dimecres, 22 d’abril de 2020

Els maldecaps d'un general en cap

Novament, aquest missatge té per principals destinataris els jugadors, però qualsevol lector pot aprofitar l'avinentesa i donar la seva opinió.

Nàuplia, 31 de Gener del 1715

Seguiu posant-vos en la pell del capità general venecià en aquesta zona, Daniele Dolfin. Ets a la ciutat de Nàuplia, capital administrativa del Peloponès venecià (=Morea). Tens les tres personalitats que pots veure a continuació, a qui has de donar ocupació per ordre directa de la Sereníssima República, ja sigui comandant alguna guarnició o formant part del teu estat major a Nàuplia.

Tingueu present que jo ja he assignat dues personalitats concretes a l'illa de Corfú (per cap altre motiu que saber del cert que històricament hi eren), així que d'aquestes no us n'heu de preocupar.

diumenge, 12 d’abril de 2020

Les defenses venecianes

Aquest missatge té per principals destinataris els jugadors, però qualsevol lector pot aprofitar l'avinentesa i donar la seva opinió. El mapa d'aquí a sota representa els territoris controlats per Venècia cap a la fi del 1714, bàsicament la península de Morea (=Peloponès) i les Illes Jòniques. Hi ha d'altres enclavaments venecians arreu de la costa de l'Adriàtic, però aquí no vénen al cas.

Poseu-vos en la pell del capità general venecià en aquesta zona, Daniele Delfin. Tens a la teva disposició 10 places fortes i una guarnició total de 7 regiments d'infanteria regular (900 homes o 18 figures cadascun), 2 regiments d'infanteria irregular (600 homes o 12 figures cadascun) i un esquadró de cavalleria irregular (200 homes o 4 figures). A totes les places fortes hi ha una bateria d'artilleria, excepte a Nàuplia i Corint on n'hi ha 2.

Per a estalviar-vos maldecaps, jo ja hi ha fet un desplegament més o menys equitatiu, però en podeu ordenar els canvis que vulgueu.

Veureu que també s'hi especifica quins vaixells hi ha a cada port; de moment, no en feu cas i centreu-vos només en les tropes a peu.

Cal tenir en compte que a cada població hi ha també una milícia civil a peu i a cavall, de força d'antuvi desconeguda (pot ser tan poqueta cosa com 300 homes armats, o arribar als 1.500; l'atzar ho decidirà quan calgui mobilitzar-la).

divendres, 3 d’abril de 2020

Mapes aleatoris

He aprofitat aquests dies d'obligat confinament universal (que ens costarà molt d'oblidar) per a enllestir una col·lecció de mapes aleatoris, per tal de fer-los servir a la campanya que estàvem preparant, la Guerra Otomano-veneciana de 1714-1718. Aquí en podeu veure una mostra:

El sistema de joc que hi planejàvem fer servir és Maurice, que entre d'altres particularitats preveu una generació dinàmica del terreny de joc, condicionada d'antuvi amb una petita baralla de 7 cartes que indiquen l'orografia dominant, els tipus de tropes adients per a reconèixer aquell terreny i una sèrie de xifres indicant quantitat d'elements a posar damunt la taula.

El sistema és innovador, dinàmic i participatiu, però costós en termes de temps necessari. Per això he cregut més útil jugar amb terrenys predefinits, que es triarien a l'atzar i es prepararien amb anticipació a la sessió de joc. Hi ha en total 100 mapes dissenyats en forma de carta, numerats del 0 al 99, amb una tipificació precisa (planúries, boscos, muntanyes, aiguamolls i poblacions) i una configuració única. Cada carta porta unes icones que indiquen els tipus de tropa que tenen avantatge a l'hora d'explorar aquell terreny.

Així, quan s'hagi de jugar una partida només caldrà llençar 1D100 i ja sabrem en quin terreny es jugarà. Només ens resta decidir si es jugarà al llarg o a l'ample; jo en principi em decantaria per jugar al llarg a no ser que hi hagués un nombre de tropes molt elevat. El jugador amb superioritat d'exploració decidirà per quin d'ambdós cantons desplega.

Els mapes estan extrets de la web The Perfect Captain, que ofereix gran quantitat de recursos i ajudes al joc, força útils tots ells.

dijous, 26 de març de 2020

Declaració de guerra

Constantinoble, 9 de Desembre del 1714

Sufocada la revolta de la Jònia, la Sublim Porta va aleshores adreçar la seva ira envers Venècia, a qui conserava responsable de l'alçament. El gran soldà Ahmet III va exigir formalment a la Sereníssima República el lliurament dels líders rebels, que havien estat acollits com a refugiats pels venecians. Avesada a les sobtades giragonses i canvis d'humor de la Sublim Porta, que tot sovint acabaven com foc d'encenalls, la diplomàcia veneciana es va limitar a respondre amb evasives i vaguetats, confiant que les aigües es calmarien en un tres i no res.

Venècia no comptava amb que, aquest cop, a parer l'Imperi Otomà s'havia vessat el got. Consternats, els ambaixadors venecians hagueren de retornar a la ciutat dels canals amb la terrible notícia: Constantinoble els acabava de declarar la guerra.

L'acumulació de problemes causat no només per l'actual crisi pandèmica mundial, sense comptar-ne les derivades econòmiques sobre Minairons miniatures; sinó també per l'accident sofert per la meva dona el passat mes de Gener, que la té amb mobilitat reduïda i rehabilitació per fractura de ròtula, m'obliguen a fer tabula rasa i donar per tancats els fils narratius que fins ara havia anat desenvolupant. Sincerament em sap greu, però el temps passat des de l'última escena publicada i el moment actual és excessiu, així que millor fer córrer el rellotge virtual d'aquesta Imagi-nació i saltar-nos etapes, per situar-nos més a prop del sidral que s'ha de desencadenar.