Nàuplia, 22 de Febrer del 1715
En Daniele Dolfin, general en cap de les forces venecianes a Morea, s'estava petrificat, contemplant amb cara d'estupor l'oficial d'intel·ligència que tenia davant seu.
--P-però... vo-voleu dir que les vostres fonts són prou fiables, capità? --va preguntar, amagant amb prou feines l'esbalaïment.
L'home s'hi va estar una estona rumiant, abans de contestar: --Excel·lència, us ben asseguro que la font d'aquestes dades és completament fiable... quant a la veracitat de les seves informacions, vull dir.
--I segons aquesta... dama misteriosa... dieu que hi ha un exèrcit otomà?
Fent gala de notable paciència, l'oficial va assentir i repetí: --A la ciutat de Salònica s'hi està reunint un gran exèrcit que, a hores d'ara, compta amb no menys de 40.000 homes a peu, 12.000 a cavall i incomptables canons de tots calibres, Excel·lència. I per allò que diu la nostra... font d'informació, la presència a la ciutat del Gran Visir Silahdar Damat Alí Paixà, així com de l'Aga dels Jeníssers, Kürt Hassan Aga, només pot significar que les tropes allà reunides no són cap host feudal o provincial, sinó geníssers i la cavalleria "sipahi" de la Sublim Porta. Això són preparacions d'una campanya major, Excel·lència.
--I dieu que la informadora... és... fiable? --va tornar a preguntar Dolfin, gairebé ja presa del pànic.
Aquesta vegada, l'oficial ni tan sols va respondre; simplement va encongir les espatlles, com demanant "i què més voleu que us digui?".
Potser per primer cop a la seva vida, en Daniele Dolfin va adoptar una decisió immediata: --Que el xabec que hi ha a port salpi immediatament, per portar a Venècia aquestes dades i demanar ajuda urgent. Cal mobilitzar l'exèrcit i la flota sencers!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada