Audiència inesperada

Nàpols, 13 d'Abril del 1715

Mentrestant, el marquès de Vilana ja havia retornat de la recepció formal per les autoritats venecianes, havent fet una darrera escala a Nàpols abans de tornar a casa.

El bon marquès estava convençut que, tan bon punt escoltés les seves ofertes, la princesa Elisenda es negaria a embarcar el Principat en una guerra presumiblement costosa i sagnant a canvi de quatre engrunes. Bo i essent ambaixador plenipotenciari, emperò, el marquès no havia avançat cap resposta al Doge, malgrat que el seu propi escepticisme l'inclinava a una negativa; però l'assumpte era prou greu com perquè la decisió no fos presa per ell tot sol, sinó pel Consell d'Estat en ple, amb la princesa al capdavant.

Quan ja estava fent els preparatius per embarcar a la fragata "Santa Eulàlia" que l'estava esperant, el marquès rebé la inesperada visita d'un funcionari de palau, amb una missiva personal del virrei imperial de Nàpols, Wirich P. von Daun. Malgrat el to cordial i afable de l'escrit, el veterà diplomàtic es posà tot seguit en guàrdia. "Ja havíem tingut una entrevista el mes passat, i ja havíem discutit tot allò que calia; no hi restava res al tinter, o sigui que això que ve ara és del tot nou..."

Resumint-ho molt, l'anterior entrevista amb Von Daun havia gravitat sobre la integració del Principat al Consell d'Espanya, tema en què també hi havia insistit molt el duc Eugeni de Savoia amb anterioritat. Malgrat la insistència d'ambdós virreis imperials, Vilana s'havia mantingut ferm en les posicions que la princesa l'hi havia dit: no acceptar-ho si no era a canvi d'assumir-ne la presidència perpètua.

"Per aquí deuen anar els trets", s'imaginava Vilana tot apressant-se cap al palau virreinal. "Potser hi ha alguna contraoferta al respecte?".

En sortir de palau, un parell d'hores després, el marquès feia cara d'atabalat, malgrat els esforços per dissimular-ho. "Ai mare! Quan senti això, l'Elisenda s'enfilarà per les parets!", anava pensant mentre s'embarcava al "Santa Eulàlia"...