dilluns, 19 de juliol de 2021

Batalla de Paxos

Setmana del 27 de Maig al 2 de Juny

Mentre les autoritats catalanes maldaven per configurar una força expedicionària, la guerra a Rumèlia prosseguia amb tota cruesa. Aquesta setmana es vegué la caiguda de Cefalònia, mentre prosseguia el setge de Patras i el Gran Visir en persona liderava l'establiment d'un nou setge a Navarino, on s'havia refugiat el govern provincial venecià.

La rebel·lió epirota estava estenent-se a les planes de Tessàlia, on una força conjunta greco-veneciana acabava tot just d'assolir la captura de Làrissa. Però una important columna d'exèrcit otomana, liderada per Hussein Kolchak Paixà, ja es trobava en camí vers el focus de la revolta, reforçada de prop per un altre contingent de tropes provincials.

Amb tot, el xoc potencialment més important de la setmana fou el que es produí a la Mar Jònica, al nord-oest de Cefalònia. Reforçada amb el contingent portuguès arribat recentment, l'esquadra veneciana va salpar de Corfú amb intenció de trobar la flota otomana, derrotar-la i blocar l'exèrcit otomà de Cefalònia. Imaginant una maniobra d'aquest estil, l'almirall Canim Hoca Kapudan Paixà va reunir el gruix de la seva flota i va sortir a l'encontre dels venecians.

Nota: Ambdues flotes eren prou grosses, una mica massa per a una partida d'una tarda; nou vaixells de línia cada bàndol, a més de deu galions otomans i nombroses naus mitjanes aliades (fragates, pollacres i galeres, sobretot). Per tant, vàrem decidir d'escalar proporcionadament l'enfrontament; de forma que del bàndol otomà hi hauria 2 vaixells de línia, 3 grans galions i un xabec, mentre que els luso-venecians comptarien amb 2 vaixells de línia, una fragata i 2 pollacres. Com de costum, vàrem convenir que el resultat d'aquest enfrontament limitat marcaria el resultat de la batalla sencera - bo i restringint les pèrdues totals de la batalla a només allò que realment es pogués perdre al tauler de joc.

L'enfrontament va estar marcat per errors de comunicació entre capitans otomans (sobretot al principi, provocant una col·lsió fortuïta), així com per l'extrema prudència de l'almirall venecià. Amb capacitat de maniobra limitada pels errors inicials, agreujada per l'escassa maniobrabilitat dels seus antiquats galions, la flota otomana va gaudir només d'una fugissera finestra d'oportunitat per atacar els venecians, que havien decidit d'evitar el xoc frontal. Els breus intercanvis d'artilleria entre ambdues línies i un intent d'abordatge rebutjat fou tot el que els otomans foren capaços de provocar.

L'enfrontament va estar marcat per errors de comunicació entre capitans otomans (sobretot al principi), així com per l'extrema prudència de l'almirall venecià. Amb capacitat de maniobra limitada pels errors inicials, agreujada per l'escassa maniobrabilitat dels seus antiquats galions, la flota otomana va gaudir només d'una breu finestra d'oportunitat per atacar els venecians, que havien decidit d'evitar el xoc frontal. Els breus intercanvis d'artilleria entre vaixells insígnia i un intent d'abordatge rebutjat fou tot el que els otomans foren capaços de provocar aquell dia.

Amb els pesants galions impotents per guanyar el vent i girar cua, i amb un d'ambdós navilis danyat per una col·lisió fortuïta amb una altra nau, els otomans van desistir de seguir buscant el xoc. El resultat de l'enfrontament fou ben ambigu, al capdavall: una fragata veneciana ensorrada i un xabec otomà capturat pels aliats. Després d'això, ambdós estols van retornar a port, reclamant sense gaire convicció la victòria. La batalla de Paxos no passaria a la història.

dimarts, 8 de juny de 2021

L'art de consensuar

Setmana del 27 de Maig al 2 de Juny

L'adopció d'acords per l'Estat Major no permetia prendre decisions de tanta envergadura com embarcar-se en una guerra llunyana. D'acord amb la filosofia del pactisme institucional de l'Estat, calia culminar-ho amb un imprescindible consens de la Corona i les Corts. Ara calia asseure's amb la Diputació General i elaborar una proposta conjunta que es pogués dur al parlament amb garanties d'èxit.

Aquesta seria la part més espinosa del procés de presa de decisió, tal com ja imaginava la princesa Elisenda. Efectivament, la posició de la Generalitat fou molt dura des d'un primer moment, escudant-se en l'argument que aquella no era una guerra del poble, i que se l'havia de compensar amb generositat a canvi de prestar a l'empresa el seu esforç i la seva sang.

L'Elisenda es va negar a l'ampliació de les quotes de participació de la Generalitat en els consorcis que regien les possessions incautades; oferint a canvi l'extensió del consorci al comtat d'Osona i Cabrera, cosa que fou acceptada.

Però aleshores la Diputació General, exhibint gran murrieria, va posar damunt la taula la seva principal reivindicació --un greuge que portava clavat com una espina des de la recent creació d'una Generalitat rossellonesa, d'acord amb els plans de l'Elisenda per recrear les institucions del país de forma acceptable (o almenys negligible) per a Versailles. Segons la seva argumentació, els comtats de Rosselló i Cerdanya formaven part indestriable de la jurisdicció de la Generalitat del Principat, per la qual cosa n'exigia la immediata dissolució.

En aquesta qüestió la posició dels diputats fou inamovible, i l'Elisenda l'hagué d'acceptar amb resignació; no sense advertir-los que un organisme o altre hauria de crear en substitució, capaç de canalitzar alhora les ordres de Versailles i Barcelona amb prou seguretat jurídica.

Les negociacions i la sessió parlamentària sancionadora consumiren tota la setmana. Afortunadament, el recentment nomenat general en cap no va perdre el temps mentrestant, tot establint amb precisió i agilitat admirables la logística de l'expedició. Aquell primer cap de setmana de Juny ja estava el Cos Expedicionari concentrat a Barcelona i llest per a embarcar.

En Basset va tenir la prudència d'enviar en avançada a Nàpols els embrions dels regiments Nª Sª dels Desemparats i Sant Narcís, per tal d'engrossir les seves encara migrades files amb voluntaris austriacistes exiliats, dels que semblava que n'hi havia centenars de desocupats.

dissabte, 5 de juny de 2021

Hi arriben reforços

Setmana del 20 al 26 de Maig

A les abruptes muntanyes de l'Èpir, la revolta segueix guanyant terreny i aviat una segona ciutat cau a les seves mans: cap altra que Prévesa, estratègicament ubicada a mig camí entre les Illes Jòniques i Corfú. Amb aquesta acció, allò que va començar com l'aixecament d'una partida de kleftoi muntanyencs adquireix tots els aires d'una insurrecció generalitzada que afecta tot l'Èpir.

Amoïnat davant l'amenaça que la insurrecció epirota representa per als seus plans de conquesta de Morea, el Gran Visir ha ordenat de mala gana aixecar el setge de Zacint; les tropes implicades han estat transportades a Lepant, amb alguns reforços de Cefalònia.

Alhora, mostrant notable gosadia, els venecians han aprofitat la tesitura per a desembarcar a l'Èpir una columna d'exèrcit, comanada pel noble Georgios Theotokis, natural de Corfú, amb l'esperança de persuadir el líder dels revoltats per fer front comú amb els otomans. Per a la seva sorpresa, qui comana els rebels és una dama de noble llinatge anomenada Helena Tzavelas, que acull amb empatia els venecians i segella amb ells una aliança, només condicionada a que els guanys conjunts no siguin apropiats per Venècia sinó atribuïts als grecs.

Un altre motiu d'esperança per als venecians és que el cos expedicionari portuguès ha recalat finalment al port napolità de Bríndisi; el seu líder, l'almirall Lopo Furtado de Mendoça, ja ha tramès escrit a Corfú posant les seves forces a plena disposició de Venècia.

dissabte, 29 de maig de 2021

Preparant-se per a intervenir

Barcelona, 16 de Maig del 1715

Seguint la petició de l'ambaixador imperial, la princesa Elisenda i el seu Consell d'Estat van acordar reunir sense tardança l'Estat Major del país, per tal de debatre la possible intervenció catalana en el conflicte otomano-venecià, en quins termes s'hauria de produir i amb quines limitacions.

Els factors a tenir en compte no eren pocs, essent els més rellevants i més debatuts els següents: A) quina proporció de tropes i naus podien ser arriscats en una expedició llunyana sense comprometre la seguretat defensiva del país; B) com es podia anticipar una plausible oposició a la guerra per part de sectors importants de la societat, i C) a qui es confiava la responsabilitat d'organitzar i liderar el cos expedicionari.

Allò més fàcil d'acordar fou el primer tema, on tots els assistents coincidiren que, sota cap circumstància, els efectius disponibles al Principat no podien restar per sota del 50% de la força actual, considerat en conjunt si més no. Fou d'allò més valuosa la recomanació del Mariscal Villarroel, en el sentit de desdoblar els regiments d'infanteria en dos batallons, de forma semblant a com ja es feia amb els de cavalleria, que gaudien de dos esquadrons cadascun; d'aquesta forma, segons Villarroel, amb aquesta argúcia resultaria fàcil mantenir enganyats els espies borbònics, tot mantenint un batalló a casa mentre l'altre era tramès a Grècia. Si més no, l'engany podria funcionar durant un temps preciós.

El parer del Comte de Cardona en relació a l'aspecte naval de la qüestió era moderadament optimista. En la seva opinió, la tramesa d'una porció de l'encara minsa armada catalana posaria en risc les aigües territorials del Principat; si bé que només durant un període de temps relativament curt, fins que la frenètica activitat actual de les drassanes d'arreu del país comencés a donar fruits. De fet, segons els seus sempre impecables comptes, durant el proper trimestre es botarien una fragata i una galera capitana, amb feines en curs en una altra fragata, una galera, una galiota i un nou xabec-fragata... sense oblidar els treballs en curs per fer un primer navili de línia!

Pel que fa al segon tema, que neguitejava molt la princesa, el Marquès del Poal la va tranquil·litzar, bo i sense prometre-li cap llit de roses. Segons la seva argumentació, el partit populista de la Busca liderat per Casanovas estaria políticament atrapat entre la seva pulsió per torcar la Corona i la pressió de l'Església en favor de la "santa croada" contra el turc; per la qual cosa mostraria una actitud dura en eventuals negociacions, però acabaria accedint al final.

El tercer punt va subscitar un debat inesperat, pel tarannà i la ideosincràsia particulars de la persona proposada per la princesa Elisenda --cap altre que Joan-Baptista Basset, brillant però controvertit militar valencià. El Comte de Cardona va rebutjar-ne d'entrada el nomenament per pura animositat, mentre que el Mariscal Villarroel s'hi va oposar per raons merament pragmàtiques: bo i que amb connexions conegudes amb la Busca, en Basset n'era també un valuós element moderador; i el vell general es malfiava del partit populista si era privat de la influència de Basset. Finalment fou l'opinió del Marquès del Poal qui va acabar convencent els seus col·legues que la tria d'en Basset era, per ella mateixa, una garantia d'èxit.

dijous, 27 de maig de 2021

La guerra s'intensifica

Setmana del 13 al 19 de Maig

torn 11

Un cop capturada Nàuplia, els exèrcits otomans a Morea han caigut com una llosa sobre llurs següents objectius: les ciutats de Patras i Mistra. Ben guarnida amb tropes regulars i artilleria, la primera ha pogut aguantar, de moment, el setge imposat per la columna liderada per l'Aga dels jeníssers. Però no ha estat aquest el cas de la malaurada Mistra, malgrat haver-ne estat reforçada la guarnició; seguint el seu tarannà violent, negligent amb les baixes pròpies i alienes, el Gran Visir ha ordenat l'assalt de la fortalesa sense reclamar ni esperar cap oferta de rendició. Abandonats a la seva sort, els habitants de Mistra han fet honor a la memòria dels seus avantpassats espartans, venent cares les seves vides abans de ser anorreats.

Igual com havia passat a l'Acrocorint, la victòria a Mistra ha comportat enorme quantitat de baixes entre les tropes otomanes, però això al Gran Visir tant l'hi fa.

Mentrestant, l'armada otomana s'ha concentrat a les Illes Jòniques, transportant-hi gran quantitat de tropes. La columna d'exèrcit del Bölük Paixà ha desembarcat a Cefalònia i hi ha establert setge; mentre que un segon destacament ho ha fet a Zacint. Aquest segon setge ha estat mal planificat, però, i molt probablement haurà de ser llevat o reforçat, doncs els assetjadors no disposen de prou mitjans per fer que el setge sigui efectiu. La logística no sempre és impecable!

Simultàniament, ha esclatat una rebel·lió generalitzada a la regió de l'Epir. Liderada per Himariotes i Suliotes, d'ètnia grega i religió ortodoxa, la població de la zona s'ha alçat en armes; i, formant tres diferents columnes de milicians a peu i a cavall, han intentat prendre les ciutats veïnes amb variable fortuna. Així, mentre que les guarnicions d'Avlona i Prévesa els han barrat el pas, a Ioannina la milícia local s'ha afegit a la revolta, desarmant la guarnició i obrint de bat a bat les portes de la ciutat als rebels, que hi han establert llur capital provisional.

Veient-hi una oportunitat d'or per a intentar obrir un segon front que distregui les tropes otomanes, els venecians de Corfú hi han enviat una columna de reforç comandada per un noble local, el comte Georgios Theotokis, amb la missió de persuadir els rebels perquè facin front comú amb la Sereníssima República contra l'enemic comú.

dilluns, 17 de maig de 2021

La súplica

Barcelona, 13 de Maig del 1715

Hi hagué gran expectació al Cap i Casal en difondre's notícia de la imminent arribada de l'ambaixador que la Cort de Viena acabava de nomenar. Els principals carrers de la ciutat foren engalanats amb profusió de banderoles imperials i quatribarrades, alhora que els propietaris de comerços i immobles endreçaven a cuita-corrents façanes i aparadors; qui més qui menys va guarnir finestres i balcons amb garlandes de flors i estendards de Sant Jordi. De tan vistosa com va quedar la ciutat, semblava una estampa suïssa!

