dimecres, 21 d’abril de 2021

Nàuplia, abandonada

Setmana del 6 al 12 de Maig

Havent caigut Corint finalment, les autoritats venecianes al Peloponès comprenen que el destí de la veïna capital provincial de Nàuplia, a poc més de 25 milles de distància d'aquella, està pràcticament segellat; en una sessió urgent acorden evacuar-la i traslladar la capital provincial a Navarino, abans les tropes otomanes no arribin a encerclar-la.

Per la seva banda, l'exèrcit otomà es divideix en dues columnes, una de les quals fa cap a Patras, mentre que la principal avança vers Nàuplia i es disposa a encerclar-la. Igualment, un cop havent conquerit els estrets de Kythera, l'armada otomana desencadena una complexa sèrie de moviments, amb el gruix de la seva flota principal posant proa a Cefalònia amb ànim de bloquejar-hi l'esquadra del vice-almirall Pisani; quan hi arriben, però, es troben que els vaixells venecians ja s'havien replegat a Corfú.

Un segon estol otomà de grans dimensions, mentrestant, penetra al Golf de Lepant i ancora al port de la ciutat homònima; d'altres estols més secundaris s'encarreguen de blocar els ports de Malvasia i Nàuplia, o de mantenir el control de l'estret de Kythera. Un darrer esquadró, de dimensions indeterminades, ha salpat de Salònica amb tropes a bord, encaminant-se a tota velocitat a la zona de guerra.

Amb la ciutat de Nàuplia desguarnida, els dos vaixells venecians estacionats allà (un xabec-fragata i una galiota) decideixen d'intentar trencar el blocatge otomà i escapar d'una captura imminent. L'estol otomà que bloca el port consisteix, per la seva banda, en un xabec-fragata, una galera bastarda i tres galiotes.

AFTER ACTION REPORT: Hem jugat la batalla naval aquesta mateixa tarda. Els vaixells venecians han provat de forçar el blocatge otomà de Nàuplia, amb el resultat que podeu veure aquí:

dilluns, 12 d’abril de 2021

Ajuda en camí

Lisboa, 6 de Maig del 1715

Amb gran expectació popular, la flota de socors acordada pel rei Joan V ha salpat avui de Lisboa, en ruta vers el Mar Egeu.

L'estol consta dels navilis Nossa Senhora da Conceição, Nossa Senhora das Necessidades, Santa Rosa i São Lourenço, acompanyats per 3 fragates, 8 caravelas redondas i 5 embarcacions menors amb patent de corsa. Abord hi viatja l'esquadró de dragons d'Olivença i els batallons d'infanteria 1er de Bragança i 2on de Porto.

Si tot va bé i el temps l'hi és favorable, s'espera que aquesta flota arribi al port de Bríndisi cap al 19 o el 20 del mes present.

dilluns, 5 d’abril de 2021

Setge de Corint (3)

Setmana del 29 d'Abril al 5 de Maig

Havent pres possessió de Lepant (=Naupaktos), l'exèrcit del Bölük Paixà roman a la ciutat conquerida, sense fer encara cap nou moviment. Sembla estar-s'ho prenent amb calma...

En canvi, el setge de Corint pren un nou i dramàtic rumb quan finalment les bateries pesants otomanes acaben obrint una important bretxa en les defenses de l'Acrocorint. Sense molestar-se a escoltar ofertes de negociació dels defensors, el Gran Visir ordena aleshores un assalt general a la fortalesa.

La batalla que segueix és terrorífica; defensant-se amb obstinació baluard per baluard i carrer per carrer, els venecians causen una gran mortaldat entre els assaltants, abans no són finalment reduïts i esclafats per l'enorme massa de soldats otomans. La guarnició veneciana és executada sense pietat ni excepcions, i els vilatans que s'havien refugiat rere les muralles són reduïts a l'esclavatge. Per la seva banda, els otomans hi pateixen l'esgarrifosa xifra de 1.550 baixes, però això no sembla amoïnar pas gaire al Gran Visir.

Corint ha caigut.

dijous, 1 d’abril de 2021

Setges de Corint i Lepant

Setmana del 22 al 28 d'Abril del 1715

Havent escapat de la pinça otomana, la flota veneciana retrocedeix prudentment al port de Cefalònia; havent perdut només la fragata "San Pietro Apostolo", necessita refugiar-se a port per reparar els greus danys soferts pel navili "Aquila Valiera", però també per recondicionar el navili otomà capturat i assignar-l'hi nova tripulació. La flota otomana es limita a reagrupar-se al voltant de Kythera i sostenir la posició guanyada.

Mentrestant, prosegueix amb tota virulència el setge de Corint, amb 4.000 homes defensant la plaça enfront un exèrcit assetjador de gairebé 40.000 guerrers de totes les armes. NOTA: en aquest segon torn, les quatre bateries otomanes segueixen sense obrir cap bretxa encara i el setge continua.

Finalment, l'exèrcit comandat pel Bölük Paixà acampa a les portes de Lepant (Naupaktos, en grec) i commina la població a capitular, sota promesa de respectar vides i hisendes si així ho fan. En veient l'enorme força que els està asstejant (no menys de 18.000 homes de totes les armes), els 700 defensors rendeixen la plaça i són autoritzats a evacuar-la. Els vençuts opten per refugiar-se a la veïna Patras, abord d'un petit estol de barques de pesca.

Lepant ha caigut.

dimarts, 30 de març de 2021

Batalla de Kythera

Kythera, 20 d'Abril del 1715

Mentre dues grans columnes de l'exèrcit otomà establien setge a la ciutat de Corint i s'acostaven a Lepant, dos esquadrons navals turcs avançaven vers la darrera posició coneguda de la flota veneciana comandada pel vice-almirall Andrea Pisani, pels voltants de l'illa de Kythera (situada estratègicament entre el Peloponès i Creta).

Amb els informes de reconeixement a la mà, que assenyalaven que un d'ambdós esquadrons otomans constava de naus més modernes i poderoses que l'altre, Pisani va decidir d'avançar-se, picar el segon esquadró i evadir el primer; suposant fonamentadament que l'almirall otomà, Canim Hoca Mehmed Paixà, comandaria el més potent d'ambdós.

El primer esquadró otomà constava de 6 navilis, 6 galions, la galera reial, 6 galeres ordinàries, 5 xabecs petits i grans i 5 galiotes, comandades per l'almirall otomà com s'ha dit. En canvi, el segon esquadró es componia de 4 navilis, 4 galions, 3 galiasses, 6 galeres ordinàries, 5 xabecs petits i grans i 5 galiotes. Finalment, l'esquadra veneciana comptava amb 4 navilis, 2 fragates i 2 galeres comanades per Andrea Pisani.

ESCENARI: Vista l'enorme desproporció d'ambdues forces (de 10 a 1, ben bé), els jugadors vàrem acordar de reescalar la batalla, i també du subdividir-la en dos enfrontaments separats, sota la següent premissa: si l'estol venecià, representat per 1 navili i 1 fragata, aconseguia escapar del segon esquadró enemic per l'extrem oposat al del seu desplegament, hauria tingut èxit i hauria escapat de la pinça parada pels otomans. Aquests hi serien representats per 1 navili, 1 galió, 1 galiassa, 1 xabec gran i 1 galiota.

En cas contrari (és a dir, si sortien de taula per qualsevol altre punt), haurien de patir un segon enfrontament amb l'altre esquadró otomà, representat per 2 navilis, 1 galió, 1 galera i 1 xabec petit. L'única opció possible de fugida seria novament l'extrem oposat al del seu desplegament.

Una altra premissa important del joc era que cap de les flotes no perdria més vaixells que els presents a taula.

AFTER ACTION REPORT: Contra tot pronòstic, els venecians aconseguiren evadir l'encerclament otomà, arribant a inutilitzar una galiota del segon esquadró, ensorrar-ne una galiassa i capturar-ne un navili en un abordatge agònic. Això sí, perderen la fragata "San Pietro Apostolo" i el navili "Aquila Valiera" de poc no naufraga també. Vegeu-ne el video a YouTube:

dimecres, 17 de març de 2021

Setge de Corint (1)

Corint, 19 d'Abril del 1715

Travessant sense oposició l'estret de Corint, l'exèrcit otomà s'escampa com una marabunta per la plana, ocupant la ciutat baixa en un sol dia. Però darrera la mil·lenària ciutat s'hi alça un imposant penyal de gran alçada, fortificat pam a pam en el decurs dels segles, on s'hi ha tancat la guarnició de la ciutat: l'Acrocorint. I no pensen cedir la plaça.

Impertèrrit davant les formidables defenses de l'Acrocorint, el Gran Visir ordena iniciar els treballs de setge, consistents en envoltar el seu perímetre amb una llarga i ampla trinxera, proveïda d'emplaçaments artillers a intèrvals regulars, on es van disposant les 4 bateries de setge que el seu exèrcit porta amb ell.

Amb l'excavació de la trinxera encara en curs, els pesants canons otomans comencen a piconar sense descans les muralles venecianes. Podrà Corint resistir l'atac?

