Setmana del 18-24 de Febrer del 1715
Novament, aquest missatge té per principals destinataris els jugadors, però qualsevol lector pot aprofitar l'avinentesa i donar la seva opinió.
Durant la nostra campanya, aniré gestionant setmana a setmana una taula d'esdeveniments aleatoris, on comprovaré a cadascuna de les 25 regions en què he dividit el món si es produeix alguna cosa fora del normal. Vegeu al quadre següent quines són aquestes 25 regions. Cadascuna d'elles té assignat un percentatge de probabilitat que és inicialment baix (5%), però que pot anar variant en funció de les ocurrències produïdes i de com aquestes afecten la nostra narrativa. Un esdeveniment pot incrementar el nivell de caos i, per tant, la probabilitat de noves incidències; però un de positiu rebaixarà aquesta probabilitat (tinc una taula que relaciona "nivell de caos" i probabilitat, però no cal ensenyar-vos-la; sapigueu que hi és).
Observeu que, a més de les 25 regions geogràfiques esmentades, hi ha tres esdeveniments addicionals (relacionats amb fets històrics previsibles) que es poden produir en qualsevol moment, amb un percentatge que va creixent torn a torn. En el cas del primer esdeveniment, la seva probabilitat puja d'un 3% a cada torn, i els altres s'incrementen en un 1%. A hores d'ara n'hi tinc tres, però n'hi podem afegir més per suggeriment vostre.
Així doncs, a cada nova setmana llençaré 1D100 per cada regió i esdeveniment, comprovant si s'hi produeix una incidència. A tall d'exemple, aquests són els resultats obtinguts per a la setmana del 18 al 24 de Febrer del 1715:
S'hi produeixen resultats positius en dues de les regions: A) Estats Pontificis i Malta i B) Venècia. També donen resultat positius dos dels tres possibles esdeveniments addicionals: 1) Dissolució del RI Galmoy i 2) Arribada de la Flota del Tresor.
Aquests dos darrers són fàcils d'interpretar directament: d'una banda, el regiment de mercenaris irlandesos al servei de França conegut com a "Galmoy", que està fent de guarnició al Rosselló, és dissolt per ordre de Versailles. Això implica un excedent de soldats irlandesos experimentats que podrien ésser reclutats pel Principat. D'altra banda, la Flota del Tresor espanyola ha arribat a la Península - i això són males notícies per al Principat, doncs Felip V tindrà ara muntanyes d'or i argent per a rearmar-se.
En canvi, la naturalesa dels esdeveniments geogràfics ens és desconeguda. L'hem d'esbrinar, i per a això em valc d'unes altres tres taules consecutives que m'indiquen focus, acció i objecte de l'esdeveniment. Per cada ocurrència he de llençar 3D100, consultant el resultat de cada dau aquí:
Llenço els daus per les dues regions afectades i obtinc els següents valors:
Al final, la taula de resultats per a la setmana del 18 al 24 de Febrer del 1715 em dóna aquests interessants resultats. L'esdeveniment de Venècia és fàcilment interpretable: "Event remot - Arribar - Pors"; sembla que d'alguna forma arribaran a la Ciutat dels Canals notícies molt inquietants sobre la recent declaració de guerra otomana. El dels Estats Pontificis i/o Malta és més difícil d'interpretar. Què us suggereix?
Cal tenir en compte que aquest conjunt de taules no intenta determinar unívocament "què ha de passar" sinó fornir als jugadors d'eines amb què obtenir inspiració en entorns tipus "sandbox", on les trames i els guions no estan predeterminats d'antuvi. A males, si aquesta eina no ens serveix d'ajuda en alguna ocasió, podríem ignorar-ne els resultats tranquil·lament.
6 comentaris:
Està bé aquest joc d'endevinació inversa...
A veure, a Malta hi tenim a Ramon Perellós i Rocafull com a Gran Maestre. Alliberar la Natura sembla evident que és una manera subtil de dir que aquest en mitg d'una audiència o acte públic, va deixar anar una sorollosa i espectacular ventositat, possiblement acompanyada de sòlids i tot.
Fins aquí la profecia, però l'interessant és el que passà després; la reacció dels acompanyants ha estat fer-lo ser la riota de la illa sencera, cosa que li fa assegurar-se no tornar a veure a ningú dels que són la seva vergonya; la millor opció és enviar-los a una missió de la que com cavallers no puguin escapolir-se, però suïcida (rotllo David i Betsabé)
Què més natural que les galeres de l'ordre de Malta enfrontant-se un cop més al turc otomà, de la mà de Venècia, que ja no és el que era?
Sí, m'agrada aquest tipus d'aproximació, tot i que potser la podríem motivar en alguna cosa més escabrosa que una "petardà" pública... per exemple, sorprès cometent actes indecorosos amb un(a) bell(a) menor d'edat...
I m'estimo més centrar-ho a Malta, sí; perquè la política vaticana deu ser inextricable com un jeroglífic egipci, i si en dic alguna cosa segur que la cago.
D'altra banda, em sona que el Gran Mestre Perellós era un borbònic "de cuidado". O sigui que previsibles complicacions al canto.
Borbònic... potser, però quan el van escollir el rei d'Espanya era un Habsburg...
Jo no sóc historiador, però diria que si mirem els mandataris de l'época d'estats petits, tots van ser borbònics de soca-rel... un cop es va saber qui guanyaria la guerra. En aquesta ucronia, tot és més obert, i segurament tothom continua fent la puta i la ramoneta, i tothom és el més fervent aliat del millor postor o qui en doni millors garanties d'éxit, o al contrari i si no li agraden aquests principis, en tenim d'altres; de moment Felip V ha demostrat ser un xitxarel·lo que aguanta perquè França l'aguanta, però al Mediterrani, França sempre ha estat jugant més a fer la punyeta que a fer polítiques actives, és un escenari de segona divisió per a ells, però molt important per a Malta, potser hi podràn recuperar Rodes si saben moure's sense fer nosa a ningú i ser considerats àrbitres de la situació i garants de la christiandat a l'Orient!
Més aviat és al contrari; avui dia (vull dir a Febrer del 1715) tothom a Itàlia diu ser més austriacista que l'Emperador, i les raons són evidents: Espanya ha estat expulsada d'Itàlia a puntades de peu.
Les úniques excepcions en són el duc de Parma (quina neboda és reina consort de Felip V) i la República de Gènova (que en aquella època feia de Suïssa i navegava a dues aigües: va finançar a bastament Felip V però no per això va deixar de vendre fragates als catalans).
En termes "locals" espanyols, ens pot semblar que els borbònics van guanyar; però en el joc d'equilibris europeu, la bufetada que van rebre va ser sonada: Lluís XIV va haver de renunciar als seus plans (que eren d'unir Espanya i França sota una sola corona), i Felip V va menjar-se amb patates la pèrdua de totes les possessions europees.
En fi, "a lo que íbamos": en Ramon Perellós forma part del complicat joc d'escacs de Lluís XIV, que ja va iniciar amb el Carles II en vida. Òbviament s'ha de menjar (amb patates també) el status quo actual al Mediterrani, però no és del seu gust. El Marc Parellada em va passar documentació que ho demostra. És possible que a aquestes alçades ja no tingui cap rellevància, però en tot cas personalment és hostil als Àustries. "Fijo".
No menystinguis la força d'un pet; segons Flavi Josep, l'any 50 dC un soldat romà es va girar sobre els pelegrins que assistien al Temple de Jerusalem durant la Pasqua, i en va tirar un pet. L'aldarull posterior i els intents de controlar la massa dels romans van fer 30.000 morts!!!
Publica un comentari a l'entrada