dimecres, 24 de febrer de 2021

Audiència inesperada

Nàpols, 13 d'Abril del 1715

Mentrestant, el marquès de Vilana ja havia retornat de la recepció formal per les autoritats venecianes, havent fet una darrera escala a Nàpols abans de tornar a casa.

El bon marquès estava convençut que, tan bon punt escoltés les seves ofertes, la princesa Elisenda es negaria a embarcar el Principat en una guerra presumiblement costosa i sagnant a canvi de quatre engrunes. Bo i essent ambaixador plenipotenciari, emperò, el marquès no havia avançat cap resposta al Doge, malgrat que el seu propi escepticisme l'inclinava a una negativa; però l'assumpte era prou greu com perquè la decisió no fos presa per ell tot sol, sinó pel Consell d'Estat en ple, amb la princesa al capdavant.

Quan ja estava fent els preparatius per embarcar a la fragata "Santa Eulàlia" que l'estava esperant, el marquès rebé la inesperada visita d'un funcionari de palau, amb una missiva personal del virrei imperial de Nàpols, Wirich P. von Daun. Malgrat el to cordial i afable de l'escrit, el veterà diplomàtic es posà tot seguit en guàrdia. "Ja havíem tingut una entrevista el mes passat, i ja havíem discutit tot allò que calia; no hi restava res al tinter, o sigui que això que ve ara és del tot nou..."

Resumint-ho molt, l'anterior entrevista amb Von Daun havia gravitat sobre la integració del Principat al Consell d'Espanya, tema en què també hi havia insistit molt el duc Eugeni de Savoia amb anterioritat. Malgrat la insistència d'ambdós virreis imperials, Vilana s'havia mantingut ferm en les posicions que la princesa l'hi havia dit: no acceptar-ho si no era a canvi d'assumir-ne la presidència perpètua.

"Per aquí deuen anar els trets", s'imaginava Vilana tot apressant-se cap al palau virreinal. "Potser hi ha alguna contraoferta al respecte?".

En sortir de palau, un parell d'hores després, el marquès feia cara d'atabalat, malgrat els esforços per dissimular-ho. "Ai mare! Quan senti això, l'Elisenda s'enfilarà per les parets!", anava pensant mentre s'embarcava al "Santa Eulàlia"...

diumenge, 21 de febrer de 2021

L'Aga dels jeníssers, a Tebes

Mar Egeu, 12 d'Abril del 1715

Nota personal: reprenc la campanya per insistència dels participants, bo i que encara no s'acaba de veure quan acabarà aquesta maleïda pandèmia...

Profundament amoïnades per la lenta però imparable evolució dels esdeveniments, les autoritats venecianes han fet reforçar la guarnició de Corint, més que duplicant la seva força, que ara consta de quatre regiments d'infanteria (mercenaris alemanys i suïssos), un esquadró de cavalleria nadiua grega i dues formidables bateries pesants.

Alhora, han ordenat la flota estacionada a l'illa de Kythera (entre el Peloponès i Creta) de mantenir posicions i acceptar un eventual encontre amb la flota otomana que s'hi acostava, quina darrera posició coneguda era a 12.12 (Illes Cíclades).

Aquestes darreres ordres han resultat innecessàries, doncs la flota otomana només cercava la provocació, aparentment; tot girant cua de sobte i posant proa a Salònica.

Aquesta maniobra de distracció ha servit perquè la segona fracció de la flota, de bon principi estacionada a Salònica precisament, hagi aprofitat per a embarcar gairebé 30.000 soldats i desembarcar-los a Tebes. Segons estimacions dels espies a sou de Venècia, la força desembarcada consta d'una trentena de regiments de jeníssers i una dotzena d'esquadrons de sipahis, a més d'incomptables canons. L'expedició és encapçalada per Kürt Hasan Aga, general suprem dels jeníssers.

divendres, 4 de desembre de 2020

Això va de bo

Mar Egeu, 8 d'Abril del 1715

Nota personal: tal com està evolucionant aquesta maleïda pandèmia, no acabo de veure clar si podrem trobar-nos de nou per a jugar, almenys a curt termini; però com que els participants m'ho demanàveu, torno a engegar la maquinària de la campanya, a veure si tenim sort i la cosa afluixa.

Es recomana d'estudiar atentament el mapa dels moviments produïts aquesta primera setmana d'Abril del 1715, i de no deixar-se enganyar per l'aparentment erràtica profusió de línies verdes que s'hi veuen.

Si us poseu en la pell de les autoritats venecianes a Morea, us ha de resultar especialment digna de preocupació la línia verda que parteix de 15.4 Gal·lípoli i que, com podeu veure, es bifurca poc després; una de les variants va a parar a Salònica (que sabeu que és el punt de concentració d'un gran exèrcit otomà), mentre que l'altra progressa en direcció sud fins arribar a les Illes Cíclades.

Heu conegut que aquesta última representa una enorme flota de guerra otomana, que compta amb 6 navilis de línia i 6 grans galions, a més d'una vintena de naus menors. Com seria abans d'escindir-se en dos?

Comparativament, la resta de moviments que observeu al mar són de petits estols, de risc negligible per a la vostra flota estacionada a 9.14 Kythera.

diumenge, 4 d’octubre de 2020

Les demostracions pugen de to

Mar Egeu, 1 d'Abril del 1715

Durant la setmana del 25 al 31 de Març s'han incrementat notablement les operacions al Mar Egeu i Grècia, amb moviments de tropes i flotes otomanes, així com d'un potent estol venecià comandat per l'agosarat vicealmirall Andrea Pisani. Pel que fa als primers, allò que se sap és que la columna que ha arribat a Tebes és constituïda per uns pocs centenars de milicians atenesos, cosa que fa pensar que la que hi ha en camí des de Làrissa és de composició semblant. Res no se sap dels altres moviments de tropes més al nord.

En un altre ordre de coses, l'ambaixador plenipotenciari català, marquès de Vilana, s'ha personat a Venècia abord de la fragata insígnia Santa Eulàlia, per petició expressa de les autoritats locals. La seva mirada perspicaç s'adona ben aviat que el desplegament d'honors de què és objecte a la seva arribada pretén impressionar-lo i "estovar-lo", amb la previsible finalitat de sol·licitar l'ajuda militar del jove i energètic Principat.

Finalment, les tirades de dau per esdeveniments a l'atzar per a la setmana de l'1 al 7 d'Abril han donat dos resultats interessants: d'una banda, ha esclatat prematurament l'alçament jacobita a Escòcia - cosa que probablement provocarà un cert absentisme del regne de Gran Bretanya respecte a afers internacionls; de l'altra, al Rosselló es produeix un esdeveniment que els mecanismes de Mythic GME qualifiquen de "beneficiós per a un PNJ" i que consisteixen en "Estranyar Exèrcit". El PNJ més destacat que tenim al Rosselló és el general Joseph Camprodon, que gestiona els Comtats en nom de la princesa Elisenda. Hagut compte de les dificultats experimentades per Camprodon amb alguns oficials francesos, l'esdeveniment positiu que se m'acut és el canvi de destinació del més bel·ligerant d'entre ells, duc de Noailles, que haurà estat cridat a guarnir amb el seu regiment alguna altra ciutat francesa. D'aquesta forma, la presència militar francesa al Rosselló s'aprima notablement, amb una majoria de coronels ben predisposats a col·laborar amb les autoritats catalanes.

dissabte, 12 de setembre de 2020

Proposta sorprenent, i més coses

Venècia, 25 de Març del 1715

La setmana del 25 al 31 de Març vindrà marcada per un esdeveniment inesperat a la Ciutat dels Canals, com podeu veure a la taula següent. L'esdeveniment està catalogat pel simulador GME com a "Acció d'un PJ", consistent en "proposar opulència". A hores d'ara, l'únic que se m'acut és que el Dux Giovanni II Cornaro hagi decidit finalment d'invitar a Venècia l'ambaixador plenipotenciari català, marquès de Vilana --i d'intentar enlluernar-lo amb una recepció fastuosa, digna de les més altes potències europees. Si hi teniu alguna idea alternativa, proposeu-la.

Si ho recordeu, el marquès de Vilana, durant el seu tour italià, havia estat tractant d'aconseguir una entrevista d'aquestes característiques infructuosament; així que no l'hi passarà per alt el significatiu canvi d'actitud de l'altiva aristocràcia veneciana, d'un dia per l'altre...

Canviant una mica de terç, sapigueu que aquesta setmana s'ha procedit a la botadura de la segona galera de la Generalitat, que ha estat batejada com a "Sant Maurici". A banda d'això, s'hi està construint un navili a Sant Feliu de Guíxols, dues fragates a Mataró i Cambrils, un xabec gran a Vilanova i la Geltrú, una galera reial a Barcelona, dues galiotes també a Barcelona (una d'elles per a Mallorca), un falutx a Tortosa i una galera a Palma. El xabec vilanoví serà el proper en ser botat, i portarà per nom "Marraix" (doncs tinc previst de donar noms de tauró als xabecs catalans).

Aquesta darrera incorporació forma part del "pla quinquenal naval" que va dissenyar Herr Comte de Cardona, oncle valencià de la princesa Elisenda. Però, a més a més, també hi ha un "creixement vegetatiu" de les forces armades catalanes, que és una activitat que duc a terme entre bambalines amb freqüència mensual. Així, a cada fi de mes del nostre univers fictici, faig sengles tirades de dau per veure com creixen les tropes catalanes, a raó de: 1D3 figures i 1D3 bateries per Catalunya, 1 figura i 1D2 bateries per Mallorca, 1 figura i 1 bateria per Sardenya i 1 figura pel Rosselló. No us penseu que és cap exageració: a hores d'ara, el Principat encara no s'ha recuperat de totes les pèrdues arran de la victoriosa campanya 1713-1714 contra Felip V...

En aquest apartat, el més destacable és la creació d'un embrió del futur regiment d'infanteria de marina mallorquí, l'establiment d'un sistema estable de milícies urbanes a Sardenya a imitació de les "coroneles" catalanes, o la creació del futur regiment de fusellers de muntanya del Rosselló, aprofitant que la principal preocupació a Versailles és definir la successió del difunt Lluís XIV...

Doncs bé: amb els antecedents d'aquest article i el d'ahir, ja podeu donar les ordres que vulgueu a les forces venecianes del Peloponès. Recordeu: gran concentració militar otomana a Salònica, concentració secundària a Kàvala, i moviments provocatius de la flota del Gran Turc davant les vostres costes.

divendres, 11 de setembre de 2020

Moviments inquietants

Mar Egeu, 18-24 de Març del 1715

Davant la passivitat veneciana, un important estol otomà ha estat avistat patrullant provocativament front a les costes de Morea, deixant-se veure per la guarnició de Malvasia amb tota deliberació. La flota es composava de 2 pollacres, 2 galeres i 6 galiotes. Com que lluïen estendards del Gran Visir, es dóna per suposat que provenien de Creta.

D'altra banda, informadors civils han donat compte de concentració de tropes otomanes a Kavala, no gaire lluny de Salònica. Sembla ser que es tracta de milícies i voluntaris de l'interior de Rumèlia, que es dirigeixen a Salònica per ajuntar-se amb l'exèrcit expedicionari que el Gran Visir hi està preparant.

Mentre a França s'estan enllestint els funerals d'Estat per Lluís XIV (mort el torn anterior), en l'apartat d'esdeveniments aleatoris cal destacar una preocupant notícia provenint de Mallorca, que el motor d'esdeveniments GME qualifica explícitament com a "Negatiu per a un PJ". Imagino que el PJ afectat és la princesa Elisenda mateixa, i la combinació de predicat i subjecte ("ajuntar" "somnis") suggereix que potser s'hi està congriant un complot pro-borbònic.

Podem presuposar que a aquestes alçades la diplomàcia veneciana ja s'ha posat en marxa, així que durant el proper torn (25-31 de Març del 1715), el Dux Giovanni II Cornaro haurà fet arribar ambaixadors extraordinaris a Viena i Roma cercant ajuda contra la imminent invasió.

Nota per als jugadors: Això és només una crònica dels fets ja esdevinguts durant la setmana; és a dir, el relat "a toro passat" d'un torn ja acabat, en què no vàreu decidir cap acció concreta.

Avui mateix, o demà a tot estirar, us faré la presentació del proper torn, el del 25-31 de Març; un cop ho hagi fet, sou lliures de decidir alguna acció (la part otomana del torn ja està redactada).

dilluns, 27 de juliol de 2020

Represàlia veneciana

Mar Adriàtica, 11-17 de Març del 1715

Tant bon punt va conèixer l'atac otomà a un vaixell venecià esdevingut la setmana anterior, i avançant-se a cap directiva emesa des de Venècia o Nàuplia, el vice-almirall Andrea Pisani va ordenar que dos estols diferents salpessin del port de Corfú, en una àmplia acció de reconeixement i represàlia.

El primer estol, compost per tres galeres i una galiota, va salpar en direcció Nord-Nordoest amb la intenció de temptejar les forces navals de Durazzo i Avlona, topant en pocs dies amb una esquadra otomana de dos xabecs i una galera; per bé que numèricament l'encontre afavoria els venecians, si ens atenyíem a la potència de foc la balança s'inclinava vers els otomans. Tenint ben present aquesta incertesa, ambdós bàndols s'aprestaren al combat.

Mirant de treure partit de vents inicialment favorables, els otomans van destacar un dels xabecs en un flanc, per tal d'enganxar per darrere el nucli central venecià, mentre que l'altre xabec i una galera es van dirigir al cantó oposat, intentant posar fora de combat la galiota que guardava el flanc d'estribord venecià. Fent gala d'astúcia i flexibilitat, però, els venecians es van anticipar a la maniobra, concentrant la seva potència de foc sobre aquest segon grup, aprofitant un canvi de vent que va deixar el primer xabec temporalment lluny del seu objectiu.

Els otomans van ser capaços de tornar a invertir els termes, mercès a la maniobrabilitat del xabec atacat, que el va permetre escapolir-se de les tres naus que l'atacaven simultàniament; mentrestant, la galera otomana mantenia ocupada una de les galeres venecianes. Això va donar temps al primer xabec de creuar ràpidament el front per acudir en ajut del flanc amenaçat.

El foc creuat d'ambdós xabecs aconseguí de calar foc en una galera veneciana; aquesta va acabar explotant però, en fer-ho, les flames van prendre també en la galera otomana i acabaren consumint-la. Prudentment, l'estol venecià va optar per retirar-se - oimés quan s'albirà que dos xabecs otomans addicionals provenint d'Avlona s'afegien a la batussa.

El segon estol venecià consistia en la fragata San Giovanni Battista escortada per tres galeres, que emprengueren ruta Sud-Sudest; en localitzar una vela que sortia del port de Prévesa, van seguir-ne ruta d'intercepció i, en acostar-s'hi, van veure que es tractava d'un xabec solitari (el mateix que havia ensorrat una nau veneciana la setmana abans).

L'encontre es va resoldre ràpidament i sense contemplacions; malgrat totes les seves maniobres d'evasió, el xabec otomà va ser interceptat i enviat a pic en un parell d'andanades de la fragata. Vendetta!

Partides que jugàrem el 18 de Juliol (!!) fent servir novament Galleys & Galleons. Resultats concrets a banda, els venecians ara saben que a Durazzo hi ha almenys 2 xabecs-fragata, que a Avlona hi ha almenys 2 xabecs petits, i que a Prévesa hi havia un xabec-fragata que ja no hi és.