Constantinoble, 9 de Desembre del 1714
Sufocada la revolta de la Jònia, la Sublim Porta va aleshores adreçar la seva ira envers Venècia, a qui conserava responsable de l'alçament. El gran soldà Ahmet III va exigir formalment a la Sereníssima República el lliurament dels líders rebels, que havien estat acollits com a refugiats pels venecians. Avesada a les sobtades giragonses i canvis d'humor de la Sublim Porta, que tot sovint acabaven com foc d'encenalls, la diplomàcia veneciana es va limitar a respondre amb evasives i vaguetats, confiant que les aigües es calmarien en un tres i no res.
Venècia no comptava amb que, aquest cop, a parer l'Imperi Otomà s'havia vessat el got. Consternats, els ambaixadors venecians hagueren de retornar a la ciutat dels canals amb la terrible notícia: Constantinoble els acabava de declarar la guerra.
L'acumulació de problemes causat no només per l'actual crisi pandèmica mundial, sense comptar-ne les derivades econòmiques sobre Minairons miniatures; sinó també per l'accident sofert per la meva dona el passat mes de Gener, que la té amb mobilitat reduïda i rehabilitació per fractura de ròtula, m'obliguen a fer tabula rasa i donar per tancats els fils narratius que fins ara havia anat desenvolupant. Sincerament em sap greu, però el temps passat des de l'última escena publicada i el moment actual és excessiu, així que millor fer córrer el rellotge virtual d'aquesta Imagi-nació i saltar-nos etapes, per situar-nos més a prop del sidral que s'ha de desencadenar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada