dimarts, 3 de setembre del 2019

Tradició corsària

Palma, 3 de Setembre del 1714

El general Pisà va estendre la mà al seu interlocutor, alhora que s'alçava del seient: --Idò, restem d'acord?

Aquest es posà també dempeus i amb tota solemnitat va estrènyer la mà del general: --Bo i que sí, general. Demà mateix em poso a la feina.

De nou a soles, el general Pisà va fer un darrer cop d'ull a les lletres patents que s'estenien pel seu escriptori, ja signades i rubricades pels seus destinataris. Davant l'escassedat de mitjans navals propis de què disposava el Regne de Mallorca, la princesa Elisenda havia tingut la pensada d'aprofitar la llarga tradició corsària de les Illes; tot estenent patents de cors amb validesa d'un any, per a patrons de mar i capitans civils que vulguéssin assumir temporalment el rol de guardacostes i defensa naval, mentre les drassanes de Palma enllestien les primeres galeres del Regne.

I a fe que havia tingut èxit, doncs no només l'urca "Sant Josepet" havia sol·licitat renovació de la patent que ja tenia, sinó que en pocs dies l'havien demanada uns altres tres vaixells. Precisament, l'home que acabava d'abandonar el despatx del general era en Salvador Trullols i Olesa, un influent austriacista mallorquí de primera hora propietari de dues naus: el xabec "Morena" i la sagetia "Nostra Senyora des Roser", capitanejades respectivament per l'eivissenc Joan Matutes i el mallorquí Aleix Vagué.

Una tercera nau era la tartana "Santa Bárbara y las Animas del Purgatorio", patronejada per Andrés Pérez Montesinos, mariner cartagenenc amb llarg historial de servei a la causa de l'Arxiduc Carles com a corsari. La tartana de Montesinos no anava prou adientment armada, així que el general l'hi havia estès patent a condició d'un rearmament intensiu de la nau en el termini d'una setmana; cosa a què el patró cartagenenc es va comprometre amb entusiasme.

Una última lletra patent, amb durada d'un any també, habilitava en Salvador Trullols com a almirall i coordinador general de la flota corsària de Mallorca, sota supervisió directa del general Pisà. Aquest ja podia respirar tranquil, finalment; doncs en Trullols acabava d'acceptar l'encàrrec sense condicions prèvies.