Setmana del 15 al 21 de Juliol
Encara païnt la seva contundent derrota naval de la setmana anterior, els estols otomans amb prou feines registraren activitat, més enllà d'algun esporàdic reposicionament estratègic. Tampoc els exèrcits de cap bàndol van realitzar marxes ni instigar enfrontaments a camp obert amb l'enemic, limitant-se a centrar esforços a resoldre els setges en curs.
És aquí on els otomans obtingueren certa revenja, en trencar finalment la resistència greco-veneciana a la ciutat de Làrissa i prendre-la a l'assalt, tot esmicolant els defensors i fent presos els seus líders, el comte greco-venecià Georgios Theotokis i la líder rebel epirota Helena Tzavelas. No se'n pot saber el devenir, però no resulta aventurat que siguin duts a presència del Soldà de Constantinoble, perquè aquest en decideixi el destí.
La campanya prenia ara un nou gir dramàtic, en aconseguir el cos expedicionari català capturar la ciutat de Durazzo, prenent-la a l'assalt en una maniobra impecable, dissenyada pel general Basset mateix, que es va completar sense gaiebé baixes pròpies. Els catalans posaven doncs peu a Albània, obrint així un nou front inesperat en aquesta guerra desigual.
Fidel al seu ideal utòpic, Basset va començar immediatament a reorganitzar el poder civil de la ciutat amb membres prestigiosos de la comunitat, tot dotant-la a l'ensems d'una petita milícia amb funcions de policia urbana. En un gest no exempt de finalitats propagandístiques, Basset va també oficialitzar l'antiga ensenya de Skanderberg com a emblema de la ciutat.
En un altre ordre de coses, bo i que la revolta de les Illes Jòniques semblava ja sufocada, el descontentament de la població civil de Rumèlia no parava de créixer; i ara era l'antiga ciutat d'Atenes que es declarava en rebel·lió.
