Cop demolidor

Meraza, 18 de Maig de 1716

El marquès d'Aitona va contemplar el mapa amb aire satisfet. "Controlem totes les rutes a Garet i ocupem les millors posicions; podríem simplement atrinxerar-nos i esperar que l'enemic vingui a estavellar-se contra les nostres defenses...".

Un segon cop d'ull al mapa, emperò, li va esborrar del rostre tot rastre d'autocomplaença. "No no no, vaig errat. Malgrat l'èxit dels nostres exploradors, els marroquins són a casa seva i es coneixen molt millor el país. Si restem passius esperant que vinguin, acabaran trobant un forat a les nostres defenses. Res d'atrinxerar-nos, doncs. La millor defensa és un atac contundent".

Una estona després, el marquès cridava els prohoms de l'exèrcit a la seva tenda. Calia explicar-los-hi el seu pla de batalla:

Xoc imminent

Ouadi Midouva, 17 de Maig

A l'altre extrem de la Mediterrània, l'arribada de la primavera també ha comportat la represa de les hostilitats. Mentre el cos expedicionari espanyol del marquès d'Aitona invertia l'hivern en pacificar la regió de Garet, el soldà Moulay Ismail Ibn Sharif s'apressava a reunir un exèrcit que expulsés l'invasor.

Davant les primeres notícies que un exèrcit marroquí era en camí des de Fes, el marquès d'Aitona va triar d'avançar-se a l'enemic i ocupar posicions favorables que bloquessin l'accés a la regió de Garet des de l'interior. Una primera topada entre ambdues avantguardes es va produir al curs baix de l'Ouadi Midouva, amb una escaramussa que es va decidir en favor dels espanyols.

En aquest video de YouTube podreu presenciar l'encontre complet:

Nota: el propòsit d'aquesta escaramussa, jugada amb el reglament "Muskets & Tomahawks", era decidir quin d'ambdós exèrcits guanyaria la iniciativa en la imminent batalla (que, al seu torn, es jugaria amb el reglament "Maurice"). Reportatge d'aquesta batalla, ben aviat!

Aclariment: el nom real del riu esmentat no és "Midouva" sinó "Moulouya" - l'autor europeu del mapa original en què es basa el nostre devia malinterpretar-lo, i així mateix l'hem reproduït. Coses que passen!

A primera línia, de nou

Mar Jònica, 17 de Maig

La fi prematura de l'hivern, aquest any de 1716, havia aconduït a un primerenc reinici d'hostilitats a Rumèlia, on els exèrcits de la Sublim Porta s'estaven batent amb una coalició cristiana encapçalada per Venècia, que els estava posant les coses força difícils. Per bé que les operacions de terra no estaven anant del tot malament, doncs les forces cristianes havien estat de moment incapaces d'arrabassar la iniciativa a les tropes del Gran Visir, no es podia dir el mateix de les operacions navals, on les esquadres venecianes estaven demostrant una superioritat difícilment discutible; doncs, en poques setmanes, la flota veneciana havia infligit dos severs correctius a la marina imperial otomana.

El primer d'aquests enfrontaments es va produir a Zacint el 4 d'Abril mateix, tot just encetada la campanya, i va culminar en la captura de l'almirall Morali Ibrahim Kapudan Paixà així com del seu vaixell insígnia, el formidable Kebir Üç Ambarli, amb tres cobertes de combat i 114 canons - entre d'altres pèrdues ben significatives.

La segona derrota és ben recent, del 12 de Maig, novament a Zacint. Com a resultat de càstigs tan severs, la moral entre els capitans de la Sublim Porta es troba en els seus moments més baixos en moltes dècades.

"I és per això que m'han cridat de tornada, i no per altra cosa" --pensa amargament Canim Hoca Kapudan Paixà, recolzat a la barana del castell de popa del seu vaixell, la galiassa Yilan Basli. Recentment exonerat de càrrecs i elevat novament a la condició d'almirall, no se li escapa que només la crítica situació de la Flota l'ha salvat de l'ostracisme. En la seva desesperació, els cercles afins al Soldà han xifrat totes les seves esperances en el poder inspirador de Canim Hoca, que és una llegenda entre els mariners otomans.

L'almirall Canim Hoca no és cap babau, però; i entén que la promoció d'avui pot esdevenir un mocador de seda* l'endemà. Malauradament, no té gaires opcions i ell ho sap. L'armada veneciana és manifestament superior a l'otomana, que s'ha quedat irremeiablement antiquada per l'obstinada resistència a la innovació dels mateixos cercles que ara l'envien a ell a l'ull de l'huracà.

"No els podem vèncer en combat obert; hem de trobar una estratègia que giri la truita o anem venuts" --rumiava ell, tot capficat.

*Mocador de seda: a l'imperi otomà, les persones d'alt rang condemnades a mort eren estrangulades amb un mocador de seda.

La dot

Barcelona, 22 de Març

--I doncs, Magestat, quin era aquest assumpte que em volíeu confiar? --Va preguntar el marquès de Vilana, només entrar al despatx privat de l'Elisenda. La jove princesa estava asseguda al seu escriptori, un xic gran per a la seva menuda figura, contemplant un document que tenia al seu davant.

L'Elisenda va fer un lleu gest amb el cap, com convidant-lo a acostar-s'hi. En fer-ho, el marquès va adonar-se que l'esmentat document era una pragmàtica ricament decorada, d'aquelles que els sobirans empren per a publicar els seus decrets importants. D'una ullada va comprovar que estava complet, excepte per la rúbrica final.

--És la concessió del títol de marquès de Pallars a Dom Fabrizi Aiguaviva d'Aragó --va respondre ella, inexpressivament.

--El... pare de Dom Carlo? --va inquirir el marquès amb suavitat.

La princesa va alçar una cella amb ironia, alhora que s'arronsava d'espatlles: --Bé; d'algun lloc havia de sortir la dot, oi?

En Vilana va somriure sorneguerament per un instant, abans de posar-se seriós novament: --Imagino que ja ho deveu tenir tot ben lligat...

--Si us referiu als meus parents, els Cardona-Fernàndez de Còrdova, no han posat cap problema a bescanviar el marquesat per un bon grapat d'argent de Prades... --el posat irònic de la princesa es va accentuar.

--Ho celebro --va respondre ràpidament el marquès--, si bé em referia més aviat a la pròpia nissaga dels Aiguaviva d'Aragó. Apostaria que ja sabeu que a la branca principal d'aquesta poderosa família napolitana són filipistes del... morro fort, si em permeteu l'expressió.

--Precisament per aquest motiu --la princesa va abandonar tot de sobte el posat irònic--. Em consta que la branca de Dom Fabrizi no és pas filipista, i pretenc allunyar-la de la nefasta flaire del verí borbònic. Amb son fill de futur príncep consort i ell investit com a marquès de Pallars, de ben segur que el centre d'atenció dels Aiguaviva bascularà cap a la salvaguarda dels interessos del Principat.

--Una aposta arriscada.

--Qui no arrisca, no pisca... si em permeteu l'expressió. --l'Elisenda va tornar a somriure amb picardia.

Bandera Coronela

Barcelona, 14 de Març

"Havent Nós observat, ja sia directament o per via dels Nostres generals, la gran variació i disparitat de banderes Coroneles que llueixen los regiments de milícia d'aquest Principat, en pretesa representació de la nostra Corona però en realitat mostrant atributs de sobirania que ja no poden ésser considerats propis del país; la qual cosa indueix a confusió entre regiments al Camp de Batalla, i a més perjudica el prestigi internacional que aquesta Nació mereix, en virtut dels poders conferits Nós hem resolt dictar i dictem:"

"Primer - Tots els regiments d'aquesta Nació lluiran d'ara endavant dues menes de bandera; essent la principal o Coronela sempre feta de tafetà blanc, amb lo Nostre escut d'armes centrat a l'anvers i el revers sense excepció. Aital bandera principal acompanyarà sempre el coronel del regiment i marcarà la seva posició al Camp de Batalla, i serà quadrada de 10 pams als regiments a peu, rectangular de 8 per 6 pams als cuirassers i corneta de 10 per 6 pams als regiments de dragons."

"Segon - La segona bandera o Regimental seguirà com fins ara a criteri de cada Coronel, seguint la tradició i les maneres de cada regiment, sempre i quan observi les mateixes mides que la Coronela respectiva; una d'aitals banderes acompanyarà sempre la Coronela i marcarà la posició del primer batalló o esquadró del regiment al Camp de Batalla. Si el regiment gaudís d'un segon batalló o esquadró, aquest enarborarà dues banderes Regimentals iguals."

"Tercer - Semblantment, totes les milícies ciutadanes d'aquesta Nació lluiran també una bandera Coronela de tafetà blanc, amb l'escut d'armes del Principat centrat a l'anvers i el revers sense excepció, amb idèntiques mides, funció i protocol que les Coroneles de l'exèrcit regular. Podran aquestes milícies enarborar també d'altres banderes d'acord amb la tradició de cada localitat, tot observant sempre les mateixes mides, funció i protocol que les Regimentals de l'exèrcit regular."

"Quart - És la Nostra voluntat que aitals disposicions siguin bonament executades a la major brevetat, tenint en compte les particulars vicissituds de cada regiment, sia dintre del País o en expedició a l'Estranger; en el benentès que si un regiment sense banderes preceptives és equivocadament atacat al Camp de Batalla per un regiment amic, ningú no serà culpat per la confusió ni se'n cercarà cap càstig."

"Publicat a Barcelona el catorze de Març del 1716. Així sia, Elisenda I princesa."

L'avarament

Sant Feliu de Guíxols, 8 de Març

A ulls dels guixolencs, aquell seria un dia memorable, que havia de ser recordat per generacions. Una gran gentada de locals i forasters passejava embadalida pels carrers guarnits amb banderoles i garlandes de flors, envoltats pels acolorits guarniments i domassos de les façanes. Com en una lenta processó, la gernació anava confluïnt a la platja; en arribar, els esguards inevitablement reposaven en un enorme embalum que semblava reposar a la sorra, com una gegant bèstia marina prenent el sol.

Apuntalat encara a platja per una filada de troncs gruixuts, l'imposant buc d'un navili de 60 canons acabat de calafatar i pintar s'alçava magestuós, esperant impassible el moment de ser avarat. Com si estigués contribuïnt a la seva manera a l'ambient festiu, l'enorme vaixell estava també coronat per gran nombre de banderes, estendards i gallardets; blanques o grogues amb l'àguila bicèfala les unes, quatribarrades de roig i or les altres, i encara més amb la creu de Sant Jordi.

Poc a poc, la gentada es va anar distribuïnt al llarg de la platja, a ambdós costats d'una gran plataforma al davant del buc, guarnida amb els escuts d'armes de la Corona, la Diputació General i el municipi. En aquell tinglado s'hi havien anat congregant nombroses autoritats, mudades com si haguessin d'anar a un ball a Versailles. Al bell mig d'aquestes, i essent el blanc de tot de mirades embadocades, s'hi estava l'Elisenda I, resplendent en un vestit immaculadament blanc i coronada per un airós barret a la moda de les dames de Londres. Tot aquell que observés amb certa atenció no la veuria tibada i formal com de costum, sinó departint distesament i somrient amb un jove aristòcrata desconegut de la multitud.

Durant uns minuts carregats d'emoció, s'anaren abatent els pilars que subjectaven el buc, que començà a lliscar amb suavitat vers l'aigua, fins a reposar plàcidament damunt les aigües, com si ho hagués fet de tota la vida. Alçant-se del seu seient, l'Elisenda va alçar una gran copa de vi en direcció al gran vaixell, que li presentava la proa com esguardant-la, i va dir amb veu potent: --Oh vaixell de Sant Feliu! Jo et batejo com a "Roger de Llúria"; porta arreu amb orgull la nostra ensenya! Havent dit això, la princesa va oferir la copa de vi al mestre d'aixa principal, com era tradició --i la gentada va esclatar d'alegria, emmig del xivarri de fanfarres i sacs de gemecs.

El primer navili de l'armada catalana s'havia fet a la mar.

Yeniçeri Kulesi (1)

Durazzo, 26 de Febrer

Aquell hivern de 1716 s'estava fent interminable, de tant de fred com hi feia. De setmanes ençà que els turons envoltant Durazzo eren ben coberts de neu, i en ocasions la ciutat mateixa matinava amb aquell fred sudari a les teulades; la neu a ciutat solia durar poc, però bastava per empastifar de valent els carrers amb una detestable mescla de gel, aigua i fang que feia la vida impossible als seus atrafegats habitants.

Per aquells carrers inhòspits deambulava amb dificultat l'afamat coronel de miquelets Antoni Vidal, tot encaminant-se al palauet del barri alt on el general Basset havia instal·lat el seu estat major, prop dels consulats britànic i holandès. No tenia cap idea de per què hi havia estat convocat, però intuïa que no es tractava de cap minúcia. Alguna cosa s'hi estava coent, si ho havia de jutjar pels enigmàtics termes de la missiva que el general l'hi havia fet arribar, poques hores abans.

El general el va rebre amb afabilitat, però sense compliments. Va entrar en matèria ben aviat, immediatament després de demanar unes tassetes de xocolata desfeta a un servent: --Coronel, hem tingut coneiximent que entre los aliats locals de Venècia hi ha molta mala maror, puix que la majoria de ciutats de Grècia que s'havien revoltat han estat recapturades pels otomans, sense que los venecians hagin fet res per aturar-los; o això diuen los grecs, almenys.

Intrigat, en Vidal es va limitar a assentir breument, mentre provava d'endevinar per on sortiria la llebre. Després d'una breu pausa que va aprofitar per xarrupar una mica de xocolata, en Basset va continuar: --Los contingents guerrillers de l'Èpir ja han anunciat que no pensen seguir obeint ordres dels militars venecians, i que aniran a la seua fins que estos hi posin remei. Fins que no reprenguen la iniciativa a terra ferma, i --amb una pausa efectista-- fins que no forcin l'alliberament de la seua líder, l'Helena Tzavelas.

L'Antoni Vidal començava a entrellucar per on anaven els trets: --I vós voldríeu que naltros, los catalans, mos avencéssem als venecians?

--Exactament, bon Antoni; exactament això --va respondre en Basset, tot dibuixant un ample somriure de satisfacció--. Hem de muntar una partida de gent capaç i valenta, que s'endinse en territori enemic i que alliberi l'Helena Tzavelas i la resta de presoners aliats captius a la presó otomana de Salònica, per a dur-los de tornada a Durazzo. Si ho assolíssem, no només tindríem los grecs de la nostra part, sinó que àdhuc los venecians s'haurien de plegar a la nostra estratègia.

--Vull que vós trieu i lidereu personalment aquest partida, coronel Vidal. No tenim gaire temps i s'ha de fer amb la màxima discreció. D'ací a deu dies partireu amb la vostra gent abord de la fragata Sant Francesc de Paula, que en un punt convingut us transferirà a un vaixell grec camuflat de mercant. Ells vos portaran tan a prop de Salònica com siga possible.