dissabte, 1 de juny de 2019

Les Insaculacions de 1714

Barcelona, Juny del 1714

Un cop aprovades i solemnement jurades les Constitucions, al Parlament li restava encara una altra tasca important: nomenar els diputats que constituirien la CXXI Diputació General del Principat (institució ja aleshores popularment anomenada "Generalitat").

La Diputació General constava de sis membres: tres diputats, cadascun d'ells en representació d'un dels tres Braços del Parlament; i tres "oïdors de comptes" o auditors, també elegits per cadascun dels Braços. El procediment que s'havia de seguir per a les eleccions rebia el nom d'insaculació: Cada estament o Braç feia una selecció dels millors homes de les seves files, i se'n triava un d'ells a l'atzar. En temps anteriors a la guerra, els noms dels candidats eren comunicats al Rei, i Ell n'exercia un dret de selecció prèvia o veto; però aital dret havia estat eliminat a les darreres Constitucions.

Per bé que nerviosa, l'Elisenda va mostrar-se impassible durant tot el procediment d'elecció. Per uns instants va mossegar-se els llavis en sentir que el diputat popular elegit era el batlle de Barcelona, Rafael Casanova; doncs com a cabdill visible del partit radical i republicà de "La Busca", podia posar-la fàcilment en dificultats si hi tenia desavinences.

Però la princesa es va relaxar visiblement en conèixer el nom del diputat militar escollit: l'Antoni Desvalls, marquès del Poal; un dels millors generals de l'exèrcit i home de confiança d'en Villarroel.

Per la seva banda, al Braç eclesiàstic li pertocava l'elecció més rellevant de totes; doncs tradicionalment el membre sorgit d'aquest estament presidiria la Generalitat. L'home escollit fou Josep de Vilamala, monjo sagristà del monestir de Banyoles. L'Elisenda se'l mirà encuriosida: d'aspecte discret i humil, l'home destil·lava una fermesa tranquil·la, conciliadora. La princesa se n'alegrà interiorment: intuïa que era l'home adequat al moment i al lloc.