dilluns, 13 de febrer del 2023

Doncs ja fem tard!

La Val·letta, 30 de Setembre

La claror de la tarda s'escolava lànguidament pels finestrals del despatx major, al Palau del Gran Mestre de l'Orde de Malta. Assegut amb displicència, el Gran Mestre Ramon de Perellós i Rocafull passava l'estona contemplant com la llum s'anava esmorteïnt gradualment, sense presses però de forma prou visible. Li semblava tota una al·legoria de la seva pròpia vida al capdavant de l'Orde. En moments com aquest, la força l'abandonava i quasi sentia les ganes de concloure el seu particular i interminable ocàs. Uns cops nerviosos a la porta del despatx el van sobtar bruscament.

--Endavant! --va tronar.

Era el seu secretari personal, que va entrar amb posat greu. Després d'una apressada reverència, l'home va entrar en matèria sense preàmbuls: --Notícies d'Alger, Sire. I no són bones.

El Gran Mestre assentí amb gravetat, estenent la mà per convidar-lo a explicar-se.

--Sire, els nostres agents ens informen que els algerians estan reunint una flota de guerra, amb la intenció d'encetar una campanya de terror a tot el litoral, des d'Espanya a Itàlia.

Així que la Sublim Porta estava tractant d'obrir un segon front atacant el ventre tou de la Cristiandat, va pensar Perellós amb una ganyota de disgust: --Què en sabem, d'aquesta flota? --va inquirir.

--Sembla que no només constarà de xabecs petits i grans, Sire; sinó també de vaixells més poderosos, fragates i tot. El nombre exacte no es pot saber, Sire; perquè els estan reunint en secret, en una badia apartada entre Orà i Alger.

Aleshores el Gran Mestre alçà una cella amb suspicàcia: --I coneixem de quina badia es tracta?

--La coneixem, Sire.

--Doncs ja estem fent tard --digué Perellós, alçant-se de la cadira d'una revolada--. Disposeu-ho tot perquè una partida es faci a la mar i els vagi a trobar!