divendres, 4 de desembre del 2020

Això va de bo

Mar Egeu, 8 d'Abril del 1715

Nota personal: tal com està evolucionant aquesta maleïda pandèmia, no acabo de veure clar si podrem trobar-nos de nou per a jugar, almenys a curt termini; però com que els participants m'ho demanàveu, torno a engegar la maquinària de la campanya, a veure si tenim sort i la cosa afluixa.

Es recomana d'estudiar atentament el mapa dels moviments produïts aquesta primera setmana d'Abril del 1715, i de no deixar-se enganyar per l'aparentment erràtica profusió de línies verdes que s'hi veuen.

Si us poseu en la pell de les autoritats venecianes a Morea, us ha de resultar especialment digna de preocupació la línia verda que parteix de 15.4 Gal·lípoli i que, com podeu veure, es bifurca poc després; una de les variants va a parar a Salònica (que sabeu que és el punt de concentració d'un gran exèrcit otomà), mentre que l'altra progressa en direcció sud fins arribar a les Illes Cíclades.

Heu conegut que aquesta última representa una enorme flota de guerra otomana, que compta amb 6 navilis de línia i 6 grans galions, a més d'una vintena de naus menors. Com seria abans d'escindir-se en dos?

Comparativament, la resta de moviments que observeu al mar són de petits estols, de risc negligible per a la vostra flota estacionada a 9.14 Kythera.

diumenge, 4 d’octubre del 2020

Les demostracions pugen de to

Mar Egeu, 1 d'Abril del 1715

Durant la setmana del 25 al 31 de Març s'han incrementat notablement les operacions al Mar Egeu i Grècia, amb moviments de tropes i flotes otomanes, així com d'un potent estol venecià comandat per l'agosarat vicealmirall Andrea Pisani. Pel que fa als primers, allò que se sap és que la columna que ha arribat a Tebes és constituïda per uns pocs centenars de milicians atenesos, cosa que fa pensar que la que hi ha en camí des de Làrissa és de composició semblant. Res no se sap dels altres moviments de tropes més al nord.

En un altre ordre de coses, l'ambaixador plenipotenciari català, marquès de Vilana, s'ha personat a Venècia abord de la fragata insígnia Santa Eulàlia, per petició expressa de les autoritats locals. La seva mirada perspicaç s'adona ben aviat que el desplegament d'honors de què és objecte a la seva arribada pretén impressionar-lo i "estovar-lo", amb la previsible finalitat de sol·licitar l'ajuda militar del jove i energètic Principat.

Finalment, les tirades de dau per esdeveniments a l'atzar per a la setmana de l'1 al 7 d'Abril han donat dos resultats interessants: d'una banda, ha esclatat prematurament l'alçament jacobita a Escòcia - cosa que probablement provocarà un cert absentisme del regne de Gran Bretanya respecte a afers internacionls; de l'altra, al Rosselló es produeix un esdeveniment que els mecanismes de Mythic GME qualifiquen de "beneficiós per a un PNJ" i que consisteixen en "Estranyar Exèrcit". El PNJ més destacat que tenim al Rosselló és el general Joseph Camprodon, que gestiona els Comtats en nom de la princesa Elisenda. Hagut compte de les dificultats experimentades per Camprodon amb alguns oficials francesos, l'esdeveniment positiu que se m'acut és el canvi de destinació del més bel·ligerant d'entre ells, duc de Noailles, que haurà estat cridat a guarnir amb el seu regiment alguna altra ciutat francesa. D'aquesta forma, la presència militar francesa al Rosselló s'aprima notablement, amb una majoria de coronels ben predisposats a col·laborar amb les autoritats catalanes.

dissabte, 12 de setembre del 2020

Proposta sorprenent, i més coses

Venècia, 25 de Març del 1715

La setmana del 25 al 31 de Març vindrà marcada per un esdeveniment inesperat a la Ciutat dels Canals, com podeu veure a la taula següent. L'esdeveniment està catalogat pel simulador GME com a "Acció d'un PJ", consistent en "proposar opulència". A hores d'ara, l'únic que se m'acut és que el Dux Giovanni II Cornaro hagi decidit finalment d'invitar a Venècia l'ambaixador plenipotenciari català, marquès de Vilana --i d'intentar enlluernar-lo amb una recepció fastuosa, digna de les més altes potències europees. Si hi teniu alguna idea alternativa, proposeu-la.

Si ho recordeu, el marquès de Vilana, durant el seu tour italià, havia estat tractant d'aconseguir una entrevista d'aquestes característiques infructuosament; així que no l'hi passarà per alt el significatiu canvi d'actitud de l'altiva aristocràcia veneciana, d'un dia per l'altre...

Canviant una mica de terç, sapigueu que aquesta setmana s'ha procedit a la botadura de la segona galera de la Generalitat, que ha estat batejada com a "Sant Maurici". A banda d'això, s'hi està construint un navili a Sant Feliu de Guíxols, dues fragates a Mataró i Cambrils, un xabec gran a Vilanova i la Geltrú, una galera reial a Barcelona, dues galiotes també a Barcelona (una d'elles per a Mallorca), un falutx a Tortosa i una galera a Palma. El xabec vilanoví serà el proper en ser botat, i portarà per nom "Marraix" (doncs tinc previst de donar noms de tauró als xabecs catalans).

Aquesta darrera incorporació forma part del "pla quinquenal naval" que va dissenyar Herr Comte de Cardona, oncle valencià de la princesa Elisenda. Però, a més a més, també hi ha un "creixement vegetatiu" de les forces armades catalanes, que és una activitat que duc a terme entre bambalines amb freqüència mensual. Així, a cada fi de mes del nostre univers fictici, faig sengles tirades de dau per veure com creixen les tropes catalanes, a raó de: 1D3 figures i 1D3 bateries per Catalunya, 1 figura i 1D2 bateries per Mallorca, 1 figura i 1 bateria per Sardenya i 1 figura pel Rosselló. No us penseu que és cap exageració: a hores d'ara, el Principat encara no s'ha recuperat de totes les pèrdues arran de la victoriosa campanya 1713-1714 contra Felip V...

En aquest apartat, el més destacable és la creació d'un embrió del futur regiment d'infanteria de marina mallorquí, l'establiment d'un sistema estable de milícies urbanes a Sardenya a imitació de les "coroneles" catalanes, o la creació del futur regiment de fusellers de muntanya del Rosselló, aprofitant que la principal preocupació a Versailles és definir la successió del difunt Lluís XIV...

Doncs bé: amb els antecedents d'aquest article i el d'ahir, ja podeu donar les ordres que vulgueu a les forces venecianes del Peloponès. Recordeu: gran concentració militar otomana a Salònica, concentració secundària a Kàvala, i moviments provocatius de la flota del Gran Turc davant les vostres costes.

divendres, 11 de setembre del 2020

Moviments inquietants

Mar Egeu, 18-24 de Març del 1715

Davant la passivitat veneciana, un important estol otomà ha estat avistat patrullant provocativament front a les costes de Morea, deixant-se veure per la guarnició de Malvasia amb tota deliberació. La flota es composava de 2 pollacres, 2 galeres i 6 galiotes. Com que lluïen estendards del Gran Visir, es dóna per suposat que provenien de Creta.

D'altra banda, informadors civils han donat compte de concentració de tropes otomanes a Kavala, no gaire lluny de Salònica. Sembla ser que es tracta de milícies i voluntaris de l'interior de Rumèlia, que es dirigeixen a Salònica per ajuntar-se amb l'exèrcit expedicionari que el Gran Visir hi està preparant.

Mentre a França s'estan enllestint els funerals d'Estat per Lluís XIV (mort el torn anterior), en l'apartat d'esdeveniments aleatoris cal destacar una preocupant notícia provenint de Mallorca, que el motor d'esdeveniments GME qualifica explícitament com a "Negatiu per a un PJ". Imagino que el PJ afectat és la princesa Elisenda mateixa, i la combinació de predicat i subjecte ("ajuntar" "somnis") suggereix que potser s'hi està congriant un complot pro-borbònic.

Podem presuposar que a aquestes alçades la diplomàcia veneciana ja s'ha posat en marxa, així que durant el proper torn (25-31 de Març del 1715), el Dux Giovanni II Cornaro haurà fet arribar ambaixadors extraordinaris a Viena i Roma cercant ajuda contra la imminent invasió.

Nota per als jugadors: Això és només una crònica dels fets ja esdevinguts durant la setmana; és a dir, el relat "a toro passat" d'un torn ja acabat, en què no vàreu decidir cap acció concreta.

Avui mateix, o demà a tot estirar, us faré la presentació del proper torn, el del 25-31 de Març; un cop ho hagi fet, sou lliures de decidir alguna acció (la part otomana del torn ja està redactada).

dilluns, 27 de juliol del 2020

Represàlia veneciana

Mar Adriàtica, 11-17 de Març del 1715

Tant bon punt va conèixer l'atac otomà a un vaixell venecià esdevingut la setmana anterior, i avançant-se a cap directiva emesa des de Venècia o Nàuplia, el vice-almirall Andrea Pisani va ordenar que dos estols diferents salpessin del port de Corfú, en una àmplia acció de reconeixement i represàlia.

El primer estol, compost per tres galeres i una galiota, va salpar en direcció Nord-Nordoest amb la intenció de temptejar les forces navals de Durazzo i Avlona, topant en pocs dies amb una esquadra otomana de dos xabecs i una galera; per bé que numèricament l'encontre afavoria els venecians, si ens atenyíem a la potència de foc la balança s'inclinava vers els otomans. Tenint ben present aquesta incertesa, ambdós bàndols s'aprestaren al combat.

Mirant de treure partit de vents inicialment favorables, els otomans van destacar un dels xabecs en un flanc, per tal d'enganxar per darrere el nucli central venecià, mentre que l'altre xabec i una galera es van dirigir al cantó oposat, intentant posar fora de combat la galiota que guardava el flanc d'estribord venecià. Fent gala d'astúcia i flexibilitat, però, els venecians es van anticipar a la maniobra, concentrant la seva potència de foc sobre aquest segon grup, aprofitant un canvi de vent que va deixar el primer xabec temporalment lluny del seu objectiu.

Els otomans van ser capaços de tornar a invertir els termes, mercès a la maniobrabilitat del xabec atacat, que el va permetre escapolir-se de les tres naus que l'atacaven simultàniament; mentrestant, la galera otomana mantenia ocupada una de les galeres venecianes. Això va donar temps al primer xabec de creuar ràpidament el front per acudir en ajut del flanc amenaçat.

El foc creuat d'ambdós xabecs aconseguí de calar foc en una galera veneciana; aquesta va acabar explotant però, en fer-ho, les flames van prendre també en la galera otomana i acabaren consumint-la. Prudentment, l'estol venecià va optar per retirar-se - oimés quan s'albirà que dos xabecs otomans addicionals provenint d'Avlona s'afegien a la batussa.

El segon estol venecià consistia en la fragata San Giovanni Battista escortada per tres galeres, que emprengueren ruta Sud-Sudest; en localitzar una vela que sortia del port de Prévesa, van seguir-ne ruta d'intercepció i, en acostar-s'hi, van veure que es tractava d'un xabec solitari (el mateix que havia ensorrat una nau veneciana la setmana abans).

L'encontre es va resoldre ràpidament i sense contemplacions; malgrat totes les seves maniobres d'evasió, el xabec otomà va ser interceptat i enviat a pic en un parell d'andanades de la fragata. Vendetta!

Partides que jugàrem el 18 de Juliol (!!) fent servir novament Galleys & Galleons. Resultats concrets a banda, els venecians ara saben que a Durazzo hi ha almenys 2 xabecs-fragata, que a Avlona hi ha almenys 2 xabecs petits, i que a Prévesa hi havia un xabec-fragata que ja no hi és.

diumenge, 19 de juliol del 2020

Primeres víctimes

Mar Adriàtica, 4 de Març del 1715

D'acord amb les ordres urgents rebudes del capità general venecià a Morea, el Molt Honorable Daniele Dolfin, un xabec va salpar amb prestesa del port de Nàuplia, amb l'objectiu de fer arribar a Venècia les notícies de la mobilització otomana i sol·licitar ajuda immediata.