L'expectació es va tornar eufòria en arribar la comitiva naval imperial, doncs aleshores es sabé que el nou ambaixador no era cap altre que Heinrich von Hessen-Darmstadt, germà petit de l'idolatrat Príncep Jordi. També entre les autoritats catalanes hi hagué una satisfacció generalitzada davant el nomenament, doncs Heinrich havia lluitat durant la guerra, coneixia el país i àdhuc va exercir durant un temps el càrrec de governador de Lleida.

Les cerimònies i celebracions serien llargament recordades per la gent de Barcelona. Sorprenentment per a uns pocs, però, el nou ambaixador imperial no es va asseure als llorers de l'autosatisfacció, i ben aviat va demanar una audiència privada amb la princesa, que l'Elisenda li va concedir quasi immediatament. Gairebé ni s'hagué d'esperar, l'home; tot just assegut en un sofà del vestíbul, la princesa va sortir del saló del tron a rebre'l, en un gest del tot inusual que seria llargament comentat --a Barcelona i a Viena.

Per l'expressió amoïnada d'en Heinrich, la princesa immediatament endevinà que alguna cosa greu s'estava coent, tot dubtant per uns instants si desitjava conèixer-ho. "Bé, nena; si no vols pols, no vagis a l'era", va mormolar ella imperceptiblement tot just abans de dibuixar un ample somriure i convidar l'ambaixador a acompanyar-la en privat al saló del tron.

L'entrevista fou prou llarga, de més de dues hores; al principi es realitzà a porta tancada, si bé al cap d'una mitja hora o així uns uixers van sortir corrents a cercar els membres del Consell d'Estat, perquè s'hi incorporessin amb urgència i sense demanar permís.

Efectivament, es tractava d'un afer greu, molt greu; un que aconduiria de nou el Principat pel tortuós sender de la guerra. Per mitjans del seu ambaixador, l'arxiduc Carles l'assabentava que el Sacre Imperi no podria de cap manera respondre a les seves obligacions de defensa de Venècia en la guerra santa que els otomans li havien declarat. No, almenys, per tot un any, que era el lapse mínim de temps que necessitava per refer les malmeses arques imperials i reorganitzar el seu exhaust exèrcit --delmat per una dècada i mitja de guerra incessant. Per aquest motiu, Carles VI d'Alemanya suplicava l'assistència del Principat per mitjans d'un cos expedicionari en ajut de Venècia, tributària de l'Imperi.

En un sentit literal, no es tractava més que d'una súplica, que hauria pogut ésser rebutjada; doncs cap obligació formal lligava el Principat a l'Imperi. Però resultava obvi que una negativa podia tenir unes conseqüències que a ningú no escapaven. A fi de comptes, el ferm suport austríac era un puntal necessari per a la supervivència, enfront a un Felip V d'Espanya rancuniós i venjatiu...

diumenge, 16 de maig de 2021

Migració a Vassal

Disculpeu el llarg silenci d'aquest darrers dies, que ha estat motivat per la idea llançada per un dels jugadors, en el sentit de migrar aquesta campanya al conegut motor Vassal; tot utilitzant aquesta popular eina, disposaríem d'un únic suport logístic, gràfic i de joc, en lloc d'haver de gestionar extensos fulls de càlcul i anar dibuixant mapes torn a torn.

Com ben fàcilment us podeu imaginar, a la resta de participants en aquesta aventura del Defiant Principality ens va semblar una magnífica idea, i tot seguit ens vam arremangar per contribuir a la creació del mòdul de Vassal corresponent. Bo i haver estat una feina dificultosa, ens hi hem posant de valent i amb il·lusió, de forma que avui mateix hem pogut revisar-ne el producte final i validar-lo.

torn 10

Així doncs, reprenem la campanya tot seguit!

Si un eventual lector és familiaritzat amb Vassal i vol seguir la campanya amb més eines que només les meves publicacions d'aquest blog, podem posar-nos d'acord perquè us en passi el mòdul i els torns. Deixeu-me una nota als comentaris i una adreça de correu electrònic, i en parlem.

dimecres, 21 d’abril de 2021

Nàuplia, abandonada

Setmana del 6 al 12 de Maig

Havent caigut Corint finalment, les autoritats venecianes al Peloponès comprenen que el destí de la veïna capital provincial de Nàuplia, a poc més de 25 milles de distància d'aquella, està pràcticament segellat; en una sessió urgent acorden evacuar-la i traslladar la capital provincial a Navarino, abans les tropes otomanes no arribin a encerclar-la.

Per la seva banda, l'exèrcit otomà es divideix en dues columnes, una de les quals fa cap a Patras, mentre que la principal avança vers Nàuplia i es disposa a encerclar-la. Igualment, un cop havent conquerit els estrets de Kythera, l'armada otomana desencadena una complexa sèrie de moviments, amb el gruix de la seva flota principal posant proa a Cefalònia amb ànim de bloquejar-hi l'esquadra del vice-almirall Pisani; quan hi arriben, però, es troben que els vaixells venecians ja s'havien replegat a Corfú.

Un segon estol otomà de grans dimensions, mentrestant, penetra al Golf de Lepant i ancora al port de la ciutat homònima; d'altres estols més secundaris s'encarreguen de blocar els ports de Malvasia i Nàuplia, o de mantenir el control de l'estret de Kythera. Un darrer esquadró, de dimensions indeterminades, ha salpat de Salònica amb tropes a bord, encaminant-se a tota velocitat a la zona de guerra.

Amb la ciutat de Nàuplia desguarnida, els dos vaixells venecians estacionats allà (un xabec-fragata i una galiota) decideixen d'intentar trencar el blocatge otomà i escapar d'una captura imminent. L'estol otomà que bloca el port consisteix, per la seva banda, en un xabec-fragata, una galera bastarda i tres galiotes.

AFTER ACTION REPORT: Hem jugat la batalla naval aquesta mateixa tarda. Els vaixells venecians han provat de forçar el blocatge otomà de Nàuplia, amb el resultat que podeu veure aquí:

dilluns, 12 d’abril de 2021

Ajuda en camí

Lisboa, 6 de Maig del 1715

Amb gran expectació popular, la flota de socors acordada pel rei Joan V ha salpat avui de Lisboa, en ruta vers el Mar Egeu.

L'estol consta dels navilis Nossa Senhora da Conceição, Nossa Senhora das Necessidades, Santa Rosa i São Lourenço, acompanyats per 3 fragates, 8 caravelas redondas i 5 embarcacions menors amb patent de corsa. Abord hi viatja l'esquadró de dragons d'Olivença i els batallons d'infanteria 1er de Bragança i 2on de Porto.

Si tot va bé i el temps l'hi és favorable, s'espera que aquesta flota arribi al port de Bríndisi cap al 19 o el 20 del mes present.

dilluns, 5 d’abril de 2021

Setge de Corint (3)

Setmana del 29 d'Abril al 5 de Maig

Havent pres possessió de Lepant (=Naupaktos), l'exèrcit del Bölük Paixà roman a la ciutat conquerida, sense fer encara cap nou moviment. Sembla estar-s'ho prenent amb calma...

En canvi, el setge de Corint pren un nou i dramàtic rumb quan finalment les bateries pesants otomanes acaben obrint una important bretxa en les defenses de l'Acrocorint. Sense molestar-se a escoltar ofertes de negociació dels defensors, el Gran Visir ordena aleshores un assalt general a la fortalesa.

La batalla que segueix és terrorífica; defensant-se amb obstinació baluard per baluard i carrer per carrer, els venecians causen una gran mortaldat entre els assaltants, abans no són finalment reduïts i esclafats per l'enorme massa de soldats otomans. La guarnició veneciana és executada sense pietat ni excepcions, i els vilatans que s'havien refugiat rere les muralles són reduïts a l'esclavatge. Per la seva banda, els otomans hi pateixen l'esgarrifosa xifra de 1.550 baixes, però això no sembla amoïnar pas gaire al Gran Visir.

Corint ha caigut.

dijous, 1 d’abril de 2021

Setges de Corint i Lepant

Setmana del 22 al 28 d'Abril del 1715

Havent escapat de la pinça otomana, la flota veneciana retrocedeix prudentment al port de Cefalònia; havent perdut només la fragata "San Pietro Apostolo", necessita refugiar-se a port per reparar els greus danys soferts pel navili "Aquila Valiera", però també per recondicionar el navili otomà capturat i assignar-l'hi nova tripulació. La flota otomana es limita a reagrupar-se al voltant de Kythera i sostenir la posició guanyada.

Mentrestant, prosegueix amb tota virulència el setge de Corint, amb 4.000 homes defensant la plaça enfront un exèrcit assetjador de gairebé 40.000 guerrers de totes les armes. NOTA: en aquest segon torn, les quatre bateries otomanes segueixen sense obrir cap bretxa encara i el setge continua.

Finalment, l'exèrcit comandat pel Bölük Paixà acampa a les portes de Lepant (Naupaktos, en grec) i commina la població a capitular, sota promesa de respectar vides i hisendes si així ho fan. En veient l'enorme força que els està asstejant (no menys de 18.000 homes de totes les armes), els 700 defensors rendeixen la plaça i són autoritzats a evacuar-la. Els vençuts opten per refugiar-se a la veïna Patras, abord d'un petit estol de barques de pesca.

Lepant ha caigut.

dimarts, 30 de març de 2021

Batalla de Kythera

Kythera, 20 d'Abril del 1715

Mentre dues grans columnes de l'exèrcit otomà establien setge a la ciutat de Corint i s'acostaven a Lepant, dos esquadrons navals turcs avançaven vers la darrera posició coneguda de la flota veneciana comandada pel vice-almirall Andrea Pisani, pels voltants de l'illa de Kythera (situada estratègicament entre el Peloponès i Creta).

Amb els informes de reconeixement a la mà, que assenyalaven que un d'ambdós esquadrons otomans constava de naus més modernes i poderoses que l'altre, Pisani va decidir d'avançar-se, picar el segon esquadró i evadir el primer; suposant fonamentadament que l'almirall otomà, Canim Hoca Mehmed Paixà, comandaria el més potent d'ambdós.

El primer esquadró otomà constava de 6 navilis, 6 galions, la galera reial, 6 galeres ordinàries, 5 xabecs petits i grans i 5 galiotes, comandades per l'almirall otomà com s'ha dit. En canvi, el segon esquadró es componia de 4 navilis, 4 galions, 3 galiasses, 6 galeres ordinàries, 5 xabecs petits i grans i 5 galiotes. Finalment, l'esquadra veneciana comptava amb 4 navilis, 2 fragates i 2 galeres comanades per Andrea Pisani.

ESCENARI: Vista l'enorme desproporció d'ambdues forces (de 10 a 1, ben bé), els jugadors vàrem acordar de reescalar la batalla, i també du subdividir-la en dos enfrontaments separats, sota la següent premissa: si l'estol venecià, representat per 1 navili i 1 fragata, aconseguia escapar del segon esquadró enemic per l'extrem oposat al del seu desplegament, hauria tingut èxit i hauria escapat de la pinça parada pels otomans. Aquests hi serien representats per 1 navili, 1 galió, 1 galiassa, 1 xabec gran i 1 galiota.

En cas contrari (és a dir, si sortien de taula per qualsevol altre punt), haurien de patir un segon enfrontament amb l'altre esquadró otomà, representat per 2 navilis, 1 galió, 1 galera i 1 xabec petit. L'única opció possible de fugida seria novament l'extrem oposat al del seu desplegament.

Una altra premissa important del joc era que cap de les flotes no perdria més vaixells que els presents a taula.

AFTER ACTION REPORT: Contra tot pronòstic, els venecians aconseguiren evadir l'encerclament otomà, arribant a inutilitzar una galiota del segon esquadró, ensorrar-ne una galiassa i capturar-ne un navili en un abordatge agònic. Això sí, perderen la fragata "San Pietro Apostolo" i el navili "Aquila Valiera" de poc no naufraga també. Vegeu-ne el video a YouTube:

dimecres, 17 de març de 2021

Setge de Corint (1)

Corint, 19 d'Abril del 1715

Travessant sense oposició l'estret de Corint, l'exèrcit otomà s'escampa com una marabunta per la plana, ocupant la ciutat baixa en un sol dia. Però darrera la mil·lenària ciutat s'hi alça un imposant penyal de gran alçada, fortificat pam a pam en el decurs dels segles, on s'hi ha tancat la guarnició de la ciutat: l'Acrocorint. I no pensen cedir la plaça.

Impertèrrit davant les formidables defenses de l'Acrocorint, el Gran Visir ordena iniciar els treballs de setge, consistents en envoltar el seu perímetre amb una llarga i ampla trinxera, proveïda d'emplaçaments artillers a intèrvals regulars, on es van disposant les 4 bateries de setge que el seu exèrcit porta amb ell.

Amb l'excavació de la trinxera encara en curs, els pesants canons otomans comencen a piconar sense descans les muralles venecianes. Podrà Corint resistir l'atac?

NOTA: en un primer torn d'assalt, les 4 bateries otomanes no aconsegueixen d'obrir cap bretxa. El setge continua, doncs.

dimecres, 10 de març de 2021

Portugal s'hi involucra

Lisboa, 18 d'Abril del 1715

Responent a les inflamades crides de Sa Santedat Climent XI per a la reconstrucció de la Santa Lliga en auxili de Venècia, Sa Magestat Joan V de Portugal ha reunit d'urgència el seu Consell d'Estat al palau, o paço, de Ribeira, amb la possibilitat de trametre-hi un cos expedicionari sobre la taula.

