dimecres, 21 de febrer del 2024

La dot

Barcelona, 22 de Març

--I doncs, Magestat, quin era aquest assumpte que em volíeu confiar? --Va preguntar el marquès de Vilana, només entrar al despatx privat de l'Elisenda. La jove princesa estava asseguda al seu escriptori, un xic gran per a la seva menuda figura, contemplant un document que tenia al seu davant.

L'Elisenda va fer un lleu gest amb el cap, com convidant-lo a acostar-s'hi. En fer-ho, el marquès va adonar-se que l'esmentat document era una pragmàtica ricament decorada, d'aquelles que els sobirans empren per a publicar els seus decrets importants. D'una ullada va comprovar que estava complet, excepte per la rúbrica final.

--És la concessió del títol de marquès de Pallars a Dom Fabrizi Aiguaviva d'Aragó --va respondre ella, inexpressivament.

--El... pare de Dom Carlo? --va inquirir el marquès amb suavitat.

La princesa va alçar una cella amb ironia, alhora que s'arronsava d'espatlles: --Bé; d'algun lloc havia de sortir la dot, oi?

En Vilana va somriure sorneguerament per un instant, abans de posar-se seriós novament: --Imagino que ja ho deveu tenir tot ben lligat...

--Si us referiu als meus parents, els Cardona-Fernàndez de Còrdova, no han posat cap problema a bescanviar el marquesat per un bon grapat d'argent de Prades... --el posat irònic de la princesa es va accentuar.

--Ho celebro --va respondre ràpidament el marquès--, si bé em referia més aviat a la pròpia nissaga dels Aiguaviva d'Aragó. Apostaria que ja sabeu que a la branca principal d'aquesta poderosa família napolitana són filipistes del... morro fort, si em permeteu l'expressió.

--Precisament per aquest motiu --la princesa va abandonar tot de sobte el posat irònic--. Em consta que la branca de Dom Fabrizi no és pas filipista, i pretenc allunyar-la de la nefasta flaire del verí borbònic. Amb son fill de futur príncep consort i ell investit com a marquès de Pallars, de ben segur que el centre d'atenció dels Aiguaviva bascularà cap a la salvaguarda dels interessos del Principat.

--Una aposta arriscada.

--Qui no arrisca, no pisca... si em permeteu l'expressió. --l'Elisenda va tornar a somriure amb picardia.

dissabte, 27 de gener del 2024

Bandera Coronela

Barcelona, 14 de Març

"Havent Nós observat, ja sia directament o per via dels Nostres generals, la gran variació i disparitat de banderes Coroneles que llueixen los regiments de milícia d'aquest Principat, en pretesa representació de la nostra Corona però en realitat mostrant atributs de sobirania que ja no poden ésser considerats propis del país; la qual cosa indueix a confusió entre regiments al Camp de Batalla, i a més perjudica el prestigi internacional que aquesta Nació mereix, en virtut dels poders conferits Nós hem resolt dictar i dictem:"

"Primer - Tots els regiments d'aquesta Nació lluiran d'ara endavant dues menes de bandera; essent la principal o Coronela sempre feta de tafetà blanc, amb lo Nostre escut d'armes centrat a l'anvers i el revers sense excepció. Aital bandera principal acompanyarà sempre el coronel del regiment i marcarà la seva posició al Camp de Batalla, i serà quadrada de 10 pams als regiments a peu, rectangular de 8 per 6 pams als cuirassers i corneta de 10 per 6 pams als regiments de dragons."

"Segon - La segona bandera o Regimental seguirà com fins ara a criteri de cada Coronel, seguint la tradició i les maneres de cada regiment, sempre i quan observi les mateixes mides que la Coronela respectiva; una d'aitals banderes acompanyarà sempre la Coronela i marcarà la posició del primer batalló o esquadró del regiment al Camp de Batalla. Si el regiment gaudís d'un segon batalló o esquadró, aquest enarborarà dues banderes Regimentals iguals."

"Tercer - Semblantment, totes les milícies ciutadanes d'aquesta Nació lluiran també una bandera Coronela de tafetà blanc, amb l'escut d'armes del Principat centrat a l'anvers i el revers sense excepció, amb idèntiques mides, funció i protocol que les Coroneles de l'exèrcit regular. Podran aquestes milícies enarborar també d'altres banderes d'acord amb la tradició de cada localitat, tot observant sempre les mateixes mides, funció i protocol que les Regimentals de l'exèrcit regular."

"Quart - És la Nostra voluntat que aitals disposicions siguin bonament executades a la major brevetat, tenint en compte les particulars vicissituds de cada regiment, sia dintre del País o en expedició a l'Estranger; en el benentès que si un regiment sense banderes preceptives és equivocadament atacat al Camp de Batalla per un regiment amic, ningú no serà culpat per la confusió ni se'n cercarà cap càstig."

"Publicat a Barcelona el catorze de Març del 1716. Així sia, Elisenda I princesa."

diumenge, 21 de gener del 2024

L'avarament

Sant Feliu de Guíxols, 8 de Març

A ulls dels guixolencs, aquell seria un dia memorable, que havia de ser recordat per generacions. Una gran gentada de locals i forasters passejava embadalida pels carrers guarnits amb banderoles i garlandes de flors, envoltats pels acolorits guarniments i domassos de les façanes. Com en una lenta processó, la gernació anava confluïnt a la platja; en arribar, els esguards inevitablement reposaven en un enorme embalum que semblava reposar a la sorra, com una gegant bèstia marina prenent el sol.

Apuntalat encara a platja per una filada de troncs gruixuts, l'imposant buc d'un navili de 60 canons acabat de calafatar i pintar s'alçava magestuós, esperant impassible el moment de ser avarat. Com si estigués contribuïnt a la seva manera a l'ambient festiu, l'enorme vaixell estava també coronat per gran nombre de banderes, estendards i gallardets; blanques o grogues amb l'àguila bicèfala les unes, quatribarrades de roig i or les altres, i encara més amb la creu de Sant Jordi.

Poc a poc, la gentada es va anar distribuïnt al llarg de la platja, a ambdós costats d'una gran plataforma al davant del buc, guarnida amb els escuts d'armes de la Corona, la Diputació General i el municipi. En aquell tinglado s'hi havien anat congregant nombroses autoritats, mudades com si haguessin d'anar a un ball a Versailles. Al bell mig d'aquestes, i essent el blanc de tot de mirades embadocades, s'hi estava l'Elisenda I, resplendent en un vestit immaculadament blanc i coronada per un airós barret a la moda de les dames de Londres. Tot aquell que observés amb certa atenció no la veuria tibada i formal com de costum, sinó departint distesament i somrient amb un jove aristòcrata desconegut de la multitud.

Durant uns minuts carregats d'emoció, s'anaren abatent els pilars que subjectaven el buc, que començà a lliscar amb suavitat vers l'aigua, fins a reposar plàcidament damunt les aigües, com si ho hagués fet de tota la vida. Alçant-se del seu seient, l'Elisenda va alçar una gran copa de vi en direcció al gran vaixell, que li presentava la proa com esguardant-la, i va dir amb veu potent: --Oh vaixell de Sant Feliu! Jo et batejo com a "Roger de Llúria"; porta arreu amb orgull la nostra ensenya! Havent dit això, la princesa va oferir la copa de vi al mestre d'aixa principal, com era tradició --i la gentada va esclatar d'alegria, emmig del xivarri de fanfarres i sacs de gemecs.