La primera etapada del xabec, entre Nàuplia i Cefalònia, va discórrer sense incidents, a l'aixopluc de les bateries costaneres que Venècia tenia desplegades arreu de la península; però ara venia la part més difícil, l'entrada al Mar Adriàtic. Per un principi de prudència, el capità del vaixell va optar per desplegar bandera holandesa durant aquesta etapa del viatge, amb l'esperança de confondre eventuals vaixells otomans que hi puguessin estar patrullant...

...Però això no va evitar que fos albirada per una nau turca, prop de la costa de Prévesa. Es tractava d'un altre xabec que, després d'una primera andanada d'advertència que fou ignorada pels venecians, va iniciar la maniobra d'intercepció a tota vela i els canons preparats.

Malgrat tots els esforços d'evasió que el capità venecià va realitzar, el xabec otomà s'hi va poder acostar prou com per a obrir-hi foc; efectuant-hi danys significatius en poques andanades, primer al casc i després calant-hi foc --un foc que va resultar fatal per als venecians, que veieren impotents com la seva nau era consumida sense remei per les flames.

En un darrer gest de gallardia, el capità venecià va fer hissar el pavelló de Venècia, abans de despatxar la tripulació en xalupes i deixant-se engolir per les aigües sense abandonar el pont.

Partida que jugàrem el 4 de Juliol fent servir el reglament Galleys & Galleons. A tall de confirmació la vàrem jugar un segon cop, amb idèntics resultats pràctics: l'agressivitat otomana triomfava damunt la necessitat veneciana de fer arribar el missatge a casa.

dissabte, 27 de juny del 2020

Esdeveniments aleatoris

Setmana del 25 de Febrer al 3 de Març del 1715

Dels esdeveniments aleatoris de la setmana passada, observereu que només vaig dramatitzar el que afectava Venècia, perquè semblava el més fàcil de plasmar en una escena, i també perquè afectava més directament la nostra campanya. Però els altres esdeveniments també s'han produït i, en major o menor mesura, poden acabar afectant el nostre entorn.

Reflectint això darrer, observeu que les localitzacions d'esdeveniments de la setmana passada veuen ara incrementat el seu nivell de caos de 5 a 6, amb la qual cosa la probabilitat d'una nova incidència augmenta del 5% al 10%. Cal fer esment del cas de Baviera, que la setmana passada va donar resultat positiu i em vaig oblidar de llençar-ne daus per l'esdeveniment; per aquest motiu, l'hi he incrementat igualment el nivell de caos, per compensar l'oblit.

Hi he afegit un nou esdeveniment addicional: l'alçament jacobita a Escòcia, que s'hauria de produir cap a la segona meitat de l'any. Si en sabeu d'altres que històricament es van produir (que si la pesta de Marsella, el terratrèmol de Lisboa, etc. etc. etc.) m'ho dieu.

Anem ara pels esdeveniments de la setmana del 25 de Febrer al 3 de Març del 1715. Aquests en són els resultats:

Aquest cop hi tenim 3 resultats positius: a la Península Ibèrica, Baviera i "altres estats europeus" (Dinamarca, Suècia, Polònia-Lituània, Rússia, el Bàltic...). No n'hi ha cap que em suggereixi res de forma immediata; però podria semblar que "Enemistar-Elements" per acció d'un PNJ a Espanya podria implicar algun tipus de crisi a Palau. De Baviera no en sé prou a hores d'ara com per poder interpretar aquest tarot de daus, i "Llevar-Desitjos" en d'altres estats europeus podria fer referència a Polònia, on em penso que hi havia una crisi dinàstica; en el sentit que les aspiracions d'algun pretendent queden tallades de soca-rel, potser?

D'antuvi no sembla que ens hagin d'afectar directament; però si pensem en el problema dinàstic de la nostra pròpia princesa Elisenda, com ja va insinuar l'Àlex dissabte passat, potser sí que algun d'aquests esdeveniments podria influir la nostra imagi-Nació.

Brainstorming, brainstorming!

dijous, 18 de juny del 2020

El rodet otomà

Nàuplia, 22 de Febrer del 1715

En Daniele Dolfin, general en cap de les forces venecianes a Morea, s'estava petrificat, contemplant amb cara d'estupor l'oficial d'intel·ligència que tenia davant seu.

--P-però... vo-voleu dir que les vostres fonts són prou fiables, capità? --va preguntar, amagant amb prou feines l'esbalaïment.

L'home s'hi va estar una estona rumiant, abans de contestar: --Excel·lència, us ben asseguro que la font d'aquestes dades és completament fiable... quant a la veracitat de les seves informacions, vull dir.

--I segons aquesta... dama misteriosa... dieu que hi ha un exèrcit otomà?

Fent gala de notable paciència, l'oficial va assentir i repetí: --A la ciutat de Salònica s'hi està reunint un gran exèrcit que, a hores d'ara, compta amb no menys de 40.000 homes a peu, 12.000 a cavall i incomptables canons de tots calibres, Excel·lència. I per allò que diu la nostra... font d'informació, la presència a la ciutat del Gran Visir Silahdar Damat Alí Paixà, així com de l'Aga dels Jeníssers, Kürt Hassan Aga, només pot significar que les tropes allà reunides no són cap host feudal o provincial, sinó geníssers i la cavalleria "sipahi" de la Sublim Porta. Això són preparacions d'una campanya major, Excel·lència.

--I dieu que la informadora... és... fiable? --va tornar a preguntar Dolfin, gairebé ja presa del pànic.

Aquesta vegada, l'oficial ni tan sols va respondre; simplement va encongir les espatlles, com demanant "i què més voleu que us digui?".

Potser per primer cop a la seva vida, en Daniele Dolfin va adoptar una decisió immediata: --Que el xabec que hi ha a port salpi immediatament, per portar a Venècia aquestes dades i demanar ajuda urgent. Cal mobilitzar l'exèrcit i la flota sencers!

dissabte, 13 de juny del 2020

Esdeveniments aleatoris

Setmana del 18-24 de Febrer del 1715

Novament, aquest missatge té per principals destinataris els jugadors, però qualsevol lector pot aprofitar l'avinentesa i donar la seva opinió.

Durant la nostra campanya, aniré gestionant setmana a setmana una taula d'esdeveniments aleatoris, on comprovaré a cadascuna de les 25 regions en què he dividit el món si es produeix alguna cosa fora del normal. Vegeu al quadre següent quines són aquestes 25 regions. Cadascuna d'elles té assignat un percentatge de probabilitat que és inicialment baix (5%), però que pot anar variant en funció de les ocurrències produïdes i de com aquestes afecten la nostra narrativa. Un esdeveniment pot incrementar el nivell de caos i, per tant, la probabilitat de noves incidències; però un de positiu rebaixarà aquesta probabilitat (tinc una taula que relaciona "nivell de caos" i probabilitat, però no cal ensenyar-vos-la; sapigueu que hi és).

Observeu que, a més de les 25 regions geogràfiques esmentades, hi ha tres esdeveniments addicionals (relacionats amb fets històrics previsibles) que es poden produir en qualsevol moment, amb un percentatge que va creixent torn a torn. En el cas del primer esdeveniment, la seva probabilitat puja d'un 3% a cada torn, i els altres s'incrementen en un 1%. A hores d'ara n'hi tinc tres, però n'hi podem afegir més per suggeriment vostre.

Així doncs, a cada nova setmana llençaré 1D100 per cada regió i esdeveniment, comprovant si s'hi produeix una incidència. A tall d'exemple, aquests són els resultats obtinguts per a la setmana del 18 al 24 de Febrer del 1715:

S'hi produeixen resultats positius en dues de les regions: A) Estats Pontificis i Malta i B) Venècia. També donen resultat positius dos dels tres possibles esdeveniments addicionals: 1) Dissolució del RI Galmoy i 2) Arribada de la Flota del Tresor.

Aquests dos darrers són fàcils d'interpretar directament: d'una banda, el regiment de mercenaris irlandesos al servei de França conegut com a "Galmoy", que està fent de guarnició al Rosselló, és dissolt per ordre de Versailles. Això implica un excedent de soldats irlandesos experimentats que podrien ésser reclutats pel Principat. D'altra banda, la Flota del Tresor espanyola ha arribat a la Península - i això són males notícies per al Principat, doncs Felip V tindrà ara muntanyes d'or i argent per a rearmar-se.

En canvi, la naturalesa dels esdeveniments geogràfics ens és desconeguda. L'hem d'esbrinar, i per a això em valc d'unes altres tres taules consecutives que m'indiquen focus, acció i objecte de l'esdeveniment. Per cada ocurrència he de llençar 3D100, consultant el resultat de cada dau aquí:

Llenço els daus per les dues regions afectades i obtinc els següents valors:

Al final, la taula de resultats per a la setmana del 18 al 24 de Febrer del 1715 em dóna aquests interessants resultats. L'esdeveniment de Venècia és fàcilment interpretable: "Event remot - Arribar - Pors"; sembla que d'alguna forma arribaran a la Ciutat dels Canals notícies molt inquietants sobre la recent declaració de guerra otomana. El dels Estats Pontificis i/o Malta és més difícil d'interpretar. Què us suggereix?

Cal tenir en compte que aquest conjunt de taules no intenta determinar unívocament "què ha de passar" sinó fornir als jugadors d'eines amb què obtenir inspiració en entorns tipus "sandbox", on les trames i els guions no estan predeterminats d'antuvi. A males, si aquesta eina no ens serveix d'ajuda en alguna ocasió, podríem ignorar-ne els resultats tranquil·lament.

dissabte, 6 de juny del 2020

La flota veneciana

Corfú, 15 de Febrer del 1715

Novament, aquest missatge té per principals destinataris els jugadors, però qualsevol lector pot aprofitar l'avinentesa i donar la seva opinió.

Suposem ara que esteu en la pell de l'almirall de la flota veneciana, un personatge força curiós anomenat Andrea Pisani. En pura teoria, Pisani era només vicealmirall i tenia jurisdicció exclusivament a les Illes Jòniques, amb un altre almirall per damunt anomenat Andrea Comaro; però com que Pisani va despuntar ben aviat i fou ascendit a almirall durant el mateix 1715, prescindirem de l'altre.

Teniu la flota principal veneciana ancorada a Corfú; com podeu veure pel gràfic de dalt, consta de 4 navilis de 60 o més canons, 2 galiasses, 2 fragates, 14 galeres i 1 galiota. Entre totes carreguen al voltant de 2.500 infants de marina (entre els millors de la Mediterrània).

A més a més, distribuïts arreu de les possessions venecianes a la zona, hi ha 8 galiotes i 5 xabecs, destinats normalment a tasques de patrulla duanera i lluita contra el contraban - però que l'almirall podria mobilitzar si volgués.

Voleu redistribuir aquesta força? Hi voleu assignar tasques específiques, tenint en compte que ja som a 15 de Febrer i la declaració de guerra otomana va ser al Desembre?

Tingueu en compte que aquesta força inicial no podrà rebre reforços en tot l'any 1715.

dimecres, 22 d’abril del 2020

Els maldecaps d'un general en cap

Novament, aquest missatge té per principals destinataris els jugadors, però qualsevol lector pot aprofitar l'avinentesa i donar la seva opinió.

Nàuplia, 31 de Gener del 1715

Seguiu posant-vos en la pell del capità general venecià en aquesta zona, Daniele Dolfin. Ets a la ciutat de Nàuplia, capital administrativa del Peloponès venecià (=Morea). Tens les tres personalitats que pots veure a continuació, a qui has de donar ocupació per ordre directa de la Sereníssima República, ja sigui comandant alguna guarnició o formant part del teu estat major a Nàuplia.

Tingueu present que jo ja he assignat dues personalitats concretes a l'illa de Corfú (per cap altre motiu que saber del cert que històricament hi eren), així que d'aquestes no us n'heu de preocupar.

diumenge, 12 d’abril del 2020

Les defenses venecianes

Aquest missatge té per principals destinataris els jugadors, però qualsevol lector pot aprofitar l'avinentesa i donar la seva opinió. El mapa d'aquí a sota representa els territoris controlats per Venècia cap a la fi del 1714, bàsicament la península de Morea (=Peloponès) i les Illes Jòniques. Hi ha d'altres enclavaments venecians arreu de la costa de l'Adriàtic, però aquí no vénen al cas.

Poseu-vos en la pell del capità general venecià en aquesta zona, Daniele Delfin. Tens a la teva disposició 10 places fortes i una guarnició total de 7 regiments d'infanteria regular (900 homes o 18 figures cadascun), 2 regiments d'infanteria irregular (600 homes o 12 figures cadascun) i un esquadró de cavalleria irregular (200 homes o 4 figures). A totes les places fortes hi ha una bateria d'artilleria, excepte a Nàuplia i Corint on n'hi ha 2.

Per a estalviar-vos maldecaps, jo ja hi ha fet un desplegament més o menys equitatiu, però en podeu ordenar els canvis que vulgueu.

Veureu que també s'hi especifica quins vaixells hi ha a cada port; de moment, no en feu cas i centreu-vos només en les tropes a peu.

Cal tenir en compte que a cada població hi ha també una milícia civil a peu i a cavall, de força d'antuvi desconeguda (pot ser tan poqueta cosa com 300 homes armats, o arribar als 1.500; l'atzar ho decidirà quan calgui mobilitzar-la).

divendres, 3 d’abril del 2020

Mapes aleatoris

He aprofitat aquests dies d'obligat confinament universal (que ens costarà molt d'oblidar) per a enllestir una col·lecció de mapes aleatoris, per tal de fer-los servir a la campanya que estàvem preparant, la Guerra Otomano-veneciana de 1714-1718. Aquí en podeu veure una mostra:

El sistema de joc que hi planejàvem fer servir és Maurice, que entre d'altres particularitats preveu una generació dinàmica del terreny de joc, condicionada d'antuvi amb una petita baralla de 7 cartes que indiquen l'orografia dominant, els tipus de tropes adients per a reconèixer aquell terreny i una sèrie de xifres indicant quantitat d'elements a posar damunt la taula.

El sistema és innovador, dinàmic i participatiu, però costós en termes de temps necessari. Per això he cregut més útil jugar amb terrenys predefinits, que es triarien a l'atzar i es prepararien amb anticipació a la sessió de joc. Hi ha en total 100 mapes dissenyats en forma de carta, numerats del 0 al 99, amb una tipificació precisa (planúries, boscos, muntanyes, aiguamolls i poblacions) i una configuració única. Cada carta porta unes icones que indiquen els tipus de tropa que tenen avantatge a l'hora d'explorar aquell terreny.

Així, quan s'hagi de jugar una partida només caldrà llençar 1D100 i ja sabrem en quin terreny es jugarà. Només ens resta decidir si es jugarà al llarg o a l'ample; jo en principi em decantaria per jugar al llarg a no ser que hi hagués un nombre de tropes molt elevat. El jugador amb superioritat d'exploració decidirà per quin d'ambdós cantons desplega.

Els mapes estan extrets de la web The Perfect Captain, que ofereix gran quantitat de recursos i ajudes al joc, força útils tots ells.

dijous, 26 de març del 2020

Declaració de guerra

Constantinoble, 9 de Desembre del 1714

Sufocada la revolta de la Jònia, la Sublim Porta va aleshores adreçar la seva ira envers Venècia, a qui conserava responsable de l'alçament. El gran soldà Ahmet III va exigir formalment a la Sereníssima República el lliurament dels líders rebels, que havien estat acollits com a refugiats pels venecians. Avesada a les sobtades giragonses i canvis d'humor de la Sublim Porta, que tot sovint acabaven com foc d'encenalls, la diplomàcia veneciana es va limitar a respondre amb evasives i vaguetats, confiant que les aigües es calmarien en un tres i no res.

Venècia no comptava amb que, aquest cop, a parer l'Imperi Otomà s'havia vessat el got. Consternats, els ambaixadors venecians hagueren de retornar a la ciutat dels canals amb la terrible notícia: Constantinoble els acabava de declarar la guerra.

L'acumulació de problemes causat no només per l'actual crisi pandèmica mundial, sense comptar-ne les derivades econòmiques sobre Minairons miniatures; sinó també per l'accident sofert per la meva dona el passat mes de Gener, que la té amb mobilitat reduïda i rehabilitació per fractura de ròtula, m'obliguen a fer tabula rasa i donar per tancats els fils narratius que fins ara havia anat desenvolupant. Sincerament em sap greu, però el temps passat des de l'última escena publicada i el moment actual és excessiu, així que millor fer córrer el rellotge virtual d'aquesta Imagi-nació i saltar-nos etapes, per situar-nos més a prop del sidral que s'ha de desencadenar.