divendres, 17 de setembre de 2021

Finançament inesperat

Venècia, 12 de Juny

L'Arsenal de Venècia bull d'activitat, amb mitja dotzena d'esquelets de vaixell essent construïts en cadena a un ritme gairebé frenètic. Amb tant de tragí, el seu aspecte actual en res no s'assembla al que mostrava tot just un mes enrere, quan estava gairebé paralitzat per la manca de liquidesa de la Sereníssima Repubblica. Una inesperada i formidable injecció de diners, que semblaria caiguda ben bé del Cel Totpoderós, ha permès reprendre l'activitat de les drassanes venecianes i començar la tan necessitada ampliació de la flota.

Els diners no eren pas caiguts del cel, però. Havien estat donats per la Corona d'Espanya, com a pagament per l'adquisició de dos vaixells de línia i tres fragates modernes --les úniques naus que l'escanyat Arsenal havia pogut construir els darrers mesos, escarbant-ne el finançament fins i tot de sota les pedres. El pagament permetria a les drassanes venecianes engegar de nou la fabricació de bucs en cadena i expandir la flota veneciana fins gairebé doblar la seva mida actual.

En realitat, l'operació no era només de compravenda, sinó que era més complexa i comportava la creació d'un cos expedicionari espanyol per a la guerra contra els turcs, encapçalat pels cinc vaixells esmentats: el navili Lanfranco de 66 canons, capitanejat pel marquès de Gavaret; el San Felipe de 65 canons, comanat pel marquès de Mari; la fragata Sorpresa de 44 canons, capitanejada per Francisco Cornejo; la Juno de 38 canons, liderada per Juan de Brocar; i finalment la també fragata Águila de Nantes amb 32 canons, capitanejada per Domingo Paisal.

Totes aquestes naus transportarien un total de 6 regiments d'infanteria de nova formació que estan essent reclutats en aquests mateixos moments, aprofitant la massa de soldats desenfeinats de totes les nacions que deambulen per tot Europa pidolant una oportunitat: El R. I. Basilicata (coronel, Félix Alvarez Escalera), R. I. Caetano (coronel, Tomás Caetano Aragón), R. I. Lettiero (coronel, Alejandro Lettiero), R. I. Caraffa (coronel, Fernando Caraffa) i R. I. Piamonte (coronel, Pedro Vergas).

No tots els termes de l'acord entre Venècia i Espanya eren coneguts, ni tan sols per les autoritats de la Serenissima Repubblica; només el rei d'Espanya mateix i el seu ubiquu conseller Giulio Alberoni en tenien tots els detalls. Bé, ells dos i una tercera persona potser; la mateixa que ara mateix està brindant, còmodament assegut a la terrasa d'un palau del Canal Maggiore, amb els futurs almirall i general del cos expedicionari, Pedro Gutiérrez de Los Ríos comte de Fernán Núñez i Francisco de Eboli duc de Castro-Piñano respectivament.

No estem parlant d'altra persona que en Vicente Bacallar y Sanna, actual marquès de San Felipe i ambaixador espanyol a Gènova, natural de Càller i incansable lluitador pel retorn de Sardenya a mans de Felip V.

dimarts, 7 de setembre de 2021

Mal encontre

Petites Antilles, 11 de Juny

Per motiu de vacances, no hem pogut continuar la campanya de Grècia durant el mes d'Agost; en lloc d'això, hem aprofitat l'ocasió per introduir el reglament "Galleys & Galleons" a un altre company, mitjançant un escenari clàssic d'encontre entre pirates i mercants. Ens ho hem fet venir bé per encabir l'escenari dintre del marc general de "Defiant Principality", gràcies a l'existència de la Companyia Catalana d'Índies Occidentals (CCIOc); les seves aventures ens permeten abordar temes exòtics i de petit format, a diferència de la gran guerra otomano-veneciana que constitueix la nostra campanya principal.

L'argument de l'aventura és com segueix: havent salpat de Gibraltar per una nova campanya comercial a les Antilles, l'estol mercant de la CCIOc fa escala a Funchal (Madeira), com l'any anterior, per aprovisionament d'última hora. Allà coincideix amb un altre petit comboi mercant, aquest de Flandes, integrat per un filibot i una àgil corbeta (com una fragata, però més petita) de 18 canons. Ben lògicament, els comandants respectius acorden de formar un comboi combinat per a mútua assistència i protecció --plagades de pirates i sota control borbònic, les aigües del Carib són un negoci lucratiu però arriscat, així que tota col·laboració és benvinguda.

Així doncs, l'estol combinat catalano-flamenc posa proa al Carib, ara integrat per tres filibots, una corbeta i una goleta. La campanya mercantil havia d'incloure escales a Curaçao, Tobago i Jamaica abans de posar proa de retorn a Europa; però en un punt mal cartografiat de les aigües entre Jamaica i el Yucatan, el nostre estol topa amb un misteriós conjunt de petites illes... i uns visitants.

Ancorats al braç de mar entre ambdues illes, hi ha dos vaixells pirata (un bergantí i un cúter), a més d'un galió espanyol recentment capturat per aquests. Tot just havent divisat el comboi mercant, els pirates lleven àncores i a tota pressa es fan a la vela; mentrestant, l'estol catalano-flamenc decideix de forçar el pas sigui com sigui, tot avançant els vaixells d'escorta per davant dels filibots.

El bergantí pirata obre foc ben aviat (potser massa aviat), apuntant a la goleta catalana sense cap efecte, degut a la llarga distància.

Aquest mal resultat permet als vaixells d'escorta catalano-flamencs d'acostar-s'hi amenaçadorament, de forma que la corbeta aprofita per abocar una andanada a curta distància sobre el galió, que és presa de les flames.

Aleshores el bergantí pirata decideix d'esquivar els escortes i posar proa als tres mercants que hi anaven darrere. Fent un moviment de pinça amb el bergantí, el cúter pirata (que durant un parell de torns s'havia quedat clavat al paire) fa el mateix per la banda oposada, amenaçant així els tres filibots.

En un moment climàtic, el bergantí pot acostar-se prou al "Perla de Gibraltar" i engegar-li una andanada crítica, de tot o res... novament sense efecte! Els déus del mar afavoreixen avui els catalans, sens dubte.

Aprofitant al màxim l'impuls del vent favorable, el comboi mercant esquiva els pirates amb facilitat i se'n desempallega a tota vela, deixant-los enrere en un tres i no res. Estupefactes per la gosadia dels catalano-flamencs, els pirates desisteixen i es centren a apagar el foc que està devorant el galió que havien capturat.