De resultes de les deliberacions, s'ha acordat finalment d'enviar a Grècia un poderós estol de quatre navilis sota comandament de l'almirall Lopo Furtado de Mendonça (el Nossa Senhora da Conceição de 80 canons, en funció de vaixell insígnia; el Nossa Senhora das Necessidades de 66, el Santa Rosa de 66 també, i el São Lourenço de 58 canons). Aquestes quatre grans naus aniran escortades per 3 fragates, 8 caravelas redondas (equivalent a pollacres, petites o grans) i 5 altres vaixells aportats per particulars sota patent de corsa (2 bergantins, 2 caravelas latinas (que equipararem a sageties) i una goleta.

El cos expedicionari es completarà amb un batalló de infanteria de marina repartit entre totes les naus, un esquadró de dragons (Olivença) i dos batallons d'infanteria (el 1er de Bragança i el 2on de Porto).

S'estima que aquesta força expedicionària podrà salpar en cosa de 4 setmanes.

dissabte, 6 de març de 2021

Empesa al matrimoni?

Barcelona, 17 d'Abril del 1715

--NO FOTIS!! --La princesa Elisenda ho havia deixat anar impulsivament, per passar a enrojolir intensament a continuació, dolorosament conscient de la impropietat de l'exabrupte en aquella situació. Al seu voltant, els membres del seu Consell d'Estat la miraven amb la sorpresa pintada al rostre.

Amb l'esguard compungidament abaixat, el marquès de Vilana va respondre amb un fil de veu: --De veres que em sap molt de greu, Altesa; però és allò que el virrei imperial de Nàpols m'ha fet saber, literalment --el bon marquès estava avergonyit, certament; però no pas pel sobtat estirabot de l'Elisenda, sinó pel tràngol d'haver-li hagut de comunicar la notícia. --Sa Magestat Imperial posa, com a condició d'acceptar la vostra presidència del Consell d'Espanya, que accediu contreure matrimoni amb Carlo Acquaviva d'Aragona, hereu del napolità Principat de Caserta.

--Aquí hay gato encerrado, vive Dios; pero honestamente no acabo de verlo --va remugar el mariscal Villarroel, amb evident incomoditat.

De tots els presents, només en Feliu de la Penya mantenia un posat assossegat i reflexiu. --Aquests... Acquaviva d'Aragona... deuen ser importants allà a Nàpols, no?

--Certament, sí. Una de les famílies que més obertament van recolzar la causa, allà a Nàpols... --va respondre el marquès de Vilana, encuriosit i reviscolat per la flegma de Feliu de la Penya.

Capcot, l'home va sospesar la resposta de Vilana per una estona fins que sobtadament es redreçà, tot dient-li a l'Elisenda amb vehemència: --No hi consentiu d'entrada, Altesa. No, si el pretendent no renuncia abans als drets del seu llinatge.

--Com? --va preguntar l'Elisenda, desconcertada.

--Ja entenc què vol dir en Feliu de la Penya, Altesa; --va intervenir Vilana-- si hi accedíssiu i tinguéssiu un descendent, aquest seria jurídicament un Acquaviva, no un Cardona, amb totes les implicacions d'herència dinàstica que això comporta. No li retrec a Sa Magestat l'Arxiduc Carles que vulgui recompensar els napolitans, però no ho ha de fer a expenses del vostre propi llinatge, Eli... vull dir, Altesa.

--La forma de donar-li la volta a tot això és que el pretendent sigui adoptat per un Cardona, i aleshores passarà jurídicament a ser un Cardona ell mateix, no ja un Acquaviva. --va reblar Feliu de la Penya amb parsimònia-- Ja s'ha fet d'alres cops.

--Pero, en cambio, vuestro eventual heredero sí que podrá optar a derechos dinásticos en Nápoles... Redondo, sí; redondo. --va continuar Villarroel, sorprès de la seva pròpia reflexió.

dimarts, 2 de març de 2021

L'exèrcit del Gran Visir

Tebes, 15 d'Abril del 1715

La flota que havia transportat de Salònica a Tebes la primera meitat de l'exèrcit d'invasió ja s'havia fet novament a la mar i, després d'haver deixat enrere la península d'Àtica, prenia finalment rumb sudest i posava proa vers la flota veneciana que aguardava a Kythera.

