dijous, 25 de juliol de 2019

Contrabandistes!

Mar Tirrè, Juliol del 1714

A poca distància de l'illa Caprèra, una galera de guerra i una sagetia mercant es bressolaven acompassadament amb el suau onatge, fermament travades pels garfis que es projectaven de la primera a la segona. La galiota sarda La Catalana, amb base a l'Alguer, estava fent una missió de patrulla pel terç septentrional de Sardenya, quan va divisar un vaixell mercant que navegava sense identificació, i s'hi va atansar per a investigar-lo de prop... i l'havia acabat abordant.

El capità de la galera, Joan-Baptista Furrió, va abordar el veler acompanyat de dues dotzenes de soldats, que després de reduir la tripulació van començar a inspeccionar la nau de proa a popa, mentre Furrió n'examinava el manifest de càrrega. Va arrufar el nas i llençà una llambregada al capità mercant: --Un carregament d'oli d'oliva, dieu?

--Sí sí, senyor --Va respondre l'interpel·lat, pretenent resultar convincent sense massa èxit.

--Ja. Això ja ho veurem.

El vaixell mercant, que va resultar estar matriculat a Bàstia (Còrsega), no havia mostrat cap intenció d'aturar-se quan La Catalana s'hi va acostar, ni tan sols després d'una primera salva d'advertència; així que el capità Furrió havia hagut d'ordenar xafarranxo de combat, llençant l'àgil galera a l'abordatge de l'esmunyedís mercant. Per dues vegades consecutives s'havia fet l'abordatge sense èxit, doncs la tripulació del veler tallava sempre els garfis amb prestesa i llargava de nou les veles, intentant escapar amb sospitosa tossuderia; però al tercer abordatge van acabar deposant les armes, estovats per un parell d'andanades d'artilleria. Degut a això, el capità Furrió no pensava donar-se per satisfet amb qualsevol excusa: aquella nau amagava alguna cosa, i estava decidit a esbrinar-ho.

Finalment, un soldat va treure el cap pel portaló de la bodega i va cridar: --Capità! Hauríeu de venir a veure això!

L'home havia trobat quelcom interessant, doncs. En Joan-Baptista Furrió s'hi va llençar quasi com impulsat per una molla. La bodega era plena d'una mena d'arcons de fusta que ben poc aspecte tenien de contenir oli. El soldat n'hi havia obert un parell, i l'hi mostrava el contingut amb aire triomfant.

Fusells. Centenars de fusells i pistoles, a simple vista suficients per armar un parell de regiments sencers.

Estovat per la descoberta, el patró mercant finalment va començar a amollar. No en sabia res, de la destinació final d'aquell enorme carregament d'armes; a ell el varen contractar al port de Gènova, oferint-li una substanciosa recompensa per portar d'amagat la càrrega en un punt concret de la costa nord-oriental de Sardenya, allunyat de qualsevol port.

Allò feia pudor, molta pudor. Amoïnat, el capità Furrió va ordenar el retorn immediat a L'Alguer, portant captius la nau i els tripulants. Calia advertir les autoritats com abans millor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada