de joc normal. A la batalla s'hi enfrontaren 9 vaixells de cada bàndol: pels otomans, 4 navilis de línia, 2 galions, 1 xabec gran i 1 xabec petit. Pels aliats hi havia 3 navilis, 1 fragata, 3 pollacres i 1 sagetia; dos navilis eren venecians, mentre que tota la resta de vaixells, portuguesos.

Heus aquí el desenvolupament de la batalla:

Al capdavall, cap d'ambdues flotes va assolir una victòria decisiva, si bé els otomans hi van patir danys més severs.

Emboscada!

21 d'Agost

Com ja vaig comentar en l'article anterior, després de l'inesperat final del bloqueig naval de La Cànea, ens va semblar que el torn actual quedava una mica coix; així que ens vam empescar un escenari de skirmish aprofitant que la Claire Baizanville es trobava pels voltants de Monastir, on un exèrcit otomà hi estava acampat després de la seva humiliant derrota de dues setmanes enrere.

Apostada en un bosquet a la vora de la carretera, la Claire Baizanville va fer una darrera ullada a la barricada que la seva gent hi havia preparat. Emboscada darrere un gros tronc abatut que blocava el camí, la seva lloctinent Astrid Rohr va fer-li un lleu gest d'assentiment i tot seguit xiuxiuejà una breu ordre a la resta de la partida (un sorrut aventurer sicilià i dues endurides veteranes de l'antic Regiment Fiona McGregor).

La trampa estava parada, només restava esperar l'arribada del comboi otomà.

La Claire no dubtava en absolut que la seva partida actuaria amb la letal eficiència de sempre; però sí que tenia reserves amb la banda de kleftoi capitanejada pel jove Konstantinos Theotokis. Potser sí que el noi era de confiança, però la xurma que el seguia... "No té solta ni volta amoïnar-s'hi a aquestes alçades", va pensar la Claire. "Vejam de què són capaços, doncs el comboi ja és aquí!"

La flota otomana trenca el bloqueig

20 d'Agost

Aquest estiu tan tòrrid ens ha frenat molt el ritme de joc. Tot i això, aquestes darreres setmanes hem reprès l'activitat, amb un parell d'enfrontaments dignes d'esment. Heus aquí el primer, i per volum el més important, pel què la flota otomana ha aconseguit de trencar el blocatge a què la sotmetia la flota aliada.

Tot fent una mica de recordatori de l'article anterior, els otomans havien dividit la seva flota en quatre esquadrons, cadascun amb la missió de colpejar en seqüència un dels tres sectors en què l'estol veneciano-portuguès es repartia. Ningú no coneixia el detall dels ordres de batalla enemics, i els aliats desconeixien també on colpejarien primer els otomans. Altrament, després de cada enfrontament particular, els aliats podien redistribuir forces entre sectors contigus.

Emparant-se en la foscor de la nit, el primer esquadró otomà (integrat per un galió gran, un galió mitjà, la galera reial, quatre galeres normals, dues galiotes i un xabec va colpejar el flanc esquerre aliat, defensat per tres vaixells de línia (un de venecià i dos de portuguesos), una galiassa veneciana, una fragata, un bergantí i dues pollacres (aquests darrers, també portuguesos).

Gran part de l'esquadró otomà va aconseguir trencar el bloqueig (quatre galeres i el galió gran), però van perdre en combat el galió mitjà i una galera, a més de patir la captura del xebec, sense oblidar que les dues galiotes van haver de retornar a port. D'altra banda, els aliats van haver de plorar la pèrdua d'un vaixell de línia portuguès també enfonsat.

Abans del segon enfrontament, els aliats tenien opció de redistribuir els seus vaixells, però van decidir de no fer-ho. La seva sorpresa va ser majúscula quan van descobrir que el segon esquadró otomà també es dirigia al sector esquerre aliat! Aquest nou esquadró era molt més nombrós i potent que el precedent (quatre vaixells de línia, dos galions, un xabec-fragata i dos xabecs), així que els aliats van preferir fer-se prudentment a un costat, tot deixant passar l'estol otomà sense molestar-lo.

L'argúcia otomana va funcionar força bé, perquè ara els aliats es van convèncer que l'enemic planejava aconduir tota la flota per llur sector esquerre. D'aquesta manera, ara van ordenar a tots els vaixells del seu centre que es moguessin per reforçar aquest sector; mentrestant, llur ala dreta també es va desplaçar massivament cap al centre.

Amb això deixaven desprotegit llur sector dret; per a llur astorament i horror, aquest havia estat precisament el punt per on el tercer esquadró otomà havia d'atacar! Així que aquests també van poder evadir el bloqueig sense problemes.

Malgrat la decepció, els aliats van mantenir el seu pla de defensa en marxa tal com el tenien concebut, de manera que ara acumulaven tota la seva flota al seu sector esquerre... mentre el quart esquadró otomà navegava tranquil·lament cap al sector central, ara també desprotegit, i franquejaven el bloqueig sense haver de disparar ni un sol cop.

Tantes batalles com semblava que havíem de disputar aquest torn, però al final els déus de l'atzar ens han ben enganyat! Disposats a esmenar-ho i omplir el torn actual amb una mica d'acció, vam acordar forçar una partida de skirmish aprofitant que la Claire Baizanville estava sotjant un exèrcit otomà en terres de Macedònia.

Tòrrid Agost

Setmana del 19 al 25 d'Agost

Bo i estant dominada per moviments de consolidació per part d'ambdós bàndols, la penúltima setmana d'Agost del 1715 no és exempta d'encontres conflictius subsceptibles de desembocar en batalles obertes - com es pot veure al mapa adjunt més avall.

A la regió de l'Èpir, l'exèrcit català ha emprès una tasca de consolidació del territori al voltant de Durazzo, establint així un pont terrestre amb la ciutat epirota d'Avlona. Cosa semblant han fet els otomans al sud d'aquesta ciutat, tot eliminant les partides rebels a la regió. I encara els insurgents de Tràcia han eixamplat també la seva zona de control entre Kàvala i Fílibe, tot aguaitant els moviments otomans des de la veïna Salònica.

És precisament a l'extrem nord-oest del mapa, en terres montenegrines, on es produeix un dels "punts calents" de la setmana, quan una columna otomana prova d'emparar-se de la ciutat veneciana de Cattaro, totalment desguarnida en aquests moments; el moviment és intuït pels aliats, que hi despatxen un important contingent greco-venecià per a impedir-ho.

Comptat i debatut, els jugadors hem acordat de considerar que la força aliada entra a l'hex directament pel port de Cattaro, tot negant així el control de la ciutat als otomans; aquests no gaudeixen de la superioritat numèrica necessària per a establir setge sobre la ciutat, així que hauran d'abandonar l'hex. No hi ha batalla, doncs.

Un segon "punt calent" s'esdevé al sud del mapa, a l'illa de Creta; aquí, les flotes veneciana i portuguesa hi havien establert un blocatge naval sobre el port de La Cànea, on hi havia fondejat el gruix de l'armada otomana - i aquesta pretén ara de rompre el blocatge.

El jugador otomà hi ha declarat la intenció de trencar el blocatge amb tots els seus efectius, amb la intenció d'enviar les seves esquadres als punts marcats amb un interrogant ("?") en cas d'èxit. Òbviament, els jugadors aliats no estan disposats a permetre-ho, així que la batalla es confirma. Després de moltes consideracions, propostes i propostes, hem decidit de segregar l'enfrontament en quatre batalles consecutives. Ambdós bàndols hauran repartit prèviament les seves forces: els aliats en 3 sectors de front, i els otomans en 4 grups d'atac. A cada batalla, l'otomà llençarà un dels seus grups contra un sector aliat concret. Mentre que els grups otomans s'estableixen abans del primer enfrontament i són invariables, els aliats podran passar forces d'un sector a un altre de contigu entre batalla i batalla. Els otomans podran gaudir de l'avantatge d'operar nocturnament només durant el primer enfrontament. Ho jugarem fent servir Galleys & Galleons, de Ganesha Games.

I el tercer "punt calent" es produeix als altiplans de Macedònia, a la població de Monastir. Allà, l'agent secreta Claire Baizanville coincideix amb les restes de l'exèrcit derrotat pels catalans dues setmanes enrere, que s'hi està reorganitzant sota lideratge de l'Aga dels Geníssers. Claire prova d'esbossar sobre la marxa un pla per assassinar l'Aga.

Hem pensat d'utilitzar aquest possible escenari per provar el reglament anomenat Flashing Steel, també de Ganesha Games; emperò, mancats de cap experiència en jocs de "skirmish", no sabem encara com establir l'escenari (forces, terreny, etc). Agrairíem de tot cor qualsevol mena d'ajuda o suggeriment que els lectors ens hi vulgueu prestar!

Preparant el següent moviment

Setmana del 12 al 18 d'Agost

Encoratjats potser en sentir les notícies de la doble derrota otomana a l'Èpir, els habitants de la ciutat tràcia de Kàvala havien aprofitat l'ocasió, la setmana anterior, per alçar-se en armes contra l'opressor. Això tindrà la seva importància els dies a venir, com podreu veure. Igualment, l'agent secreta Claire Baizanville s'havia endinsat en l'agrest geografia del nord de Grècia, a la recerca del comboi que portava els presoners greco-venecians a la Sublim Porta.

Els dies següents, la columna del general Basset va retrocedir més al nord, per por d'una incursió otomana vers la ciutat de Durazzo; això va permetre a les malmeses forces de l'Aga dels Jeníssers reagrupar-se a Monastir, tot esperant el reforç d'unes altres dues columnes otomanes que es trobaven pels volts de Ioannina. Encara una altra força otomana va desembarcar prop de Salònica.

Finalment els líders venecians (pressionats segurament pels seus aliats epirotes, així com per la recent victòria catalano-espanyola) decidien de moure fitxa i desembarcaven un important contingent a Avlona, on es va unir al cos expedidionari espanyol. Amb tot, la principal sorpresa de la setmana consistí en la presa de Fílibe pels rebels de Kàvala, tot tallant així la via més directa de comunicació terrestre entre Rumèlia i Constantinoble; alhora, una nova revolta esclatava a Bodrum (antiga Halicarnàs, a la costa sudoccidental d'Anatòlia), tot afegint pressió a les autoritats otomanes.

La fota imperial otomana havia cercat refugi a Creta, on el nou almirall va procedir a reorganitzar-la metòdicament. Aprofitant la inacció naval de l'enemic, la flota aliada va apressar-se a establir un blocatge naval sobre el port de La Cànea, negant així l'accés al mar dels otomans.

Desfeta otomana a Myzeqe

Setmana del 5 a l'11 d'Agost

Disculpes pel retard en escriure aquest article; la partida a què es refereix fou jugada dos mesos enrere, en realitat; però qüestions personals meves i problemes a l'hora d'editar el video s'han ajuntat per a retardar la narració dels èpics combats de mitjans d'Agost a Albània.

En l'article precedent d'aquest blog vam conèixer l'exitosa irrupció del cos expedicionari espanyol a la rereguarda otomana, a la batalla dels aiguamolls de Karavasta. De forma més o menys simultània (potser amb unes 24 o 48 h de diferència), l'exèrcit català comandat pel general Basset s'enfrontava a la poderosa avantguarda otomana, liderada per l'Aga dels Jeníssers en persona.

Les forces de Basset tenien avantatge en capacitat de reconeixement, així que van poder situar-se defensivament en terreny elevat (porció inferior del mapa). Desconeixedors del resultat de la batalla precedent, els otomans van intentar pressionar en tot el front, tractant de trobar el punt feble de l'enemic i estovar-lo amb foc artiller - però en aquest intercanvi de canonades l'artilleria catalana es va mostrar netament superior a l'otomana.

Per simular la incertesa abans esmentada, vam introduir un factor d'atzar utilitzant les cartes que el joc Maurice proporciona a aitals efectes: l'aparició de la carta #1 implicaria l'arribada dels espanyols pel flanc esquerre otomà, amb la carta #2 ho farien pel flanc dret, i amb la carta #3 no hi arribarien (pels motius que fos).

A l'enllaç YouTube adjunt hi trobareu el reportatge gràfic d'aquesta batalla, que va enfrontar el Cos Expedicionari català amb el gruix de l'exèrcit otomà - que fou literalment esclafat, com podreu veure.

Els espanyols entren en combat

Setmana del 5 a l'11 d'Agost

Durant les setmanes precedents, exèrcits i flotes d'ambdós bàndols havien estat jugant una ominosa dansa, evitant els encontres navals els uns i defugint enfrontaments terrestres els altres. Però les coses canviaren dràsticament aquesta setmana, a causa d'una astuta maniobra del general Basset que va passar inadvertida al jugador otomà (és a dir, jo), en inesperada combinació amb els seus antics enemics del Cos Expedicionari de Felip V.

Aquests darrers van sortir de Durazzo per a desembarcar a Avlona, tot avançant ràpidament cap a l'est mentre la columna catalana continuava pressionant cap al sud-est, tot agafant així la força otomana liderada per l'Aga dels Geníssers per dos fronts simultàniament.

La columna otomana està formada per uns 11.000 homes (1.000 de cavalleria süvarileri, 200 genets lleugers, 6.000 genissers, 1.400 sekban o infanteria a cavall i més de 2.200 lleves a peu), contra 4.000 espanyols (3.600 a peu i 400 a cavall) i uns 8.300 catalans (7.000 a peu i 1.200 a cavall).

Donada la posició i els moviments al mapa estratègic, he proposat als meus companys de joc resoldre aquest enfrontament mitjançant dues batalles simultànies, amb l'objectiu de simular: A) l'atac de flanc espanyol i el desviament obligatori d'una part de l'exèrcit otomà, per fer front a aquesta amenaça, i B) la batalla entre les poderoses columnes principals catalana i otomana. La meva proposta ha consistit a jugar primer la batalla A i, després, utilitzar els guanyadors d'aquesta com a força de flanqueig a la batalla B.

A l'enllaç YouTube adjunt hi trobareu un resum gràfic de la primera batalla, que va enfrontar el Cos Expedicionari espanyol amb la força de contenció destacada per l'Aga dels Geníssers - amb un resultat rotundament favorable als espanyols, com podreu veure.

Neguit creixent

Quinzena del 22 de Juliol al 4 d'Agost

A les espaioses sales i amples corredors del palau de Topkapi, un cert desassosec havia començat a instal·lar-s'hi, a causa de l'atropellat progrés de la campanya militar a Rumèlia. Si bé és cert que els exèrcits imperials liderats pel Gran Visir Silahdar Damat Alí Paixà havien aconseguit reconquerir la península de Morea conforme a la planificació prèvia, en canvi no s'havia Pogut encara doblegar l'esquadra infidel; ans al contrari, aquesta s'havia imposat a la flota imperial en nombroses ocasions, tot retenint el control de la Mar Jònica i mantenint les illes fora de l'abast otomà.

Un factor important de la creixent inquietud a la cort del Gran Soldà era, sens dubte, la revolta general de la població rumèlia, sens dubte instigada per la pèrfida Venècia, que s'havia arribat a ensenyorir de l'Èpir i la Tessàlia, tot amenaçant d'estendre's a l'Arxipèlag. Les tropes del Gran Visir estaven ja en curs de suprimir la revolta, reconquerint Quíos, Mitilene i Atenes en poques setmanes; nogensmenys, aquestes accions punitives mermaven la força dels exèrcits principals, tot privant-los d'expulsar els venecians dels seus baluards continentals.

En tot això, la sensació d'inseguretat a la rereguarda dels exèrcits estava començant a minar la moral de la cort i el Soldà mateix - doncs res no garantia que en qualsevol moment no pogués esclatar una nova revolta en alguna altra ciutat. Calia posar-hi remei d'alguna forma, i Ahmed III havia començat ja a ponderar diverses alternatives.

El líder militar de Constantinoble, Mustafà Sekban Paixà (que secretament ambicionava d'esdevenir Gran Visir) li havia estat insistint en la necessitat d'implantar la llei marcial a Rumèlia i ocupar-la militarment, tot reemplaçant les milícies provincials i tropes feudals amb la reserva de l'exèrcit imperial, que romania estacionada encara a Constantinoble i Anatòlia.

Bo i valorar positivament la proposta, Ahmed III no la considerava adient encara, pel temor que promogués encara més descontentament del que ja hi havia, així com pels signes de feblesa que podria oferir a les cancelleries estrangeres. No, resultava més útil cercar un boc expiatori i castigar-lo públicament, per refermar la percepció pública que el Gran Soldà seguia manant amb mà de ferro. Aquest boc expiatori ja havia estat assenyalat per alguns elements de la cort: l'almirall Canim Hoca Kapudan Paixà, sota quin comandament la flota otomana havia estat humiliada recentment.

Posant peu a Albània

Setmana del 15 al 21 de Juliol

Encara païnt la seva contundent derrota naval de la setmana anterior, els estols otomans amb prou feines registraren activitat, més enllà d'algun esporàdic reposicionament estratègic. Tampoc els exèrcits de cap bàndol van realitzar marxes ni instigar enfrontaments a camp obert amb l'enemic, limitant-se a centrar esforços a resoldre els setges en curs.

És aquí on els otomans obtingueren certa revenja, en trencar finalment la resistència greco-veneciana a la ciutat de Làrissa i prendre-la a l'assalt, tot esmicolant els defensors i fent presos els seus líders, el comte greco-venecià Georgios Theotokis i la líder rebel epirota Helena Tzavelas. No se'n pot saber el devenir, però no resulta aventurat que siguin duts a presència del Soldà de Constantinoble, perquè aquest en decideixi el destí.

La campanya prenia ara un nou gir dramàtic, en aconseguir el cos expedicionari català capturar la ciutat de Durazzo, prenent-la a l'assalt en una maniobra impecable, dissenyada pel general Basset mateix, que es va completar sense gaiebé baixes pròpies. Els catalans posaven doncs peu a Albània, obrint així un nou front inesperat en aquesta guerra desigual.

Fidel al seu ideal utòpic, Basset va començar immediatament a reorganitzar el poder civil de la ciutat amb membres prestigiosos de la comunitat, tot dotant-la a l'ensems d'una petita milícia amb funcions de policia urbana. En un gest no exempt de finalitats propagandístiques, Basset va també oficialitzar l'antiga ensenya de Skanderberg com a emblema de la ciutat.

En un altre ordre de coses, bo i que la revolta de les Illes Jòniques semblava ja sufocada, el descontentament de la població civil de Rumèlia no parava de créixer; i ara era l'antiga ciutat d'Atenes que es declarava en rebel·lió.

Derrota humiliant

Setmana del 8 al 14 de Juliol

Aquesta és la crònica del darrer torn completat de l'any 2021, amb una batalla naval que vam jugar el 23 de Desembre --si mal no recordo.

Bo i plena d'esdeveniments importants, la setmana central de l'estiu de 1715 passaria a la història de temps venidors, no pas per l'exitós desembarcament del cos expedicionari català en costes d'Albània, ni pels setges otomans de Làrissa o Quíos; sinó per la intensa i dramàtica activitat naval desplegada per ambdós bàndols en aigües dels mars Jònic i Tirrè.

Dedicada de ple a la recerca i captura de l'estol català, el gruix de la flota otomana va albirar en aigües jòniques la flota de galeres veneciana; assenyadament, les galeres liderades per Andrea Pisani van optar per evadir prudentment la potent esquadra otomana, que tenia Canim Hoca Kapudan Paixà en persona per almirall.

Un segon estol otomà va estar patrullant les boques del Mar Tirrè amb la mateixa intenció, però l'esquadra combinada catalano-portuguesa va poder evadir-la fàcilment, efectuant un desembarcament de manual a Durazzo; acte seguit, les naus porugueses es van fer a la mar de nou, tot topant amb els otomans a poques milles de la costa. La batalla que es produí a continuació fou certament terrible, amb un resultat que commouria la cristiandat, tot engrossint el prestigi de l'Armada portuguesa en dècades venidores.

Impasse

Setmana de l'1 al 7 de Juliol

Novament, cap enfrontament destacable per segona setmana consecutiva; sembla com si l'arribada del cos expedicionari català hagués destarotat els plantejaments estratègics d'ambdós bàndols per igual. Era obvi que l'alt comandament otomà n'estava amoïnat, com demostra la sobtada dispersió de les seves flotes arreu de la Mar Jònica, a la caça de l'estol català. Previsorament, els comandaments aliats van despatxar la flota portuguesa a Bríndisi, amb l'evident intenció d'escortar i reforçar els nouvinguts.

A la vista d'aquest panorama inusualment calmat, els jugadors vam decidir de muntar una partida de figures amb el reglament Maurice, amb el doble propòsit de refrescar les nostres memòries i de familiaritzar els jugadors amb el nou exèrcit que estava a punt d'entrar en escena. I a fe que ens va comportar unes quantes sorpreses! Vegeu-ne el video a YouTube:

Uns reforços molt esperats

Setmana del 24 al 30 de Juny

En aquesta darrera setmana de Juny no hi hagué cap enfrontament destacable en alta mar, sinó només moviments estratègics: una considerable flota imperial otomana va blocar el port de Prévesa, en anticipació del setge imminent que la columna d'exèrcit del Bölük Paixà estava a punt de desencadenar; mentrestant, els seus estols provincials començaven a reagrupar-se, tot preveient la propera arribada de reforços cristians espanyols i catalans.

En l'aspecte terrestre, els exèrcits otomans maldaven per sufocar la rebel·lió epirota, amb resultats de moment molt migrats; doncs, si bé s'anava estrenyent el cercle sobre Làrissa, el primer assalt del Bölük Paixà a l'assetjada Prévesa havia estat contundentment rebutjat pels defensors.

Encoratjats potser per la tossuda resistència epirota, els rebels de les Illes Jòniques també resistien amb bon ànim, malgrat l'arribada per mar d'una nombrosa columna otomana, que acabava d'establir setge sobre Quíos - infructuosament al primer intent.

A tot això, el cos expedicionari català acabava de fer presència en aigües de la Mar Jònica; tot fent una darrera escala al port napolità de Bríndisi, abans de decidir per on desembarcava per colpejar els otomans. Al seu front hi havia en Joan-Baptista Basset, com a general en cap de totes les forces terrestres i navals aplegades.

El rescat de Navarino

Setmana del 17 al 23 de Juny

L'esdeveniment més destacat d'aquesta setzena setmana de guerra fou l'agosarada acció de la flota de galeres comanada pel vicealmirall Andrea Pisani, va trencar el bloqueig naval del port de Navarino, permetent així a la plana major de l'exèrcit venecià escapar a una mort segura a mans del sanguinari Gran Visir Silahdar Damat Alí Paixà, infame responsable de la matança de Corint.

La flota de Pisani constava de 13 galeres bastardes, mentre que l'estol otomà estava format per 1 galera, 1 xabec-fragata i 3 galiotes; a més, calia comptar les 2 galiotes venecianes de Navarino. Com que hi havia implicades més naus de les que es podrien jugar còmodament, vam acordar de reescalar l'enfrontament, com d'altres vegades; de forma que l'esquadra de Pisani estaria representada per 4 galeres que desplegarien a un extrem de la taula, mentre que les 2 galiotes de port desplegarien a l'extrem oposat i l'estol otomà consistiria en una galera i un xabec desplegats al centre. Aquí podeu veure el desenvolupament de la batalla:

En terra ferma, la columna d'exèrcit del Bölük Paixà va cercar de provocar un enfrontament a camp obert amb les milícies epirotes que controlaven la comarca de Prévesa, sense èxit doncs aquestes van refugiar-se rere les potents muralles de la ciutat. No disposant de prou forces com per a establir un setge formal, els otomans van retornar al punt de partida, tot esperant més reforços.

D'altra banda, l'evacuació de Navarino va permetre que la columna d'exèrcit del Gran Visir ocupés la ciutat sense patir més baixes, tot completant així la conquesta del Peloponès, que era el principal objectiu fixat per la Sublim Porta.

Nogensmenys, la situació a la rereguarda otomana no cessava de complicar-se encara més, amb un augment exponencial dels riscs de desordre civil a cada setmana que passava, especialment entre la població d'ètnia grega. Com a clar símptoma d'aquesta inestabilitat creixent, a la revolta de Quíos de la setmana passada s'hi acabava de sumar la de Lesbos - havent caigut la seva capital Mitilene a mans de la milícia rebel.

Batalla de Cefalònia

Setmana del 10 al 16 de Juny

La primera quinzena de Juny es tancà amb un nou xoc naval entre les flotes otomana i aliada, quan aquesta darrera va salpar de Corfú amb ànim de trencar el bloqueig naval de Zacint i, pel camí, va topar amb l'esquadra de la Sublim Porta que li ho volia impedir. L'enfrontament es va produir en un dia de particular mala visibilitat, amb boira persistent i vents febles que van propiciar una confusa melée, que l'estol aliat va aprofitar per forçar el pas vers Zacint; el xoc es va saldar amb un galió otomà ensorrat i una goleta portuguesa capturada. Havent patint força danys, l'esquadra otomana va cercar refugi al port de Cefalònia, mentre que els aliats aconseguien d'arribar a Zacint i foragitar l'estol otomà que en blocava el port.

En terra ferma, l'inesperadament derrotada columna de Kolchak Paixà es va reunir amb l'exèrcit del Bölük Paixà, que avançava resoltament vers la regió de Tessàlia amb ànim d'esclafar la revolta epirota. No paraven de créixer els problemes a la rereguarda otomana, mentrestant; doncs l'illa de Quíos acabava de sumar-se a la rebel·lió.

Entretant, el cos expedicionari català salpava de Càller i enfilava per fi vers Nàpols - l'última etapa abans d'entrar en combat.

Nota: De comú acord, els jugadors hem acordat un canvi en la mecànica de la campanya, consistent en que les flotes que un torn donat hagin combatut, al torn següent hauran de descansar a port. Esperem amb aquesta mesura desfer la tendència a concentrar les flotes, que estava provocant continuats enfrontaments de grans dimensions i pobre resultat un torn rere l'altre. Veurem si funciona!