Simultàniament, el Gran Visir Silahdar Damat Alí Paixà s'havia desplaçat també per mar amb la segona meitat de l'exèrcit, i es preparava ja per passar revista a les seves tropes: 60.000 homes en total, entre sipahis, jeníssers, sekbans, artillers, pioners i milícies voluntàries. "Els escombrarem de Morea com una brisa de tardor s'emporta les fulles seques", pensava satisfet mentre els capitans s'anaven reunint a la seva tenda.

Tots els líders de regiments i brigades eren ja allí reunits, encapçalats pel general suprem dels jeníssers i segon en l'escalafó militar, Kürt Hasan Aga; el tercer en comandament amb el títol de Bölük Paixà, Kara Mustafa Paixà; l'albanès Topal Osman Paixà, el militar cristià de major rang a l'exèrcit otomà, i, finalment, en Hussein Kolchak Paixà, d'origen moldau. Tots ells l'esguardaven expectants i en silenci.

--Bé, senyors: això és el que farem --engegà el Gran Visir, i començà a exposar els seus plans de batalla.

dimecres, 24 de febrer de 2021

Audiència inesperada

Nàpols, 13 d'Abril del 1715

Mentrestant, el marquès de Vilana ja havia retornat de la recepció formal per les autoritats venecianes, havent fet una darrera escala a Nàpols abans de tornar a casa.

El bon marquès estava convençut que, tan bon punt escoltés les seves ofertes, la princesa Elisenda es negaria a embarcar el Principat en una guerra presumiblement costosa i sagnant a canvi de quatre engrunes. Bo i essent ambaixador plenipotenciari, emperò, el marquès no havia avançat cap resposta al Doge, malgrat que el seu propi escepticisme l'inclinava a una negativa; però l'assumpte era prou greu com perquè la decisió no fos presa per ell tot sol, sinó pel Consell d'Estat en ple, amb la princesa al capdavant.

Quan ja estava fent els preparatius per embarcar a la fragata "Santa Eulàlia" que l'estava esperant, el marquès rebé la inesperada visita d'un funcionari de palau, amb una missiva personal del virrei imperial de Nàpols, Wirich P. von Daun. Malgrat el to cordial i afable de l'escrit, el veterà diplomàtic es posà tot seguit en guàrdia. "Ja havíem tingut una entrevista el mes passat, i ja havíem discutit tot allò que calia; no hi restava res al tinter, o sigui que això que ve ara és del tot nou..."

Resumint-ho molt, l'anterior entrevista amb Von Daun havia gravitat sobre la integració del Principat al Consell d'Espanya, tema en què també hi havia insistit molt el duc Eugeni de Savoia amb anterioritat. Malgrat la insistència d'ambdós virreis imperials, Vilana s'havia mantingut ferm en les posicions que la princesa l'hi havia dit: no acceptar-ho si no era a canvi d'assumir-ne la presidència perpètua.

"Per aquí deuen anar els trets", s'imaginava Vilana tot apressant-se cap al palau virreinal. "Potser hi ha alguna contraoferta al respecte?".

En sortir de palau, un parell d'hores després, el marquès feia cara d'atabalat, malgrat els esforços per dissimular-ho. "Ai mare! Quan senti això, l'Elisenda s'enfilarà per les parets!", anava pensant mentre s'embarcava al "Santa Eulàlia"...

diumenge, 21 de febrer de 2021

L'Aga dels jeníssers, a Tebes

Mar Egeu, 12 d'Abril del 1715

Nota personal: reprenc la campanya per insistència dels participants, bo i que encara no s'acaba de veure quan acabarà aquesta maleïda pandèmia...

Profundament amoïnades per la lenta però imparable evolució dels esdeveniments, les autoritats venecianes han fet reforçar la guarnició de Corint, més que duplicant la seva força, que ara consta de quatre regiments d'infanteria (mercenaris alemanys i suïssos), un esquadró de cavalleria nadiua grega i dues formidables bateries pesants.

Alhora, han ordenat la flota estacionada a l'illa de Kythera (entre el Peloponès i Creta) de mantenir posicions i acceptar un eventual encontre amb la flota otomana que s'hi acostava, quina darrera posició coneguda era a 12.12 (Illes Cíclades).

Aquestes darreres ordres han resultat innecessàries, doncs la flota otomana només cercava la provocació, aparentment; tot girant cua de sobte i posant proa a Salònica.

Aquesta maniobra de distracció ha servit perquè la segona fracció de la flota, de bon principi estacionada a Salònica precisament, hagi aprofitat per a embarcar gairebé 30.000 soldats i desembarcar-los a Tebes. Segons estimacions dels espies a sou de Venècia, la força desembarcada consta d'una trentena de regiments de jeníssers i una dotzena d'esquadrons de sipahis, a més d'incomptables canons. L'expedició és encapçalada per Kürt Hasan Aga, general suprem dels jeníssers.