NOTA: en un primer torn d'assalt, les 4 bateries otomanes no aconsegueixen d'obrir cap bretxa. El setge continua, doncs.

dimecres, 10 de març de 2021

Portugal s'hi involucra

Lisboa, 18 d'Abril del 1715

Responent a les inflamades crides de Sa Santedat Climent XI per a la reconstrucció de la Santa Lliga en auxili de Venècia, Sa Magestat Joan V de Portugal ha reunit d'urgència el seu Consell d'Estat al palau, o paço, de Ribeira, amb la possibilitat de trametre-hi un cos expedicionari sobre la taula.

De resultes de les deliberacions, s'ha acordat finalment d'enviar a Grècia un poderós estol de quatre navilis sota comandament de l'almirall Lopo Furtado de Mendonça (el Nossa Senhora da Conceição de 80 canons, en funció de vaixell insígnia; el Nossa Senhora das Necessidades de 66, el Santa Rosa de 66 també, i el São Lourenço de 58 canons). Aquestes quatre grans naus aniran escortades per 3 fragates, 8 caravelas redondas (equivalent a pollacres, petites o grans) i 5 altres vaixells aportats per particulars sota patent de corsa (2 bergantins, 2 caravelas latinas (que equipararem a sageties) i una goleta.

El cos expedicionari es completarà amb un batalló de infanteria de marina repartit entre totes les naus, un esquadró de dragons (Olivença) i dos batallons d'infanteria (el 1er de Bragança i el 2on de Porto).

S'estima que aquesta força expedicionària podrà salpar en cosa de 4 setmanes.

dissabte, 6 de març de 2021

Empesa al matrimoni?

Barcelona, 17 d'Abril del 1715

--NO FOTIS!! --La princesa Elisenda ho havia deixat anar impulsivament, per passar a enrojolir intensament a continuació, dolorosament conscient de la impropietat de l'exabrupte en aquella situació. Al seu voltant, els membres del seu Consell d'Estat la miraven amb la sorpresa pintada al rostre.

Amb l'esguard compungidament abaixat, el marquès de Vilana va respondre amb un fil de veu: --De veres que em sap molt de greu, Altesa; però és allò que el virrei imperial de Nàpols m'ha fet saber, literalment --el bon marquès estava avergonyit, certament; però no pas pel sobtat estirabot de l'Elisenda, sinó pel tràngol d'haver-li hagut de comunicar la notícia. --Sa Magestat Imperial posa, com a condició d'acceptar la vostra presidència del Consell d'Espanya, que accediu contreure matrimoni amb Carlo Acquaviva d'Aragona, hereu del napolità Principat de Caserta.

--Aquí hay gato encerrado, vive Dios; pero honestamente no acabo de verlo --va remugar el mariscal Villarroel, amb evident incomoditat.

De tots els presents, només en Feliu de la Penya mantenia un posat assossegat i reflexiu. --Aquests... Acquaviva d'Aragona... deuen ser importants allà a Nàpols, no?

--Certament, sí. Una de les famílies que més obertament van recolzar la causa, allà a Nàpols... --va respondre el marquès de Vilana, encuriosit i reviscolat per la flegma de Feliu de la Penya.

Capcot, l'home va sospesar la resposta de Vilana per una estona fins que sobtadament es redreçà, tot dient-li a l'Elisenda amb vehemència: --No hi consentiu d'entrada, Altesa. No, si el pretendent no renuncia abans als drets del seu llinatge.

--Com? --va preguntar l'Elisenda, desconcertada.

--Ja entenc què vol dir en Feliu de la Penya, Altesa; --va intervenir Vilana-- si hi accedíssiu i tinguéssiu un descendent, aquest seria jurídicament un Acquaviva, no un Cardona, amb totes les implicacions d'herència dinàstica que això comporta. No li retrec a Sa Magestat l'Arxiduc Carles que vulgui recompensar els napolitans, però no ho ha de fer a expenses del vostre propi llinatge, Eli... vull dir, Altesa.

--La forma de donar-li la volta a tot això és que el pretendent sigui adoptat per un Cardona, i aleshores passarà jurídicament a ser un Cardona ell mateix, no ja un Acquaviva. --va reblar Feliu de la Penya amb parsimònia-- Ja s'ha fet d'alres cops.

--Pero, en cambio, vuestro eventual heredero sí que podrá optar a derechos dinásticos en Nápoles... Redondo, sí; redondo. --va continuar Villarroel, sorprès de la seva pròpia reflexió.

dimarts, 2 de març de 2021

L'exèrcit del Gran Visir

Tebes, 15 d'Abril del 1715

La flota que havia transportat de Salònica a Tebes la primera meitat de l'exèrcit d'invasió ja s'havia fet novament a la mar i, després d'haver deixat enrere la península d'Àtica, prenia finalment rumb sudest i posava proa vers la flota veneciana que aguardava a Kythera.

Simultàniament, el Gran Visir Silahdar Damat Alí Paixà s'havia desplaçat també per mar amb la segona meitat de l'exèrcit, i es preparava ja per passar revista a les seves tropes: 60.000 homes en total, entre sipahis, jeníssers, sekbans, artillers, pioners i milícies voluntàries. "Els escombrarem de Morea com una brisa de tardor s'emporta les fulles seques", pensava satisfet mentre els capitans s'anaven reunint a la seva tenda.

Tots els líders de regiments i brigades eren ja allí reunits, encapçalats pel general suprem dels jeníssers i segon en l'escalafó militar, Kürt Hasan Aga; el tercer en comandament amb el títol de Bölük Paixà, Kara Mustafa Paixà; l'albanès Topal Osman Paixà, el militar cristià de major rang a l'exèrcit otomà, i, finalment, en Hussein Kolchak Paixà, d'origen moldau. Tots ells l'esguardaven expectants i en silenci.

--Bé, senyors: això és el que farem --engegà el Gran Visir, i començà a exposar els seus plans de batalla.

dimecres, 24 de febrer de 2021

Audiència inesperada

Nàpols, 13 d'Abril del 1715

Mentrestant, el marquès de Vilana ja havia retornat de la recepció formal per les autoritats venecianes, havent fet una darrera escala a Nàpols abans de tornar a casa.

El bon marquès estava convençut que, tan bon punt escoltés les seves ofertes, la princesa Elisenda es negaria a embarcar el Principat en una guerra presumiblement costosa i sagnant a canvi de quatre engrunes. Bo i essent ambaixador plenipotenciari, emperò, el marquès no havia avançat cap resposta al Doge, malgrat que el seu propi escepticisme l'inclinava a una negativa; però l'assumpte era prou greu com perquè la decisió no fos presa per ell tot sol, sinó pel Consell d'Estat en ple, amb la princesa al capdavant.

Quan ja estava fent els preparatius per embarcar a la fragata "Santa Eulàlia" que l'estava esperant, el marquès rebé la inesperada visita d'un funcionari de palau, amb una missiva personal del virrei imperial de Nàpols, Wirich P. von Daun. Malgrat el to cordial i afable de l'escrit, el veterà diplomàtic es posà tot seguit en guàrdia. "Ja havíem tingut una entrevista el mes passat, i ja havíem discutit tot allò que calia; no hi restava res al tinter, o sigui que això que ve ara és del tot nou..."

Resumint-ho molt, l'anterior entrevista amb Von Daun havia gravitat sobre la integració del Principat al Consell d'Espanya, tema en què també hi havia insistit molt el duc Eugeni de Savoia amb anterioritat. Malgrat la insistència d'ambdós virreis imperials, Vilana s'havia mantingut ferm en les posicions que la princesa l'hi havia dit: no acceptar-ho si no era a canvi d'assumir-ne la presidència perpètua.

"Per aquí deuen anar els trets", s'imaginava Vilana tot apressant-se cap al palau virreinal. "Potser hi ha alguna contraoferta al respecte?".

En sortir de palau, un parell d'hores després, el marquès feia cara d'atabalat, malgrat els esforços per dissimular-ho. "Ai mare! Quan senti això, l'Elisenda s'enfilarà per les parets!", anava pensant mentre s'embarcava al "Santa Eulàlia"...

diumenge, 21 de febrer de 2021

L'Aga dels jeníssers, a Tebes

Mar Egeu, 12 d'Abril del 1715

Nota personal: reprenc la campanya per insistència dels participants, bo i que encara no s'acaba de veure quan acabarà aquesta maleïda pandèmia...

Profundament amoïnades per la lenta però imparable evolució dels esdeveniments, les autoritats venecianes han fet reforçar la guarnició de Corint, més que duplicant la seva força, que ara consta de quatre regiments d'infanteria (mercenaris alemanys i suïssos), un esquadró de cavalleria nadiua grega i dues formidables bateries pesants.

Alhora, han ordenat la flota estacionada a l'illa de Kythera (entre el Peloponès i Creta) de mantenir posicions i acceptar un eventual encontre amb la flota otomana que s'hi acostava, quina darrera posició coneguda era a 12.12 (Illes Cíclades).

Aquestes darreres ordres han resultat innecessàries, doncs la flota otomana només cercava la provocació, aparentment; tot girant cua de sobte i posant proa a Salònica.

Aquesta maniobra de distracció ha servit perquè la segona fracció de la flota, de bon principi estacionada a Salònica precisament, hagi aprofitat per a embarcar gairebé 30.000 soldats i desembarcar-los a Tebes. Segons estimacions dels espies a sou de Venècia, la força desembarcada consta d'una trentena de regiments de jeníssers i una dotzena d'esquadrons de sipahis, a més d'incomptables canons. L'expedició és encapçalada per Kürt Hasan Aga, general suprem dels jeníssers.