Mar Jònica, 17 de Maig
La fi prematura de l'hivern, aquest any de 1716, havia aconduït a un primerenc reinici d'hostilitats a Rumèlia, on els exèrcits de la Sublim Porta s'estaven batent amb una coalició cristiana encapçalada per Venècia, que els estava posant les coses força difícils. Per bé que les operacions de terra no estaven anant del tot malament, doncs les forces cristianes havien estat de moment incapaces d'arrabassar la iniciativa a les tropes del Gran Visir, no es podia dir el mateix de les operacions navals, on les esquadres venecianes estaven demostrant una superioritat difícilment discutible; doncs, en poques setmanes, la flota veneciana havia infligit dos severs correctius a la marina imperial otomana.
El primer d'aquests enfrontaments es va produir a Zacint el 4 d'Abril mateix, tot just encetada la campanya, i va culminar en la captura de l'almirall Morali Ibrahim Kapudan Paixà així com del seu vaixell insígnia, el formidable Kebir Üç Ambarli, amb tres cobertes de combat i 114 canons - entre d'altres pèrdues ben significatives.
La segona derrota és ben recent, del 12 de Maig, novament a Zacint. Com a resultat de càstigs tan severs, la moral entre els capitans de la Sublim Porta es troba en els seus moments més baixos en moltes dècades.
"I és per això que m'han cridat de tornada, i no per altra cosa" --pensa amargament Canim Hoca Kapudan Paixà, recolzat a la barana del castell de popa del seu vaixell, la galiassa Yilan Basli. Recentment exonerat de càrrecs i elevat novament a la condició d'almirall, no se li escapa que només la crítica situació de la Flota l'ha salvat de l'ostracisme. En la seva desesperació, els cercles afins al Soldà han xifrat totes les seves esperances en el poder inspirador de Canim Hoca, que és una llegenda entre els mariners otomans.
L'almirall Canim Hoca no és cap babau, però; i entén que la promoció d'avui pot esdevenir un mocador de seda* l'endemà. Malauradament, no té gaires opcions i ell ho sap. L'armada veneciana és manifestament superior a l'otomana, que s'ha quedat irremeiablement antiquada per l'obstinada resistència a la innovació dels mateixos cercles que ara l'envien a ell a l'ull de l'huracà.
"No els podem vèncer en combat obert; hem de trobar una estratègia que giri la truita o anem venuts" --rumiava ell, tot capficat.
*Mocador de seda: a l'imperi otomà, les persones d'alt rang condemnades a mort eren estrangulades amb un mocador de seda.
1 comentari:
Interessant informació sobre uns fets poc coneguts. Moltes gràcies per la resenya. Endavant.
Publica un comentari a l'entrada