Stamenti convocats

Belvì, 12 de Setembre del 1714

La convocatòria dels Stamenti (parlament sard) va agafar desprevinguda la Comtessa de Santa Sofia, que per aquelles dates encara estiuejava a la capital del seu comtat, Belvì. Emperò, com que ja havia començat a pensar en un futur trasllat a Càller a les acaballes del mes, no l'hi va costar gaire fer les maletes anticipadament i fer-se enllestir el carruatge gros, que era el més còmode per a trajectes llargs.

La primera etapa seria lenta i dificultosa, per l'orografia accidentada i el pobre estat de conservació de la carretera; però també era el més segur i tranquil, doncs discorria majoritàriament per terres del seu comtat. Una altra cosa seria l'entrada al Ducat de Mandas, per quines contrades hi havia rondat en ocasions el temut bandoler Lennardu Marzeddu. És amb aquesta excusa que el procurador de Mandas havia llogat una nombrosa partida d'agutzils (dels què la jove comtessa no en tenia massa millor concepte que dels bandolers, tot sigui dit).

Si fa no fa, el viatge va anar tal com ella presuposava, excepte per un incident inesperat. En arribar als límits del Ducat de Mandas, es trobaren amb la carreterera tallada per una partida d'aquells agutzils, que va aturar el carruatge amb males maneres, apuntant el conductor amb les seves espingardes. Un d'aquells homes armats, un d'especialment sorrut, es va adreçar al cotxe amb intenció d'obrir-ne la porta. La Francesca es va quedar paralitzada per la sorpresa; i en part també, espantada per l'aspecte tèrbol de l'home, que exhibia una lluïssor estranya als ulls.

Tot va quedar en no res, al capdavall; doncs un altre membre de la partida, un agutzil que semblava de rang més alt, va aturar el seu company en sec i el féu retrocedir. Acte seguit, va saludar respectuosament la Francesca amb una petita reverència i ordenà pas lliure al carruatge. La resta de milicians també va saludar la jove comtessa mentre passava, alleujada. Fou aleshores que la Francesca es va adonar d'un detall: a diferència d'altres cops, aquesta vegada no tots els agutzils anaven armats amb pistoles, ganivets i arquebussos tronats, com de costum. No, aquest cop n'hi havia molts que esgrimien fusells moderns, de militars, amb baionetes i tot.