El primer navili de l'armada catalana s'havia fet a la mar.

dissabte, 13 de gener del 2024

Yeniçeri Kulesi (1)

Durazzo, 26 de Febrer

Aquell hivern de 1716 s'estava fent interminable, de tant de fred com hi feia. De setmanes ençà que els turons envoltant Durazzo eren ben coberts de neu, i en ocasions la ciutat mateixa matinava amb aquell fred sudari a les teulades; la neu a ciutat solia durar poc, però bastava per empastifar de valent els carrers amb una detestable mescla de gel, aigua i fang que feia la vida impossible als seus atrafegats habitants.

Per aquells carrers inhòspits deambulava amb dificultat l'afamat coronel de miquelets Antoni Vidal, tot encaminant-se al palauet del barri alt on el general Basset havia instal·lat el seu estat major, prop dels consulats britànic i holandès. No tenia cap idea de per què hi havia estat convocat, però intuïa que no es tractava de cap minúcia. Alguna cosa s'hi estava coent, si ho havia de jutjar pels enigmàtics termes de la missiva que el general l'hi havia fet arribar, poques hores abans.

El general el va rebre amb afabilitat, però sense compliments. Va entrar en matèria ben aviat, immediatament després de demanar unes tassetes de xocolata desfeta a un servent: --Coronel, hem tingut coneiximent que entre los aliats locals de Venècia hi ha molta mala maror, puix que la majoria de ciutats de Grècia que s'havien revoltat han estat recapturades pels otomans, sense que los venecians hagin fet res per aturar-los; o això diuen los grecs, almenys.

Intrigat, en Vidal es va limitar a assentir breument, mentre provava d'endevinar per on sortiria la llebre. Després d'una breu pausa que va aprofitar per xarrupar una mica de xocolata, en Basset va continuar: --Los contingents guerrillers de l'Èpir ja han anunciat que no pensen seguir obeint ordres dels militars venecians, i que aniran a la seua fins que estos hi posin remei. Fins que no reprenguen la iniciativa a terra ferma, i --amb una pausa efectista-- fins que no forcin l'alliberament de la seua líder, l'Helena Tzavelas.

L'Antoni Vidal començava a entrellucar per on anaven els trets: --I vós voldríeu que naltros, los catalans, mos avencéssem als venecians?

--Exactament, bon Antoni; exactament això --va respondre en Basset, tot dibuixant un ample somriure de satisfacció--. Hem de muntar una partida de gent capaç i valenta, que s'endinse en territori enemic i que alliberi l'Helena Tzavelas i la resta de presoners aliats captius a la presó otomana de Salònica, per a dur-los de tornada a Durazzo. Si ho assolíssem, no només tindríem los grecs de la nostra part, sinó que àdhuc los venecians s'haurien de plegar a la nostra estratègia.

--Vull que vós trieu i lidereu personalment aquest partida, coronel Vidal. No tenim gaire temps i s'ha de fer amb la màxima discreció. D'ací a deu dies partireu amb la vostra gent abord de la fragata Sant Francesc de Paula, que en un punt convingut us transferirà a un vaixell grec camuflat de mercant. Ells vos portaran tan a prop de Salònica com siga possible.

divendres, 13 d’octubre del 2023

A la caça del Tresor

Entre Florida i les Bahames, 11 de Gener de 1716

Conclosa una nova profitosa campanya comercial al Carib, l'estol de la CCIOc va posar proa els estrets de Florida, amb ànim d'iniciar el retorn a Europa; durant la seva darrera escala a Jamaica, emperò, les notícies escoltades van fer pensar que potser pagaria la pena demorar-se una mica a les aigües somes entre Florida i les Bahames.

D'acord amb els rumors, gran part de la Flota del Tresor espanyola s'havia enfonsat per allà, uns pocs mesos enrere, durant un violent huracà. Durant aquest temps s'hi van muntar diverses expedicions per rescatar tripulants i (sobretot) tresors, però hi havia el convenciment que encara hi restava molta cosa per descobrir. Vista la perspectiva, i com que de totes formes havien de passar per allà per tornar a Europa, els capitans van acordar d'inspeccionar un grupet d'illetes especialment prometedores.

Com no podia ser d'altra manera, l'operació de rescat de tresors va ser qualsevol cosa menys fàcil, doncs aquelles aigües eren territori de caça de l'afamat corsari Amaro Pargo, dos de quins vaixells estaven patrullant la zona amb idèntiques intencions.

I a fe de Déu que s'ho prengueren força malament en comprovar que, a diferència dels catalans, no eren capaços de trobar cap tresor!

En aquest video de YouTube podreu presenciar l'encontre complet:

Comptat i debatut, no va ser un mal dia per a la CCIOc! Els tresors trobats compensaven a bastament els danys patits per la goleta "El Pobre", i triplicaven el valor de la càrrega total.

dilluns, 18 de setembre del 2023

Revolta!

Prévesa, 15 de Desembre

Per bé que relativament curt, el combat als carrers de Prévesa va ser ferotge, un veritable bany de sang. Agafada per sorpresa i composta majoritàriament per novells mal entrenats, la tropa de guarnició va patir enormes baixes en les primeres hores de la revolta, i només la presència d'un batalló de sekban imperials (és a dir, geníssers a cavall) va evitar-ne un complet col·lapse el mateix dia de l'alçament.

Emperò, per més entrenats i motivats que estiguessin aquests sekban, les forces otomanes a Prévesa havien quedat en franca minoria, després del cop inicial; i el que és pitjor, havien estat privats de molts dels principals punts estratègics de la població. No els restava altra opció que resistir contra un enemic ferotge i determinat, que semblava no tenir res a perdre amb la mort. En cosa de vint-i-quatre hores o així de lluita incessant carrer per carrer, els pocs supervivents van abaixar les armes i es van entregar. La lluita havia estat terriblement sangonosa, arribant les baixes a superar el miler entre ambdós bàndols; al capdavall, no gaire més enllà d'un centenar de rebels romanien en peu, així com una xifra similar de presoners turcs.

Havent triomfat la revolta, ara tocava reparar els danys causats a les cases i béns, organitzar la subsistència per l'hivern que s'acostava inexorablement i provar d'assegurar la llibertat acabada d'assolir. Aviat hi va destacar un personatge molt estimat a la vila, en Georgios Romanos, fill de l'afamat corsari Eustathios Romanos, de qui havia heretat el sobrenom de "Manetas" i un xabec armat. Deixant el seu germà Andreas a càrrec de la reconstrucció i defensa de la vila, Georgios es va embarcar en direcció a Avlona, a la recerca de suport i reforços. Tot i el curt trajecte (unes 100 milles), la proximitat de l'hivern feia la travessia molt perillosa; l'èxit del viatge era tot incertesa... però s'havia de fer.

divendres, 30 de juny del 2023

L'alè de Caront

Illes de Sotavent (Carib), 16 de Novembre

De poc serviren les protestes dels capitans de la CCIOc perquè la seva nova expedició al Mar Carib portés una escorta més potent, vista l'experiència anterior amb pirates i corsaris; l'Armada catalana ja s'havia estirat molt proporcionant suport naval al cos expedicionari català a Grècia, i tampoc no volia veure's directament involucrada en un possible conflicte amb Espanya en aigües espanyoles.

Tot i així, durant la seva ja tradicional escala intermèdia a Madeira, el comboi de la CCIOc va tenir la fortuna de coincidir amb una balandra corsària neerlandesa, anomenada "Amsterdam"; el seu capità, un tal Jaris Andringa, va accedir de bon grat a ser llogat com a escorta per un preu raonable, en el benentès que el comboi faria escala prèvia a Curaçao, just abans d'endinsar-se en aigües espanyoles.

La ruta no tingué cap incidència rellevant fins arribar a les Illes de Sotavent, a pocs dies de Curaçao. Tot de sobte una boira espessa va envoltar l'estol, i allò que s'esdevingué després serà tema de moltes futures balades: